Les dues principals contribucions d'aquesta tesis son:
1. una comparació entre els dos instruments per a la promoció de l'electricitat renovable, és a dir, feed-in laws I quotes.
2. una proposta per a l'harmonització de feed-in laws a la Unió europea
La tesis està estructurada en cinc parts.
La Part I explica el sector elèctric liberalitzat, així com les tecnologies existents per electricitat renovable. D'aquestes tecnologies, les que tenen ritmes de creixement majors Durant la última dècada son la solar fotovoltaica i l'energia eòlica. La Part I també explica els principals atributs i impactes de les energies renovables.
La Part II descriu els sistemes, polítiques, mesures i estratègies de finançament per a la promoció de l'electricitat renovable. Els dos instruments més importants són les quotes i els feed-in laws, també coneguts com a tarifes. En un sistema de quotes, s'estableix un objectiu (la quota) d'energies renovable, i es crea un mercat per certificats d'electricitat renovable, de manera que s'aconsegueixi l'objectiu establer d'una manera eficient. En un sistema de tarifes, es garanteix als generadors d'electricitat renovable la compra de tota la seva producció a un preu mínim.
A part de quotes i tarifes, la tesis descriu altres mecanismes i polítiques, tals com sistemes de subhasta, mercats voluntaris, exempcions fiscals, fons d'energia neta, comptadors reversibles, subsidis, i inversió pública en recerca i desenvolupament.. La Part II també considera aspectes tals com accés a la xarxa, definicions i estàndards tècnics, assumptes administratius, establiment d'objectius, educació i conscienciació pública, estratègies de finançament, i gestió de risc.
La Part III descriu estudis de cas. Aquesta tesis no pretén ser un compendi estadístic de totes les polítiques existents a tots els països: Per això uns quants països de la Unió Europea es fan servir com a estudi de cas. La selecció de països s'ha fet pels següents motius: Alemanya i Espanya perquè il·lustren casos exitosos de polítiques de tarifes i primes; Dinamarca perquè es un dels països pioners en el desenvolupament de l'energia eòlica i els sistemes de tarifes que il·lustra els efectes negatius dels canvis de política; França per que il·lustra un sistema hostil a les energies renovables; els Països Baixos com un exemple de multiplicitat de polítiques; Irlanda perquè és un exemple de sistemes de subhasta; Suècia com un exemple de mercats voluntaris i sistemes fiscals verds; i el Regne Unit com un exemple de quotes. també es descriu els Estats Units d'Amèrica, així com el context de la Unió europea, i en particular respecte a la Directiva 2001/77/CE per a la promoció d'electricitat renovable.
La Part IV compara sistemes de quotes i tarifes en aspectes tals com l'eficiència, l'efectivitat, els incentius per a la innovació, l'eficiència sota incertesa, assumptes administratius, riscs regulatoris, finançament, discriminació tecnològica i distribució territorial. La Part IV conclou que les tarifes són instruments superiors a les quotes.
La Part V proposa i elabora polítiques per a l'harmonització dels sistemes de tarifes a la Unió Europea. En concret, proposa una metodologia per a l'harmonització basada en un sistema de primes, amb una prima modular i transparent per als productors d'electricitat renovable. Aquesta prima consideraria els costs tecnològics, els serveis a la xarxa, incentius polítics, i prioritats nacionals. L'enfoc que es proposa inclou mecanismes de flexibilitat per actualitzar les primes, per evitar beneficis inesperats, i per repartir els beneficis de la innovació tecnològica entre els productors i els consumidors, tot i mantenint els incentius per a la innovació. Els mecanismes de flexibilitat inclouen un mecanisme automàtic de revisió d'objectius, un sistema de revisió de primes i un llindar de rendibilitat. Les propostes de la Part V estan basades en la revisió dels principals aspectes de les lleis Alemanyes i Espanyoles.

The two main contributions of this dissertation are:
1. a comparison between two types of policy instruments for the promotion of renewable electricity, namely quotas and feed-in laws; and
2. a proposal for harmonization of feed-in laws in the European Union.
This dissertation is structured in five parts.
Part I explains the deregulated electricity sector and the existing renewable electricity technologies. Among these technologies, the ones with the highest growth rates in the last decade are solar photovoltaic and wind power. Part I also explains the main attributes and impacts of renewable electricity technologies.
Part II describes the existing support schemes, policies, measures and financing strategies for the promotion of renewable electricity. The two most important policy instruments are quotas and feed-in laws. Under a quota system, a target (the quota) is mandated for renewable electricity, and a market for renewable electricity certificates is created, to achieve the established target in a cost-efficient way. Under a feed-in law scheme, renewable electricity generators are guaranteed that all their renewable electricity will be bought at a minimum price.
Besides quotas and feed-in laws, other schemes and policies are described, such as tendering systems, voluntary markets, tax credits, clean energy funds, net metering, subsidies, and public research and development. Part II also addresses aspects such as grid access, definitions and standards, administrative issues, target setting, awareness and education, financing strategies, and risk management.
Part III describes country case studies. Because this dissertation does not pretend to be a compendium of data or existing policies in all countries, a few countries in the European Union have been selected. The selection of countries was broadly made for the following reasons: Germany and Spain because they illustrate successful feed-in systems; Denmark because it is also one of the pioneers of wind power and feed-in laws and illustrates the negative effects of policy changes; France because it illustrates a system hostile to renewables; the Netherlands because it is an example of multiplicity of policies; Ireland because it is an example of tendering systems; Sweden as an example of voluntary markets and green taxes; and the United Kingdom as an example of quotas. The United States is also described, as well as the context of the European Union, particularly with regards to Directive 2001/77/EC on the promotion of renewable electricity.
Part IV provides a comparison between feed-in-laws and quota systems in respect of efficiency, effectiveness, induced innovation, efficiency under uncertainty, administrative issues, regulatory risk, funding, discrimination among technologies and geographical dispersion. Part IV concludes that feed-in laws are superior policy instruments with regards to all those aspects, in some cases based on theory and in some on empirical evidence.
Part V elaborates policy proposals for the harmonization of feed-in laws in the European Union. In particular, it proposes a methodology for harmonization based on a feed-in law with a modular and transparent premium for renewable electricity producers. This premium considers technology costs, some grid services, political incentives and national priorities. The proposed approach includes flexibility mechanisms to update and revise premiums, to avoid windfall profits for producers, and to share technology innovation benefits with electricity consumers while maintaining incentives for innovation. The flexibility mechanisms include a profitability threshold, an automated premium revision, and a target revision trigger. The proposals on Part V are based on the review of the main features of the German and Spanish feed-in laws. Other considerations necessary for harmonization and not described elsewhere in the dissertation are also taken into account in Part V, such as ownership of rights derived from renewables, and exceptions for small non-commercial producers and energy¬intensive industries.