La investigación con células madre: análisis multifactorial de una controversia

Author

Delgado Carreira, Mónica

Director

Estany, Anna

Vallverdú, Jordi, 1973-

Date of defense

info:eu-repo/date/embargoEnd/2011-07-19

2009-03-30

ISBN

9788469415948

Legal Deposit

B-29253-2011

Pages

346 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia

Abstract

Les controvèrsies científiques són un element central per la intel·ligibilitat d’una disciplina. En aquestes es caracteritza el canvi intel·lectual i el desenvolupament de la mateixa. Un anàl. lisi complert ha de diferenciar i estudiar no només la evidència proporcionada pels fets, si no també l’oferida pels valors presents en la investigació. Tradicionalment, només els valors epistèmics tenien un pes en aquesta pràctica. No obstant, és necessari ampliar aquest marc donant cabuda als valors no epistèmics sense que això representi una amenaça a la racionalitat científica. L’estudi de la controvèrsia de les cèl·lules mare compleix en aquesta tesi aquesta missió. Aquesta controvèrsia sorgeix a partir d’unes investigacions fetes pel Dr. James Thomson al 1998. El problema surt de la font necessària per obtenir aquestes cèl·lules. Per la seva derivació és necessari destruir, en principi, un embrió humà. El component moral radica en si és lícit aquesta acció. En la meva tesi defenso la idea de que una de les principals diferències entre les diferents posicions en la controvèrsia és els seus valors morals, donat que la evidència empírica és encara insuficient per sostenir la posició tomada. Aquests valors són fonamentals en el sentit de que tenen una influència en el comportament que diferents actors tenen en la controvèrsia. No només de la societat civil, que també juga un paper essencial, si no en el comportament dels propis científics implicats en la investigació. Un dels objectius d’aquesta tesi es posar de manifest com es poden incloure aquests valors en la pràctica científica i continuar defensant la racionalitat científica. Per això em faig servir de dels resultats obtinguts en diferents camps de les ciències cognitives, especialment les neurociències. Doncs elles ofereixen un nou marc d’estudi en l’anàlisi de les controvèrsies científiques.


Las controversias científicas constituyen un elemento central para la inteligibilidad de una disciplina. En ellas se caracteriza el cambio intelectual y el desarrollo de la misma. Un análisis completo debe diferenciar y estudiar no sólo la evidencia proporcionada por los hechos, sino también, la ofrecida por los valores presentes en la investigación. Tradicionalmente sólo los valores epistémicos tenían un peso en dicha práctica, no obstante es necesario ampliar este marco dando cabida a los valores no epistémicos sin que ello represente una amenaza a la racionalidad científica. El estudio de la controversia de las células madre cumple en esta tesis dicha misión. Esta controversia surge a raíz de unas investigaciones realizadas en 1998 con el Dr. James Thomson. El problema surge de la fuente de la que se obtienen dichas células. Para derivarlas es necesario recurrir a embriones humanos que serán, en principio, destruidos. El componente moral anida en si es lícito destruir un embrión para obtener las células madre. En mi tesis defiendo la idea de que una de las principales diferencias entre diferentes posicionamientos dentro de la controversia reside en sus valores morales, puesto que la evidencia empírica es aún insuficiente para sostener la posición tomada. Estos valores serán fundamentales en el sentido de que influyen en el comportamiento que diferentes actores tienen en la controversia. No sólo de la sociedad civil, que también juega un papel esencial, sino en el comportamiento de los propios científicos implicados en la investigación. Uno de los objetivos de esta tesis es mostrar cómo se pueden incluir estos valores en la práctica científica y seguir defendiendo la racionalidad científica. Para ello me serviré de los resultados obtenidos en diferentes campos de las ciencias cognitivas, especialmente en las neurociencias. Puesto que ellas ofrecen un nuevo marco de estudio en el análisis de las controversias científicas.


Scientific controversies are central to the intelligibility of a discipline. They characterized the intellectual change and development thereof. A complete analysis must distinguish and study not only the evidence provided by the facts, but also offered by the values in the investigation. Traditionally only epistemic values have a bearing on this practice, but it is necessary to extend this framework, allowing for non-epistemic values and does not represent a threat to scientific rationality. The study of stem cell controversy in this thesis fulfills that mission. This controversy stems from a research conducted in 1998 with Dr. James Thomson. The problem arises from the source from which these cells are obtained. To derive them is necessary to use human embryos that are, in principle, be destroyed. The moral component nests on whether it is permissible to destroy an embryo to obtain stem cells. In my thesis, I defend the idea that one of the main differences between different positions within the controversy lies in its moral values, because the empirical evidence is still insufficient to sustain the position taken. These values are fundamental in the sense of influencing the behavior that different actors have in the dispute. Not only civil society that plays an essential role, but in the behavior of scientists themselves involved in the investigation. One objective of this thesis is to show how you can include these values in scientific practice and continue defending scientific rationality. For this, I shall use the results obtained in different fields of cognitive science, especially in neuroscience. Because they offer a new framework for study in the analysis of scientific controversies.

Keywords

Células madre; Controversia; Valores

Subjects

1 - Philosophy. Psychology

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

TMDC1de2.pdf

4.590Mb

TMDC2de2.pdf

6.408Mb

 

Rights

info:eu-repo/semantics/embargoAccess

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)