Avaluació in vitro de l’estrès sobre una connexió implant-pilar tipus con morse segons el material restaurador

Abstract

L’estudi de les forces oclusives sobre els implants dentals és un tema important avui en dia per a la supervivència a llarg termini de les rehabilitacions implantosoportades. Objectiu: L’estudi objecte d’aquesta tesi doctoral va ser poder valorar si la connexió d’un implant dental, en aquest cas l’implant C1 de MIS (MIS Technologies, Bar-Lev, Israel) que presenta una connexió interna tipus con-morse, es comporta d’igual manera independentment del material rehabilitador i com transmet la força aplicada a l’implant segons diferents materials rehabilitadors. Material i mètode: Per a realitzar l’estudi, es van dissenyar quatre tipus de corones diferents les quals anirien cimentades a un pilar prefabricat: 3 corones metàl·liques, 3 corones metall-ceràmica, 3 corones metall-composite i 3 corones fibra de carboni-composite. Les diferents mostres de l’estudi es van realitzar amb motlles fets a mida, els quals es van omplir amb resina fotoelàstica de barreja manual. Les mostres acabades constaven d’un bloc de resina fotoelàstica amb un implant en el seu interior i amb una corona cimentada. Cadascuna de les diferents mostres es va posar a una màquina d’assajos universals, a les quals se´ls hi van aplicar unes forces verticals de 100, 200 i 300 N. Mitjançant una llum polaritzada blanca de fons, uns filtres polaritzats i una càmera fotogràfica, es van fer fotografies en el moment de cada aplicació de força. Resultats Resultats qualitatius. En una visió de les imatges obtingudes, la diferència de transmissió de les forces aplicades és mínima. Així mateix, les forces aplicades es concentren més en l’àpex de l’implant que en la seva part més coronal. Resultats quantitatius. La valoració de les forces transmeses és molt similars en tots els materials, havent-hi una major presència de franges en la zona més apical en la mostra de la corona metàl·lica. Conclusions: En tots els casos, el comportament de la connexió interna de l’implant C1 en corones unitàries no ve condicionat pel material rehabilitador, donant com a resultat, una connexió molt rígida i estable.