Ideologies lingüístiques a la premsa distribuïda a catalunya: anàlisi dels canvis, relacions i estratègies

Abstract

Aquesta tesi tracta sobre l’anàlisi de discursos publicats a la premsa en relació amb l’elaboració de lleis de política lingüística a Catalunya. S’analitzen editorials publicats en el període comprès entre l’aprovació de la Llei de Normalització (abril de 1983) i la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional al juny de 2010. El principal objectiu del treball és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana en el context d’elaboració de lleis lingüístiques. L’anàlisi dels textos es realitza des del punt de vista de les estratègies d’argumentació i els raonaments utilitzats a les línies editorials dels diaris, observant també les relacions entre els continguts i les possibles variacions en els discursos al llarg del període.

S’analitzen textos editorials publicats per diaris d’informació general, editats a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico i l’Avui) i de difusió estatal (El País, El Mundo i l’ABC). El corpus d’anàlisi està format per una seixantena d’editorials publicats per aquests diaris coincidint amb diversos esdeveniments: l’aprovació de la Llei de Normalització l’any 1983, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de l’Estat uns mesos després i la posterior Sentència del Tribunal Constitucional (1986), la Sentència del Tribunal Constitucional sobre el model educatiu català dictada l’any 1994, el procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística produït al llarg de l’any 1997, la tramitació de l’Estatut al Congrés dels Diputats (començament de 2006) i la Sentència sobre l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional a l’any 2010. Com a hipòtesi de treball es parteix de les següents idees: un predomini en aquesta premsa d’una deslegitimació de la legislació lingüística orientada a estendre el català, una naturalització de les lleis estatals i la instauració del consens com a idea legitimadora de les polítiques lingüístiques a Catalunya.

L’objectiu en l’anàlisi dels textos és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana a les línies editorials dels diaris en relació amb l’elaboració i implementació de lleis lingüístiques a Catalunya. En aquest treball la noció de legitimitat fa referència al reconeixement d’un estat de coses. Com a reconeixement, és un fet social i pot aparèixer als discursos de manera implícita o explícita. La legitimitat implícita es correspondria amb aquella realitat donada per descomptada, que es considera com a forma normal, amb el reconeixement tàcit d’un ordre o la manca de reconeixement de la seva arbitrarietat. Aquesta realitat implícita comportaria un cert nivell de naturalització en el sentit de concepció de la realitat que obvia els processos socials que contribueixen a la seva construcció, reproducció o canvi. Més enllà d’allò pressuposat, donat per descomptat o no conscient, la legitimitat pot prendre diverses formes d’expressió. Una idea o una norma es pot invocar com a recurs en l’argumentació per donar suport a altres idees, sense ser justificada en sí mateixa. Un alt nivell de legitimitat pot ser traduït en allò que es considera normal, de sentit comú, lògic o evident. També es pot apel·lar a la forma “normal” a través de l’abús o la mancança, nocions amb les quals la norma o allò considerat com a normal, malgrat no ser del tot evident, encara funciona com a criteri de valoració sobre la realitat. La legitimitat pot prendre diferents formes d’expressió, aparèixer de forma implícita o explícita, o amb diversos graus d’elaboració discursiva. Però, tal com s’entén i com és observada en aquest treball, fa referència a allò que els autors dels discursos afirmen sobre com són i com haurien de ser les coses.

This thesis is about the analysis of discourses published in the press regarding the development of laws on language policy in Catalonia. Editorials published in the period between the adoption of the “Llei de Normalització” (April 1983) and the Constitutional Court judgment (June 2010) are analyzed. The main aim of the work is to observe the legitimacy given to Catalan and Spanish languages in the context of development of language laws. The analysis of the texts is done from the standpoint of the strategies of argumentation and reasoning used in the editorials of newspapers, noting also the relationships between the contents of the texts and the possible variations in discourses throughout the period.

Editorial texts published by general information newspapers in Catalonia (La Vanguardia, El Periódico and Avui) and state circulation (El País, El Mundo and ABC) are analyzed. The corpus of analysis comprises around sixty editorials published by these newspapers at the time of some specific events: the adoption of the “Llei de Normalització” (1983), the action of unconstitutionality submitted by the State Government and the subsequent ruling of the Constitutional Court a few years later (1986), the Constitutional Court judgment on the Catalan education model dictated in 1994, the elaboration process of the “Llei de Política Lingüística” occurred during 1997, the approval process of “Statute of Autonomy” in the Spanish Congress (early 2006) and the verdict over the Statute handed down by the Constitutional Court in 2010. The working hypothesis is based on the following ideas: a predominance in this press of a delegitimization of the laws addressed to extending the Catalan language, a naturalization of state laws and the establishment of the consensus as legitimizing idea of language policies in Catalonia.

The goal of the analysis is to see the legitimacy attributed to Catalan and Spanish languages in the press in relation to the preparation and implementation of language laws in Catalonia. In the present work, the notion of legitimacy refers to recognition of a state of things. As recognition, it is a social issue and can be either implicitly or explicitly projected. The implicit legitimacy would correspond to that reality given for granted, banal, which is considered as the normal behavior, through the tacit recognition of an order or the lack of recognition of its arbitrariness. This implicit reality entails a certain level of naturalization in the sense of a conception of reality which ignores social processes that contribute to its construction, reproduction or change. Beyond the presupposed, taken for granted or not conscious, legitimacy can take various forms of expression. An idea or a rule can be invoked as a resource in an argumentation to support other ideas without having been itself justified. A high level of legitimacy can be translated into what is considered normal, common-sense, logical or obvious. The “normal way” can also be invoked through the notion of abuse or deficiency, with which the rule, despite not being entirely customary, still works as assessment’s criterion of reality. Legitimacy can be expressed in a variety of forms, appear either implicitly or explicitly, or with different levels of development. Still, as understood and as observed in this study, the concept refers to what the authors say about how reality is and how it should be.