El servei domèstic a la ciutat de Barcelona, 1900-1950

Autor/a

Borrell Cairol, Mònica

Director/a

Borderías Mondéjar, Cristina

Fecha de defensa

2016-01-20

Páginas

311 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània

Resumen

Els més recents estudis sobre els canvis en l’estructura ocupacional en els processos d’industrialització han qüestionat les teories generals sobre la contribució dels diferents sectors al creixement econòmic, donant nova rellevància al sector serveis. Tal com s’ha assenyalat en diversos estudis, si poguéssim superar el tradicional subregistre del treball femení aquesta importància encara seria més elevada. Aquesta línia de recerca ha contribuït a donar un nou impuls a l’interès per l’estudi del sector serveis, que ha tingut una importància i una anàlisi menor per part de la història econòmica i social; com a conseqüència, també s’ha atorgat rellevància a un millor coneixement del servei domèstic. Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a un millor coneixement del sector des de l’estudi del servei domèstic a la ciutat de Barcelona entre el 1900 i el 1950. En ella s’analitzen els canvis de l’estructura intrasectorial i de la composició de gènere de la mà d’obra emprada en aquest sector; el paper de l’Estat i de les associacions obreres en els canvis en l’estructura ocupacional del sector o de les condicions laborals i de protecció sociolaboral. Veurem com la diversitat d’oficis i professions que havien conformat el servei domèstic durant el període preindustrial havia anat desapareixent progressivament al llarg dels segles XVIII i XIX. Així al segle XX s’estava consolidant la pèrdua d’heterogeneïtat del sector reduint-se a la figura de la “noia a tot estar” capaç de realitzar múltiples tasques domèstiques i de cura, perdent, en aquest procés, valor, tant en condicions laborals com en estatus social. D’aquesta manera, també s’estava completant el procés de feminització que, alhora, estava contribuint a precaritzar aquest sector econòmic empitjorant la seva posició social dins del mercat de treball barceloní. Així mateix, s’analitza la formació del mercat de treball del servei domèstic, l’origen sociodemogràfic dels seus treballadors i treballadores i el funcionament de l’esmentat mercat a través de les institucions i els mecanismes intermediaris entre l’oferta i la demanda de servei domèstic. Alhora, s’estudien també les condicions salarials i laborals, així com l’associacionisme de diferent signe i la posició dels diferents actors socials (Estat, sindicats, patronal i treballadors/es domèstics) davant la situació del servei domèstic. Per realitzar aquest treball he utilitzat diferents fonts de caràcter heterogeni per tal d’encaixar-les i aproximar-me a la situació d’un grup laboral que disposa de poques fonts de caràcter homogeni. En aquest sentit, en primer lloc, he realitzat un recorregut per les lleis i normatives que afectaven el servei domèstic, la jurisprudència emesa pels tribunals i les anàlisis realitzades per la doctrina jurídica. En segon lloc, s’ha analitzat la variada documentació de diverses institucions públiques i privades (Ajuntament, Diputació de Barcelona, Diòcesi de Barcelona, Escola Popular de la Dona, etc.) així com la informació estadística emesa per alguns d’aquests organismes. Així mateix, els Censos Nacionals de Població, complementats amb altre tipus d’informació estadística (padrons, estadístiques emeses per organismes locals, etc.), m’han permès examinar l’estructura del sector domèstic. En tercer lloc, la premsa, tant la burgesa com l’obrera, ha estat central en aquest treball. Així doncs, s’han buidat exhaustivament els diaris La Vanguardia i Solidaridad Obrera. Finalment, també he buidat els expedients judicials conservats de les demandes presentades pel servei domèstic davant dels tribunals de caràcter laboral (tribunals industrials i magistratures de treball). En definitiva, durant la primera meitat del segle XX, a diferència del que succeïa durant el període preindustrial –on en el sector convivien homes i dones amb diversitat d’edats i orígens socials–, el servei domèstic barceloní concentrava noies joves de classes populars que arribaven a un sector econòmic que s’havia anat precaritzant: desregulat normativament, desatès sindicalment i amb males condicions salarials i laborals, s’havia empitjorat la seva posició en el mercat de treball urbà barceloní. Analitzar aquest sector històricament permet observar com aquesta situació va consolidar unes condicions que contribueixen a explicar l’actual fragilitat d’aquest sector econòmic, tal com mostren les darreres dades de l’OIT.


This thesis aims to contribute to a better knowledge of the domestic sector in the city of Barcelona between 1900 and 1950. It analyses the changes in the structure and composition of the workforce employed in this sector; the role of the state and trade unions in changes in the occupational structure of the sector, working conditions and labour protection. We see how the variety of professions that the domestic service had featured during preindustrial period gradually faded over the 19th and 20th centuries. Therefore, in the 20th century there was no occupational diversity and the figure of "all girl being" [noia a tot estar; chica para todo] was widespread. These domestic servants were able to perform all sorts of chores, but the de-specialisation process involved the decrease in their labour and social status. Thus, the feminization process was completed, which contributed to make the domestic sector more precarious and worsened its social position in the labour market of Barcelona. Likewise, we analyse the socio-demographic origin of domestic workers, the formation of the domestic labour market and how this market worked through institutions and intermediary mechanisms between supply and demand. Similarly labour conditions, wages and the role of associations, trade unions and employers in the domestic service are also studied. Heterogeneous sources have been used. Firstly, the thesis studies the laws and regulations that affected the domestic service. Secondly, it analyses documents from several public and private institutions (Barcelona City Council, Barcelona Provincial Council, Diocese of Barcelona, etc.) as well as statistical information issued by some of these organisations. Besides, the National Census of Population, combined with other statistical sources (registers, statistics issued by local organisations, etc.), has allowed to examine the structure of the domestic sector. Thirdly, the press issued by bourgeois and working-class organisations has been crucial in this thesis. Finally, the requests brought before the labour tribunals (industrial tribunals and labour tribunals) have been analysed.

Palabras clave

Servei domèstic; Servicio doméstico; Household employees; Història urbana; Historia urbana; Urban history; Barcelona (Catalunya); Barcelona (Cataluña); Barcelona (Catalonia); Treball de la dona; Trabajo de la mujer; Women employment; Gènere; Género; Gender

Materias

93 - Historia. Ciencias auxiliares de la historia. Historia local

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

MBC_TESI.pdf

1.887Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)