Avaluació dels resultats quirúrgics en estapedotomies de GAP PETIT

Abstract

INTRODUCCIÓ L'otosclerosi causa un hipoacúsia de transmissió que augmenta a mesura que avança la malaltia, i que es pot corregir amb un alt percentatge d'èxit amb l'estapedotomia. OBJECTIU Valorar els resultats de la cirurgia si la intervenció es realitza quan la diferència entre llindar de via aèria i via òssia (GAP) és menor a 20dB, i comparar-ho al llarg de 10 anys amb els resultats de les intervencions de GAP major. Valorar factors predictius d'èxit postoperatori a curt i llarg termini. MATERIAL i MÈTODES. S'estudien consecutivament totes les estapedotomies (pistó de Causse) realitzades a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona del 1994 al 2000, resultant 175 casos amb una mitjana d'edat de 42,95 (+/-11,27) i predominant les dones en relació 2:1. Es divideixen en 2 grups segons el GAP preoperatori sigui ≤20dB o >20dB. Es realitza el seguiment audiomètric als 3 mesos de la cirurgia, a l'any , als 5 anys i als 10 anys, i es valora el percentatge d'èxit (GAP≤10dB) de tancament de GAP i els valors mitjans de GAP postoperatori obtinguts. RESULTATS La taxa d'èxit al postoperatori als 3 mesos de les estapedotomies amb GAP<20dB és de 65,71% ( GAP mitjà 10±5,54) i del 54,26% (GAP mitjà 11,13±6,53) a les de GAP>20 sense diferències estadísticament significatives (p=0,256). Els resultats a 1 any són: 71,86% (8±4,3) vs 63,46% (10,21±6,87) (p=0,377). A 5 anys són: 46,43% (11,47±6,62) vs 47,62% (11,47±6,92) (p=0,913). I als 10 anys els resultats són: és de 45,45% (12,26±4,96) vs 42,65% (12,76±7,58) (p=0,817). No hi ha cap cas de pèrdua total d'audició postquirúrgica. A l'anàlisi multivariant surt com a factor predictor de forma bastant constant l'afectació clínica bilateral, no trobant com a predictors ni l'edat, ni els antecedents familiars ni el GAP preoperatori en cap moment. CONCLUSIÓ L'estapedotomia es pot realitzar amb èxit quan la pèrdua auditiva creï un desconfort evident al pacient, independentment del grau de pèrdua auditiva que tinguem, podent solventar la hipoacúsia, millorant la comunicació verbal i amb resultats satisfactoris del pacient. Sembla que l'afectació clínica unilateral seria una forma d'otosclerosi amb pitjor pronòstic de cara a l'èxit quirúrgic postoperatori, que les formes bilaterals.

INTRODUCTION Otosclerosis is the cause of a conductive hearing loss that becomes worse as the disease progresses. It can be successfully treated in most cases through stapedotomy. OBJECTIVE To assess the hearing results following stapedotomies in patients with air-bone gaps (ABG) under 20dB compared with the results of the operation performed on patients with greater ABG, during a 10 year follow-up. To analyze predictive factors for successful surgical outcome both in the short and long terms. MATERIAL AND METHODS Consecutive study of all stapedotomies (Causse piston) performed at Hospital Joan XXIII, Tarragona, between 1994 and 2000. A hundred and seventy-five patients were included, mean age 42.95(± 11.27), sex ratio 1:2. Individuals were divided in two groups according to their preoperative ABG: ≤20dB or >20dB. Postoperative audiometries were performed at 3 months, 1, 5 and 10 years. The ABG closure (≤10dB) percentage and the mean values of postoperative ABG were analysed. RESULTS Rates of stapedotomy success at 3 month postoperative in the ABG ≤20dB and ABG>20dB groups were 65.71% (mean ABG 10±5.54) and 54.26% (mean ABG 11.13±6.53) respectively. Differences were not statistically significant (p=0.256). Results at 1 year: 71.86% (8±4.3) vs 63.46% (10.21±6.87) (p=0.377). At 5 years: 46.43% (11.47±6.62) vs 47.62% (11.47±6.92) (p=0.913). At 10 years: 45.45% (12.26±4.96) vs 42.65% (12.76±7.58) (p=0.817). None of the patients suffered complete hearing loss postoperatively. Bilateral clinical otosclerosis appeared to be a rather constant predictive factor in the multivariate analysis, whereas age, family history and preoperative air-bone gap were not. CONCLUSION Stapedotomy can be successfully performed when hearing loss is an evident cause of discomfort for patients, not related to their degree of loss. Thus, it may restore hearing loss, improve verbal communication and patient satisfaction. Unilateral clinical otosclerosis seems to be a poor prognostic factor for surgical outcome compared with bilateral forms.