The syntax of partitives

Abstract

This dissertation is a study of the syntax of partitives. The main goal is to characterise this type of nominal and provide an analysis that accounts for its particular properties but at the same time reflects the similarities with other indefinite non-partitive nominals (i.e. quantitatives). The exhaustive comparison between partitives and quantitatives is very useful for determining the properties of the former, and it becomes clear from this comparison that these two types of nominals have more in common than it seems at first sight or has been considered in the literature. In Chapter 1 the properties of partitives are described and discussed in light of previous analyses and data (mainly from Catalan but also from other languages, especially Romance and Germanic languages) and a line of explanation is suggested. In Chapter 2 two constructions that have been considered as partitives in the literature are thoroughly studied, given that they look very similar, and it is solidly argued that they are in fact quantitatives. These are nominals in which the quantifier is followed by a noun as in dos llibres d’aquells (‘two books of those’) and indefinite nominals that express partition through the preposition entre (‘among’), such as una novel·la d’entre els llibres que em vas deixar (‘a novel among the books you lent me’). The conclusions in this chapter are very relevant for the analysis defended here: partitives have a single-noun structure and only the preposition de (and not entre) forms partitives. In Chapter 3 a unitary analysis for partitives and quantitatives is presented and defended according to which quantifiers are lexical elements that select a noun (projected into a DP in partitives or NP in quantitatives) and that are generated in a low position in the nominal structure. The preposition de has the same status and role in partitives and in quantitatives (una mica de pa ‘a bit of bread’, molts de dies ‘many days’): it is a functional category that licenses the noun. The quantifier moves to the left in parallel with other cases of inversion in nominals (i.e. qualitative predicate inversion as in l’idiota d’en Joan ‘the idiot of Joan’). The advantage of this analysis is that the same basic structure accounts as well for predicational uses of quantifiers in the clausal domain—as predicates in copular sentences (My students are many) and as secondary predicates (Els colons arribaven a milers ‘Colonists arrived by the thousand’)—or even within nominals such as we two or the three books. The differences among all these constructions derive mainly from the lexical features quantifiers have and from the type of nominal projection they select (NP or DP).

Aquesta tesi és un estudi de la sintaxi dels partitius. L’objectiu principal és caracteritzar aquest tipus de nominals i aportar una anàlisi que n’expliqui les propietats específiques però que alhora reflecteixi les semblances amb altres nominals indefinits que no són partitius (i.e. quantitatius). La comparació exhaustiva entre partitius i quantitatius resulta de gran utilitat a l’hora de determinar les propietats dels primers, i se’n desprèn que aquests dos tipus de nominals tenen més en comú que no sembla a primer cop d’ull o del que s’ha considerat en la bibliografia. En el primer capítol es fa una caracterització de les propietats dels partitius a partir de dades principalment del català (però també d’altres llengües, sobretot romàniques i germàniques), s’hi revisen anàlisis prèvies i ja es comencen a apuntar vies d’explicació. En el segon capítol s’estudien a fons dues construccions que en la bibliografia s’han considerat partitives per tal com aparentment hi tenen una gran semblança i es demostra amb arguments sòlids que es tracta en realitat de nominals quantitatius. Són nominals en què el quantificador va seguit d’un nom com ara dos llibres d’aquells i nominals indefinits que expressen partició a través de la preposició entre com ara una novel·la d’entre els llibres que em vas deixar. Les conclusions d’aquest capítol són molt rellevants per a l’anàlisi que es defensa en aquesta tesi: els partitius tenen una estructura que conté un sol nom i només es formen amb la preposició de (i no pas entre). En el tercer capítol es presenta i defensa una anàlisi unitària per a partitius i quantitatius segons la qual els quantificadors són elements lèxics que seleccionen un nom (projectat en un SD en partitius o en un SN en quantitatius) i que es generen en una posició baixa de l’estructura nominal. La preposició de fa la mateixa funció en partitius que en quantitatius (p. ex. una mica de pa, molts de dies): és una categoria funcional que legitima el nom d’aquests nominals. El quantificador es trasllada cap a l’esquerra paral·lelament a altres casos d’inversió dins de nominals (inversió de predicats qualitatius com ara l’idiota d’en Joan). L’avantatge d’aquesta anàlisi és que la mateixa estructura bàsica permet explicar també els usos predicacionals dels quantificadors en l’àmbit de la frase—com a atribut (Els meus estudiants són molts) i com a predicat secundari (Els colons arribaven a milers)—i fins i tot dins de nominals com ara nosaltres dos o els tres llibres. Les diferències entre totes aquestes construccions es deriven principalment dels trets lèxics dels quantificadors i del tipus de projecció nominal que seleccionen (SN o SD).