Estudi experimental de viabilitat de les sutures de còlon amb l’ús exclusiu d’adhesiu de cianocrilat

Abstract

“Tallar bé, suturar bé i tot anirà bé” afirma un aforisme quirúrgic. Una de les complicacions postoperatòries més temudes per l'especialista en Cirurgia General i Digestiva és la dehiscència de sutura en una anastomosi intestinal. Aquest fet pot causar una peritonitis, necessitat de reintervenció, i fins i tot la mort del pacient. Malgrat que els materials i tècniques quirúrgiques usades actualment han disminuït aquest risc, si això s’esdevé segueix comportant un problema gravíssim. És per aquest motiu que s'han investigat, i s'investiguen en l'actualitat, solucions per evitar aquesta complicació postoperatòria amb les noves tecnologies com l'ús d'adhesius i sellants, avaluant-se i demostrant-se bons resultats en diferents intervencions i teixits. En aquest projecte d'experimentació ens plantegem la hipòtesi de si una cola sintètica, (Glubran®2), seria eficaç en les sutures de còlon, com a únic element d’unió. Donat el risc de l’estudi, es realitza una prova pilot amb 6 rates Wistar dividides en 2 grups, cola i sutura, amb un estudi de pressions on les rates del grup cola van suportar més centímetres d’aigua abans de presentar fuga de sèrum. Amb els bons resultats aconseguits es va iniciar el projecte definitiu amb 24 rates dividides en 2 grups, cola i sutura, i cada un d’ells en 6 subgrups per valorar l’evolució de la sutura. Seguint un pla de treball i un protocol de supervisió per avaluar l’evolució de les rates intervingudes, es realitzen totes les intervencions, extraccions de sang i reintervencions sense incidències intraoperatòries. S’analitzen: l’evolució clínica de les rates amb el comportament i el pes; els canvis analítics amb reactants de fase aguda com els leucòcits, PCR i plaquetes; valoració macroscòpica en la reintervenció de les adherències i de l’estat de la sutura; l’estudi histològic de la peça extreta i a més, la possible toxicitat de la cola amb biòpsies renals i hepàtiques de cada animal. Els resultats en tots els camps valorats van ser bons, a destacar que no es van observar alteracions en els animal que obliguessin a avançar l’eutanàsia ni cap sutura va presentar signes de dehiscència macro o microscòpica. En realitzar l’estudi estadístic però, no es van trobar diferències significatives en cap dels paràmetres avaluats. Com a conclusió, la cola sintètica de cianocrilat ha aconseguit sutures intestinals viables en rates Wistar i els altres objectius del nostre projecte també han estat satisfactoris. Malgrat això, el nostre estudi és només un inici, per aconseguir la normalització d’aquesta indicació de la cola s’haurien de realitzar nombrosos estudis amb major N i realitzant anastomosis completes.

“Cut good, suture good and everything is going to be good” says a surgical aphorism. One of the most feared post-operative complications for a specialist on General and Digestive Surgery is the suture dehiscence in an intestinal anastomosis. It can cause peritonitis, the need of another intervention or even the patient's death. Even though current materials and surgical techniques have reduced this risk, if this happens it is still a very serious problem. It is for this reason that solutions in order to avoid this type of post-operative complications using new technologies such as the use of adhesives and sealants have been and are still being researched, evaluating and demonstrating good results on different interventions and tissues. In this experimentation project we consider if synthetic glue, (Glubran®2), would be efficient in colon sutures as the only union element. Due to the risk of this study, a pilot test is run with 6 Wistar rats divided in 2 groups, glue and suture, with a pressure study where the rats in the glue group supported more centimetres of water before presenting serum leakage. With these good results we started the final project with 24 rats divided in 2 groups, glue and suture, and each of them in 6 subgroups in order to evaluate the evolution of the suture. Following a work and supervision plan in order to evaluate the evolution of the operated rats, all the interventations, blood extractions and reopertations were made without intraoperative incidences. It is analyzed: rats clinical evolution with its behaviours and weight; the analytical changes with acute-phase reactants such as leucocytes, PCR and platelets; macroscopic evaluation of the suture adhesion and state in the reoperation; histological study of the extracted part and also the possible toxicity of this glue with renal and hepatic biopsies of each animal. The results in all the evaluated fields were good, to point out that no alteration in the animal which could force an early euthanasia was observed nor any suture presented signs of macroscopic or microscopic dehiscence. However, when the statistic study was made, there were no significant differences in any of the evaluated parameters. To conclude, the synthetic cyanoacrylate glue has reached viable intestinal sutures in Wistar rats and the other goals of our project were also satisfactory. However, our study is only the beginning. In order to achieve the standardization of this indication of the glue, numerous studies with major N and doing complete anastomosis should be done.