El poder de l'art. L'art com hermenèutica i la llibertat de l'artista

Autor/a

Solà Simon, Teresa

Director/a

Roviró Alemany, Ignasi

Fecha de defensa

2016-01-18

Páginas

244 p.



Departamento/Instituto

Universitat Ramon Llull. La Salle

Resumen

El treball és una aproximació antropològica de l’art a partir de l’artista. Dos són els eixos vertebradors d’aquesta tesi, a partir dels quals se’n deriven els punts restants: 1. Considerar l’art una activitat físico-psíquico-espiritual innata a la naturalesa humana; aspecte analitzat en el primer apartat del treball, en A. QÜESTIONS PRELIMINARS; 2. El poder de l’art: a) en la seva relació amb els poders fàctics, punt treballat en l’apartat B. ART I PODER; b) el poder que neix del propi dinamisme intern de l’art, punt treballat en l’apartat C. EL PODER DE L’ART Partint d’aquestes consideracions la tesi intenta respondre a la pregunta d’on prové aquesta força que neix del propi art fins a fer-lo un «mitjà» atractiu per els poders fàctics, especialment les ideologies polítiques i els totalitarismes. Alguns aspectes són treballats a través de dues figures contemporànies: Frida Kahlo i Marc Chagall. Temes no menys importants, que sense ser l’objectiu de la tesi, han sorgit necessàriament dels punts centrals, i que han hagut de ser estudiats en més o menys profunditat són: a) què s’entén per art i estètica avui, en un moment on la manca de definició és el que més prolifera en tots els camps; b) la subjecció i la llibertat de l’artista en el procés creatiu i de quina manera conviuen aquests dos aspectes en l’artista. Tant des de fora pel què fa a les pressions i condicionaments externs a les que està sotmès l’artista, com des de dins, pel propi mecanisme intern del procés creatiu i de la mateixa obra d’art; c) l’art com a «valor», en tant que activitat humana, mesura el grau d’humanització d’una societat però, a la vegada, pot esdevenir un mitjà d’humanització i recuperació de valors perduts o menystinguts. Així l’art és comprès, també, en el seu valor pedagògic i comunicativo-expressiu, i serà en aquest sentit que s’estudiarà també el poder de l’art i les seves relacions amb els poders hegemònics. Ja que per la seva capacitat comunicativa té una capacitat transformadora, la manipulació de l’art resulta un capteniment temptador en ordre a una actuació dirigida per l’home envers l’home mateix provocant, així, una desnaturalització de l’art i del propi ésser humà. Un aspecte significatiu de la tesi és la comprensió que es fa de l’art com a «mediació», i la «puresa» de l’art en tant que «genuïnitat». Quan l’art és «pur», és a dir, «genuí» no cerca finalitats manipuladores ni es sotmet a poders fàctics. És transformador i està obert a la possibilitat de l’«encontre» amb un «tu» i amb un «Tu« espiritual. Conscient que el tema és profundament infinit i obert, la tesi, per la pròpia naturalesa de la seva temàtica no pot deixar cap aspecte tancat però sí, suggerir nous plantejaments.


El estudio es una aproximación antropológica del arte a partir del artista. Dos son los puntos centrales de esta tesis, a partir de los que se derivan los restantes: 1. Considerar el arte una actividad físico-psíquico-espiritual que nace de la propia naturaleza humana; aspecto analizado en el primer apartado A. QÜESTIONS PRELIMINARS; 2. El poder del arte: a) en su relación con los poderes fácticos, parte B. ART I PODER; b) el poder que nace del propio dinamismo interno del arte, parte C. EL PODER DE L’ART Partiendo de estas consideraciones la tesis intenta responder a cerca del origen de la fuerza que emana del propio arte hasta hacerlo un «medio» atractivo a los poderes fácticos, especialmente las ideologías políticas i los totalitarismos. Algunos aspectos son estudiados a partir de dos figuras contemporáneas: Frida Kahlo i Marc Chagall. Temas no menos importantes, que sin ser objeto directo de análisis de la tesis, han surgido necesariamente de los puntos centrales, y han tenido que ser estudiados con más o menos profundidad. Estos son: a) qué se entiende por arte y estética hoy, en un momento en que la indefinición se extiende a todos los campos de la sociedad; b) la sujeción y la libertad del artista en el proceso creativo; cómo y de qué manera conviven estos dos aspectos en el artista. Tanto desde fuera, en lo que respecta a las presiones y condicionamientos externos a les que está sometido el propio artista, como desde dentro, por el propio mecanismo interno del proceso creativo, así como por la misma obra de arte; c) el arte como «valor», en tanto que actividad humana, mide el grado de humanización de una sociedad pero, a la vez, puede convertirse en un medio de humanización y de recuperación de valores olvidados o depreciados. Así el arte es comprendido, también, en su valor pedagógico y comunicativo-expresivo, y en este sentido será estudiado también el poder del arte y sus relaciones con los poderes hegemónicos. Por su capacidad comunicativa y, por tanto transformadora, la manipulación a que puede someter el hombre al arte, dirigida a una actuación sobre el hombre mismo, resulta un hecho evidente, provocando así una desnaturalización del arte y del propio hombre. Un aspecto significativo del estudio es la comprensión del arte cómo «mediación», y la «pureza» del arte, entendiendo por pureza la «genuinidad» del arte. Así, en este sentido, cuando el arte es «puro» huye de todo sometimiento a poderes fácticos. Es transformador y está abierto a la posibilidad del «encuentro» con un «tu» y con un «Tu» espiritual. Consciente que el tema es profundamente abierto, la tesis, por la pròpia naturaleza de su temática, no puede dejar el estudio como un todo cerrado, però sí, presentar nuevos y sugerentes planteamientos.


The thesis is an anthropological approach on the art in its different forms: Painting, music, literature and sculpture. And all these forms are examined starting from the artist. The axes vertebrating this study are two, on which depend the other points, as follow: 1. Considers the art as an innate physic-psychological-spiritual activity of the human nature. This point is analyzed in the first part of the work, specifically in the A. PRELIMINARY INTRODUCTION. 2. The second axis deals with the power of art: a) in its relation with the factual powers. This aspect is dealed to a large extent in the section B. ART AND POWER, and b) the power which comes out from the internal dynamism self of the art. This point is developed in the section C. THE POWER OF ART. According to the basis of these thoughts the doctoral dissertation intents to answer to the question from where comes the strength that is born in the art itself, even to become attractive to the factual powers, to the political ideologies to the political totalitarism. Some of these aspects are developed starting from tow wellknown contemporaneous artists: Frida Kahlo and Marc Chagall. There are some non the important subjects, which without being the direct matter of this thesis, have rose necessarily from its central points, and so they have been approached more or less deeply. These secondary aspects are: a) What do we understand today when we speak about art and aesthetics?; b) Subjection and freedom of the artist in the creative process and how both can live together in the artist (Unfortunately the tack of clear definition proliferates in this field). Both outside the external pressions and conditions to which is subjected and inside due to creative process itself and to the work of art; c) The art as «value» as human activity, measures the level of humanity of the society. In fact, the art can become means of humanization and recovery of the lost and despised values. And consequently the art is also understood in its pedagogical and communicating value. And is of course in this sense that our work approaches the power of the art and the relation between power and art. And the reality is so because its communicative strength is also transformating capacity. And precisely this capacity can become a man’s manipulation by the man, and consequently the perversion of the art’s nature and of the human being. A signification aspect of this thesis is the art’s presentation as mediation and the art’s pureness as genuineness. The pure art does not look for manipulating aims, and does not submit to the leading powers. The true art is transformer and open to the possibility of the meeting with a «you» and with the spiritual «You». The thesis is fully aware that the subject is deeply infinite and open, so the work according its own nature can’t close all the aspects, but can suggest new statements.

Palabras clave

Art; Creació; Estètica; Hermenèutica; Autor; Receptor; Valors; Comunicació; Llenguatge

Materias

1 - Filosofía y psicología; 316 - Sociología. Comunicación; 572 - Antropología; 7 - Bellas artes

Área de conocimiento

Arts i Humanitats

Documentos

Tesi_Teresa Solà.pdf

7.541Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)