En aquest treball s’ha estudiat la quimisorció d’una sèrie d’àtoms (H, N, i O), i molècules (CO i O2) sobre la superfície 100 de coure mitjançant un model de clúster, i utilitzant pseudopotencials no empírics. Es proposa un nou mètode de tractament de l’entorn (embedding) per als models de clúster metàl•lics. El propòsit de la nova metodologia és la de disminuir els artefactes de clúster, en la mesura que sigui possible, que apareixen en les petites agrupacions metàl•liques. Per tal de minimitzar els efectes de contorn s’ha utilitzat un potencial basat en el projector de Phillips-Kleiman, com un terme addicional del potencial de core dels àtoms metàl•lics i s’ha optimitzat amb la finalitat d’aconseguir la electro-neutralitat de tots els àtoms metàl•lics del clúster aïllat, com si formés part d’un bulk infinit. La metodologia presentada condueix a una millora en la caracterització de propietats, en especial l’energia de quimisorció en clústers de grandària relativament petita, amb una millor descripció de la densitat electrònica en l’entorn del centre actiu.