Aquesta tesi consisteix en un estudi metòdic, científic i rigorós de les fortificacions (muralles de ciutats, campaments militars i torres de guaita) del Conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l’Imperi Romà. Cronològicament s’han considerat cadascuna de les èpoques en les quals es divideix el domini romà d’Hispània: República (218-27 aC), Alt Imperi (27 aC-284 dC), Imperi Tardà (284-476), a més del final de l’Antiguitat Tardana (el regne visigòtic, 476-711). Geogràficament l’estudi es circumscriu a l’espai que ocupava el convent jurídic Tarraconense en època imperial, des dels Pirineus fins al riu Xúquer. S’han analitzat civitates, oppida, castra, castella i turres, prestant una especial atenció als recintes d’Aeso, Baetulo, Barcino, Dertosa, Emporiae, Gerunda, Iesso, Iluro, Olèrdola, Saguntum, Tarraco i Valentia.

This thesis consist of a methodical, scientific and rigorous study of the fortifications (city walls, forts and watchtowers) of the Conventus Tarraconensis in the context of the military infrastructure of the Roman empire. Chronologically it has been considered each period of the Roman domain of Hispania: Republic (218-27 BC), Early Empire (27 BC-284 AD) Late Empire (284-476), in addition to the end of Late Antiquity (the Visigothic kingdom, 476-711). Geographically the study is limited to the space occupied by the juridical conventus of Tarraco in the imperial era, from the Pyrenees to the river Xúquer. We analyzed civitates, oppida, castra, castella and turres, paying special attention to the enclosures of Aeso, Baetulo, Barcino, Dertosa, Emporiae, Gerunda, Iesso, Iluro, Olèrdola, Saguntum, Tarraco and Valentia.