Estudio de los marcadores de activación plaquetar en pacientes con sepsis grave y síndrome de disfunción multiorgánica. Papel de las interacciones celulares

Author

García Allut, Jose Luis

Director

Vilardell, Miquel, 1946-

Monasteri Azpiri, Jasone

Date of defense

2000-12-20

ISBN

8469988484

Legal Deposit

B-41861-2002



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Abstract

Se presentan dos estudios que analizan la activación plaquetar en la sepsis grave.<br/>En el primero de ellos, se desarrolla un protocolo para el análisis por citometría de flujo en sangre total de los marcadores de activación plaquetar PAC-1, P-selectina, de agregados plaquetares circulantes y de agregados leuco-plaquetares circulantes. Se analizan dichas variables en tres grupos de pacientes, un grupo de pacientes con sepsis no grave, un grupo de pacientes con sepsis grave y grados variables de síndrome de disfunción multiorgánica, y un tercer grupo control, constituído por pacientes de UCI sin evidencia de infección. Los resultados muestran que los pacientes con sepsis grave presentan una elevación significativa de los marcadores de activación plaquetar con respecto a la sepsis no grave. Dichos marcadores son: el PAC-1, la P-selectina, los agregados plaquetares y los agregados leucoplaquetares. La expresión de P-selectina, Pac-1 y los agregados plaquetares se han correlacionado con el grado de disfunción multiorgánica medida con la escala SOFA. La expresión de P-selectina y PAC-1 se ha asociado con la mortalidad, aunque copn un valor predictivo limitado. Las plaquetas en la sepsis grave circulan, por tanto, en estado de mayor activación, induciendo una situación protrombótica en la vasculatura. Los resultados otorgan un papel a la activación plaquetar en el complejo proceso de la disfunción multiorgánica, apoyando la hipótesis de la trombosis microvascular como sustrato del SDMO.<br/>El segundo estudio investiga el proceso trombótico como un fenómeno multicelular, analizando las interacciones entre eritrocito y plaqueta, así como el efecto de las interleuquinas 1beta, 6 y 10 sobre la reactividad plaquetar. Los resultados muestran que los eritrocitos incrementan la reactividad plaquetar determinada tanto por un aumento en la activación como en el reclutamiento plaquetar; es decir, el eritrocito es una célula con potencial trombótico. La incubación de plaquetas con interleuquina 1beta, no modifica la agregación plaquetar. La interleuquina 6 indujo un aumento dosis dependiente en la agregación plaquetar, demostrando una acción estimuladora de la función plaquetar. La interleuquina 10 indujo un descenso de la agregación plaquetar. La incubación de hematíes con las interleuquinas 1beta y 10, no produjo efectos detectables sobre la capacidad protrombótica de los hematíes. La incubación de los hematíes con interleuquina 6 indujo una inhibición significativa de la capacidad proagregante de dichos hematíes, medida tanto por un descenso en la activación como en el reclutamiento plaquetar. Se pone de manifiesto la complejidad del coloquio intercelular en la sepsis.


Platelet activation in severe sepsis patients is analyzed in two studies. <br/>First study developes a flow cytometric assay in whole blood, investigating the platelet activation markers: PAC-1, P-selectine, circulating platelet aggregates and circulating leuco-platelet aggregates. These markers are studied in three groups of patients: a group of non-severe patients, a group of severe sepsis patients, and a control group of patients without evidence of infection. Results show that patients with severe sepsis present a higher expression of platelet activation markers than non-severe sepsis patients. These markers are PAC-1, P-selectine, platelet aggregates and leuco-platelet aggregates. Also, platelet aggregates, P-selectine and PAC-1 expression present a positive correlation with the degree of organic dysfunction, assessed by SOFA score. P-selectine and PAC-1 expression correlates with mortality, but with a limited predictive value. Platelets in severe sepsis circulate highly activated, inducing a prothrombotic state in vascular beds. Results give to platelet activation a role in the complex process of multiorgan dysfunction.<br/>Second study analyzes the thrombotic process as a multicellular event, studying the interactions between erythrocytes and platelets, and the effect of the interleukins 1beta, 6 and 10 on the platelet reactivity. Results show that erythrocytes increase the platelet reactivity, determined by an increase in platelet activation and in platelet recruitment; it means that erythrocytes are cells with prothrombotic power. Platelet incubation with interleukin 1 beta, didn´t affect platelet aggregation. Platelet incubation with interleukin 6, induced a dose-dependent increase in platelet aggregation showing a stimulating effect on platelet function. Platelet incubation with high dose interleukin 10, induced a decrease in platelet aggregation. Erythrocyte incubation with interleukins 1 beta and 10, didn´t affect the prothrombotic power of those red blood cells. Erythrocyte incubation with interleukin 6, induced a significative decrease in the proaggregatory power of these erythrocytes, defined by a decrease of platelet activation and platelet recruitment. It´s showed the complexity of the intercellular dialogue in sepsis.

Keywords

Plaqueta; Interleukina; Sepsis

Subjects

616.1 - Pathology of the circulatory system, blood vessels. Cardiovascular complaints

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

jlga1de2.pdf

497.1Kb

jlga2de2.pdf

250.6Kb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)