Escenografía del poder en la arquitectura romana. Una reflexión metodológica para su estudio.

Autor/a

Gris Jeremias, Ferran

Director/a

Mar Medina, Ricardo

Fecha de defensa

2015-10-09

Páginas

267 p.



Departamento/Instituto

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

Resumen

Aquesta tesi té com objectiu estudiar la arquitectura romana, tant la gran arquitectura pública com la privada, des del punt de vista de la construcció de la seva imatge visual. Això suposa aproximar-nos als processos de disseny arquitectònic dels espais interiors. Estudiar la dimensió espacial fa necessària una representació més pròxima a l’experiència personal; els instruments de representació virtual són una plataforma amb molt potencial però és important no perdre la visió analítica i conceptual en la seva aplicació. En aquest sentit, la tradició dels estudis de l’arqueologia de l’arquitectura, que com veurem es remunta al segle XVIII, pot ser un bon referent. La interpretació i reconstrucció de la imatge de diferents edificis romans ens permetrà aproximar-nos a l’experiència personal d’aquests espais, a la percepció de l’escenografia i representativitat. Amb això ens introduïm en l’estudi del valor semàntic de l’arquitectura romana: la decoració, les formes del llenguatge clàssic, la composició, la concepció espacial i jerarquització d’espais. Es tracta d’entendre la imatge visual de l’edifici des del punt de vista de l’espectador, el ciutadà romà que transitava per aquests edificis. L’arquitectura, com tot objecte cultural, reflexa la societat que la va construir. En l’època republicana, l’arquitectura pública i privada romana eren compartiments estancs. L’aspiració del poder va portar a les grans famílies aristocràtiques a incorporar a les seves residències elements que reflectien la imatge de l’arquitectura pública, tot aspirant a instituir-se del seu prestigi i solemnitat. Aquest procés va culminar en la Casa d’August, la residencia privada del jove Octavià i que es va convertir en la seu del poder de Roma.


Esta tesis tiene como objetivo estudiar la arquitectura romana, tanto la gran arquitectura pública como la privada, desde el punto de vista de la construcción de su imagen visual. Esto supone aproximarnos a los procesos de diseño arquitectónico de los espacios interiores. Estudiar la dimensión espacial hace necesaria una representación más próxima a la experiencia personal; los instrumentos de representación virtual son una plataforma con mucho potencial pero es necesario no perder la visión analítica y conceptual en su aplicación. En este sentido, la tradición de los estudios de la arqueología de la arquitectura, que como veremos se remonta al siglo XVIII, puede ser un buen referente. La interpretación y reconstrucción de la imagen de distintos edificios romanos nos permitirá aproximarnos a la experiencia personal de estos espacios, a la percepción de la escenografía y representatividad. Con ello nos introducimos en el estudio del valor semántico de la arquitectura romana: la decoración, las formas del lenguaje clásico, la composición, la concepción espacial y jerarquización de espacios. Se trata de entender la imagen visual del edificio desde el punto de vista del espectador, el ciudadano romano que transitaba por estos edificios. La arquitectura, como todo objeto cultural, refleja la sociedad que la construyó. En época republicana, la arquitectura pública y privada romana eran compartimentos estancos. La aspiración del poder llevó a las grandes familias aristocráticas a incorporar en sus residencias elementos que reflejaban la imagen de la arquitectura pública, aspirando a instituirse de su prestigio y solemnidad. Este proceso culminó en la Casa de Augusto, la residencia privada del joven Octaviano y que se convirtió en la sede del poder de Roma.


This thesis aims to study the Roman architecture, both large public and private architecture, from the point of view of building its visual image. This approach involves the processes of architectural design of the interior spaces. Study the spatial dimension calls for a closer representation to personal experience; virtual representation instruments are a platform with great potential but we must not lose the analytical and conceptual vision in his application. In this sense, the tradition of studies of the archaeology of the architecture, as we will be back to the eighteenth century, can be a good reference. Interpretation and image reconstruction of various Roman buildings allow us to approach the personal experience of these spaces, the perception of the scenery and representativeness. Thus we get into the study of the semantic value of Roman architecture: the decor, the forms of classical language, composition, spatial design and hierarchy of spaces. It is about understanding the visual image of the building from the point of view of the viewer, the Roman citizen who was passing through these buildings. Architecture, like any cultural object, reflects the society that built it. In republican era, the Roman public and private architecture were closed compartments. Aspiration of power led to the great aristocratic families to incorporate elements in their homes that reflect the image of public architecture, aspiring to be instituted of its prestige and solemnity. This process culminated in the House of Augustus, the private residence of the young Octavian and became the seat of power of Rome.

Palabras clave

arquitectura; arqueologia clàssica; arquitectura romana; arqueología clásica; historia de la arquitectura; architecture; classical archaeology; roman architecture

Materias

72 - Arquitectura; 90 - Arqueología. Prehistoria; 93 - Historia. Ciencias auxiliares de la historia. Historia local

Área de conocimiento

Arts i Humanitats

Documentos

TESI.pdf

74.90Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)