Masculinitat i colonització a Espanya: arquetips masculins al discurs colonial sobre el Marroc (1880-1927)

Abstract

La present tesi doctoral estudia els arquetips masculins que apareixen en el discurs colonial Espanyol, tan aquells que representen la masculinitat espanyola com marroquina. Se situa en el marc del estudis culturals, de gènere i postcolonials. En el marc d’aquests estudis, s'ha posat de relleu la importància de relacionar les representacions de gènere amb altres realitats socials com la classe, l'ètnia, les identitats nacionals amb les quals s'imbriquen de forma complexa (Yuval Davis, 1997; Scott, 1986; Archilés, 2008). Els contextos colonials, com a zones de contacte intercultural (Pratt, 1992), apareixen com a escenaris especialment rics per a l'estudi d'aquestes interseccions. En el present treball, analitza aquesta interrelació entre arquetips de gènere i construcció d'identitats col·lectives, en el marc del colonialisme espanyol al Marroc.

En el cas d’aquest colonialisme espanyol, s’han estudiat àmpliament els arquetips femenins i la participació de les dones en la colonització. El present treball analitza, en canvi, la masculinitat. Estudia el model de l’home espanyol i l’arquetip de l’home marroquí. A través d’aquests arquetips masculins sorgits en el context colonial, es defineixen i discuteixen les característiques de la masculinitat normativa. Entenem, doncs, l’escenari africà com un escenari de discussió dels models de masculinitat per Espanya. Per tant, aquest treball vol identificar els diferents models de masculinitat espanyola i marroquina que apareixen en aquest context colonial i analitzar com tots dos es configuren mútuament en continu diàleg.

En segon lloc, estudia com es relacionen aquests arquetips de masculinitat amb la construcció de la divisió colonitzador/colonitzat: amb la construcció de la identitat nacional d’Espanya en relació a la seva definició com a subjecte colonial i amb la definició de la societat marroquina com a decadent i endarrerida. Per tant, el present treball analitza també com es representen les dues societats en contacte a través de les imatges i els valors de la masculinitat. Entenem que els arquetips masculins serveixen per imaginar, fer visible i per definir les identitats col·lectives.

Aquest estudi no se centra, doncs, en l’anàlisi de les pràctiques de colonització sinó en la dimensió cultural del fenomen colonial. En el que va suposar a nivell de construcció d’identitats culturals. Per tant, es basa principalment en la metodologia de l’anàlisi del discurs (Van Dijk, 1997).

Per a l’estudi que ens hem proposat, hem seleccionat el següent tipus de fonts: llibres de viatges, tractats de descripció del Marroc, relats periodístics, representacions gràfiques, novel·les populars, relats personals dels soldats. Així doncs, les fonts triades oscil·len entre el relat periodístic, el tractat divulgatiu i la literatura. Aquesta mena de fonts són les més adequades per a l’anàlisi de les representacions socials i la construcció d’identitats.

El període que inclou el present treball és dels anys 1880 i al voltant del tombant de segle fins al final de les guerres del Rif (1927). Abraça l’evolució des de posicions més liberals al Marroc fins a la consolidació del grup conservador a l’Àfrica que conduirà el cop d’estat contra la República. S’inicia en un període de crisi pel que fa a la identitat d’Espanya com a subjecte colonial: la crisi al voltant de la pèrdua de les possessions

americanes el 98, la necessitat de compensar aquesta pèrdua amb el colonialisme a l’Àfrica i la reactualització d’aquestes mateixes angoixes produïda per una derrota colonial contra els rifenys la d’Annual, el 1921.

This dissertation analyses male archetypes in the Spanish colonial discourse about Morocco, those who represent both Spanish and Moroccan masculinity. This dissertation is grounded in the conceptual and theoretical frameworks provided by cultural studies, postcolonial and gender studies. These studies have highlighted the importance of relating gender to other social identities as class, ethnicity or nation (Yuval Davis, 1997 Scott, 1986). The colonial context, conceived as an intercultural contact zone (Pratt, 1992), appear to be a particularly rich scenario to study these intersections. The present study analyses, therefore, the relationship between gender archetypes and the construction of collective identities in the context of Spanish colonialism in Morocco.

In the case of Spanish colonialism, feminine archetypes and the participation of women in the colonial project have been studied extensively, instead masculinity has been poorly studied. This dissertation aims to identify the different models of masculinity, Spanish and Moroccan, appearing in this colonial context, analyse how both are mutually configured and how through these masculine archetypes normative Spanish masculinity is discussed and defined.

Secondly, this dissertation studies how both societies are represented by male images. These male images are relevant in the construction of Spain’s national identity (in relation to its definition as a colonial subject) and in the definition of Moroccan society as decadent and backward. It analyses, therefore, how gender has been used to imagine the nation through masculinity.

This study does not focus on the analysis of the practices of colonization but in its cultural dimension. Consequently, it is mainly based on the methodology of discourse analysis (Van Dijk, 1997). For the study we have proposed, we selected the following types of sources: travel books, descriptions of Morocco, press, popular novels, autobiographical literature. Thus, the chosen sources ranging from journalistic reports, to literature are particularly suitable for the study of social representations and the construction of identities.