Shrinking pasture, burgeoning herds: Divergent adaptation to climate change in Tahoua, Niger

Author

Snorek, Julie

Director

Renaud, Fabrice

Zografos, Christos

Tutor

Anguelovski, Isabelle

Date of defense

2016-12-20

ISBN

9788449067006

Pages

240 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals

Abstract

L’adaptació al canvi climàtic és un procés complex i dinàmic que s’ha observat que provoca capacitats adaptatives desiguals entre els múltiples actors d’un sistema socioecològic (SSE). Partint de les teories dels SSE sobre adaptació, aquesta tesi formula la pregunta: Com es relaciona l’adaptació divergent amb el conflicte i la cooperació en un SSE rural compartit entre actors pastorals i agro-pastorals? Per tal d’examinar les dinàmiques socials, ecològiques, institucionals i climàtiques, la tesi introdueix el concepte d’adaptació “divergent”. L’adaptació és divergent quan l’adaptació d’un grup d’actors provoca la subseqüent reducció de la capacitat adaptativa d’un altre grup d’actors en el mateix ecosistema, la qual cosa pot estar lligada a dinàmiques de cooperació i de conflicte. Per tal d’entendre l’adaptació divergent, he realitzat un estudi al Níger, un país amb nivells baixos de capacitat adaptativa que està situat al cor de la regió del Sahel-Sàhara, a l’Àfrica occidental. Diferents àrees d’estudi van ser seleccionades d’entre tres zones ecològiques a la regió de Tahoua: Tillia (una àrea principalment de pastura a la zona plujosa del Sahel-Sàhara), Keita (una àrea agro-pastoral a la zona del Sahel), i Madaoua (una zona principalment agrícola en el límit de la zona sudanesa-saheliana). La recerca ha tingut com a objectius: 1) entendre les percepcions dels canvis històrics, presents i futurs en els serveis dels ecosistemes i els mitjans de vida relacionats; 2) identificar les capacitats adaptatives dels múltiples actors; 3) explicar el ritme i el volum de la creació de “enclosures” al voltant de llacs efímers i permanents; i 4) analitzar les institucions multiescalars que donen suport a l’organització de l’espai rural i a la resolució dels seus conflictes. Les adaptacions divergents descrites en aquest estudi inclouen: l’expansió de cultius en zones de pastura, la introducció de pagaments per l’accés a l’aigua, i el desenvolupament d’horts de regadiu en llacs estacionals. L’adaptació divergent pot ser un procés que aporta més cooperació i equitat a la societat o pot augmentar els patrons ja arrelats d’injustícia i desigualtat. És un procés determinat pels patrons de degradació dels serveis dels ecosistemes, els règims canviants de propietat de la terra rellevants per les adaptacions, i el tipus i influència de les institucions en el procés d’adaptació. Basat en un exàmen exhaustiu de les adaptacions divergents, els resultats mostren que en les tres zones ecològiques l’expansió de cultius continua reemplaçant els sistemes mòbils de pasturatge, provocant conflictes en algunes ocasions. En aquest context, els mitjans de vida que depenen dels serveis dels ecosistemes d’aprovisionament i suport de l’agricultura són més destructius pels serveis múltiples que no pas els mitjans de vida i actors que es basen en el pasturatge. A Tillia, el foment dels pagaments per l’aigua contribueix als canvis en curs dels els règims de gestió de la terra, on els recursos passen de ser comuns i compartits a ser propietat privada. En una de les àrees de la zona oficial de pastures, la construcció de tancats al voltant de basses de reg comunes ha crescut a un ritme del 124% en un període de nou anys. Malgrat l’existència de lleis adequades per protegir els espais de pastures, aquestes rarament són aplicades, un problema agreujat pels conflictes en la governança, per una baixa responsabilitat i per la corrupció. Els participants en un grup de discussió sobre escenaris futurs de canvi climàtic van estar d’acord de manera unànime en què a les zones de pastures s’hi seguiran construint tancats i seran cultivades, atès especialment a què els pastors s’estan instal·lant en els poblats. L’adaptació divergent és un concepte de gran actualitat que pot ser de suma importància per a l’estudi de com l’adaptació i les capacitats adaptatives dels múltiples actors poden contribuir al conflicte i a la cooperació en el context de canvi climàtic. Aquesta tesi demostra empíricament la diversitat de fenòmens socials i ecològics que poden explicar el concepte d’adaptació divergent i contribueix en diversos àmbits científics i polítics pertinents per a la capacitat d’adaptació en SSE.


Climate change adaptation is a complex and dynamic process that has been found to produce unequal adaptive capacities for multiple users across a social ecological system (SES). Stemming from SES theories on adaptation, this thesis asks the question: How does divergent adaptation link to conflict and cooperation in a rural ‘farmer-herder’ SES? To examine social, ecological, institutional and climatic dynamics, the thesis introduces the concept ‘divergent’ adaptation. Adaptation is divergent when one user or group’s adaptation causes a subsequent reduction in another user or group’s adaptive capacity in the same ecosystem, which may be linked to cooperation and conflict dynamics. To understand divergent adaptation, I performed a case study land and water use conflicts within and between agro-pastoral and pastoral groups in Niger, a country with low levels of adaptive capacity that is located in the heart of the Sahel-Sahara region of West Africa. Sites were selected within three ecological zones in the region of Tahoua: Tillia (a primarily pastoral area in the Sahelo-Saharan rainfall zone), Keita (an agro-pastoral area in the Sahel zone), and Madaoua (a primarily agricultural area on the edge of the Sudano-Sahel zone). The research aimed to: 1) understand perceptions of historical, present, and future changes to ecosystem services and related livelihoods; 2) identify the adaptive capacities of multiple users; 3) explain the pace and volume of the development of enclosures around ephemeral and permanent lakes; and 4) analyze multi-scalar institutions supporting the organization of the rural space and resolution of land and water access conflicts therein. The divergent adaptations described in this study include: expanding cultivation into pastoral areas, introducing payments for water access, and developing irrigated gardening on seasonal lakes. Divergent adaptation can be a process that builds more cooperation and equity in society or enhances entrenched patterns of injustice and inequality, a process determined by the patterns of degradation of ecosystem services, the shifting land tenure regimes relevant to adaptations, and the type and influence of institutions on the adaptation process. Based on a rigorous examination of divergent adaptations, findings show that across the three ecological zones, expanding cultivation continues to supersede mobile pastoral systems, sometimes resulting in conflict. In this context, the cultivating livelihoods dependent upon certain ecosystem services for agricultural production are more destructive to multiple ecosystem services than the livelihoods of pastoralists and the users themselves. In Tillia, the exhortation of water payments contributes to the ongoing shifts of land management regimes from commonly-shared to privately owned resources. In one location in the official pastoral zone, fencing-in of common watering holes has grown at a rate of 124% over a period of nine years as a result of irrigated gardening. While the Rural and Pastoral Codes are in place to protect pastoral space, they are rarely enforced, a problem exacerbated by conflicting governance, low accountability, and corruption. Stakeholders at climate change scenario focus group, unanimously agree that pasture will continue to be enclosed and cultivated, especially as pastoralists settle in villages, thus constraining resources. Divergent adaptation is a state-of-the-art concept relevant for the study of how the differential adaptive capacities of multiple users contributes to conflict and cooperation in the context of climate change. Given the empirical findings, this thesis demonstrates the need for more equitable and inclusive decision-making processes at multiple scales of adaptation in the SES.

Keywords

Adaptació divergent; Adaptación divergente; Divergent adaptation; Gestió adaptativa; Gestión adaptable; Adaptive management; Canvi climàtic; Cambio climático; Climate change

Subjects

504 - Threats to the environment

Knowledge Area

Ciències Experimentals

Documents

jusn1de1.pdf

7.725Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)