Una autarquia casernaria. Els alts càrrecs militars a el alto estado mayor, ministerio de industria y comercio i el instituto nacional de industria, 1938-1962

Abstract

A Espanya, al final de la Guerra Civil la producció industrial i l’agrícola havien caigut fins a nivells molt baixos. També els països d’Europa que van patir la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van tenir una davallada important de la producció, però el 1950 ja havien arribat als índexs d’abans del conflicte armat, mentre que a l’Estat espanyol no es van assolir els nivells de pre-guerra fins a mitjans dels cinquanta (el conflicte espanyol havia finalitzat el 1939). Les devastacions bèl·liques no expliquen per elles mateixes la lentitud de la recuperació espanyola, per tant, cal considerar altres factors. A la historiògrafa fa temps que va quedar establert que aquests factors obeïren a decisions polítiques i econòmiques dictades des de les més altes instàncies del règim i que en cap cas es poden qualificar d'obligades, de manera que, el disseny econòmic del règim va representar un trencament respecte al criteri empresarial i d’inversió d’abans de 1936. El present estudi pretén fer una aportació significativa a les raons del viratge de l’economia espanyola durant el franquisme des de l’anàlisi polític. Per a això observarem quins foren els organismes encarregats de portar-lo a terme i sobretot, qui foren els protagonistes, en el sentit de responsables últims de la presa de decisions, tot fent-ne una anàlisi des de la prosopografia–els individus, el seu origen i formació-i de la conjuntura política–el context precís de la presa de decisions.

In Spain, by the end of the Civil War the industrial and agriculture production had dropped to very low levels. The European countries involved in the Second World War (1939-1945) also had suffered an important drop of their production, but by 1950 they had recovered the levels achieved before the beginning of the conflict, whereas the Spanish State did not recover the pre-war levels until the middle of the 50's (although the Spanish conflict had ended on 1939). The war devastations do not fully explain the slowness of the Spanish recovery, therefore other factors have to be taken into account. Historiography has established that these factors obey to political and economic decisions taken from the regime highest instances, decisions that were in no case imposed. Therefore the economic architecture represented a rupture regarding the management and investment trend that existed in Spain before 1936. The present study pretends to contribute to the study of the Spanish economic development during Franco's regime from a political point of view. With this purpose in mind, we have analysed which were the organisms responsible of implementing the economic policy and particularly who were the protagonists, the final decision makers. Using a double analysis through prosopography–of the origin and professional background of each individual- and the political circumstances that created the precise context of the decision making.