|
Resum:
|
En aquest treball han estat estudiades nombroses restes de lagomorfs (O. Lagomorpha, Cl. Mammalia) de diversos jaciments del Pliocè i Pleistocè europeus, com Zújar - 11 (Granada), Casablanca 1 (Castelló), Perrier (França), Valdarno (Itàlia), Barranco León 5 i Fuente Nueva 3 (Granada), Cueva Victoria (Murcia), Sima del Elefante 9 (Atapuerca), Dmanisi (Geòrgia), Cova del Toll i El Carmel (Barcelona). S'ha prestat especial interès en la família Leporidae, que és la que presenta més problemàtiques en la sistemàtica.
Abans de dur a terme l'estudi sistemàtic dels fòssils, ha estat necessari reconèixer els principals caràcters morfològics que diferencien els taxons de lepòrids actuals que viuen en la regió mediterrània occidental. Aquest estudi s'ha centrat bàsicament en l'esquelet i, especialment, en el tercer premolar inferior. Així, d'una banda, les relacions entre els paràmetres biomètrics han permès diferenciar els gèneres Oryctolagus i Lepus; d'altra banda, a partir de l'anàlisi morfomètrica del P3 que s'ha efectuat mitjançant landmarks i transformades de Fourier, també ha sigut possible discriminar entre ambdós gèneres. D'aquesta manera, a partir d'aquests dos estudis dels lepòrids actuals s'ha realitzat una assignació taxonòmica de les restes fòssils.
Pel que fa als ocotònids (Fam. Ochotonidae), s'ha identificat Prolagus michauxi a Zújar (sent la resta més moderna d'aquesta espècie), Prolagus calpensis a Casablanca i Cueva Victoria, Prolagus sp. a Barranco León 5, i Ochotona sp. a Dmanisi.
Respecte els lepòrids, s'ha identificat la presència d'un Leporidae indet. a Perpignan (França), tot i que probablement es tracti de Trischizolagus o Hypolagus; d'Oryctolagus sp. a Zújar 11, Casablanca, Barranco León 5, Fuente Nueva 3 i Sima del Elefante TE9; d'Oryctolagus lacosti a Perrier (França) i Valdarno (Itàlia); d'Oryctolagus giberti (nova espècie per la ciència) a Cueva Victoria i El Carmel; d'O. cuniculus a la Cova del Toll, i de Lepus sp. en el jaciment de Sima del Elefante TE9.
Cap resta fòssil clarament atribuïble a O. cuniculus ha estat identificada en el Pleistocè inferior, fet que no concorda amb els resultats dels estudis moleculars. D'altra banda, la presència de veritables llebres ja en el Pleistocè inferior a Europa occidental, fins ara en discussió, queda confirmada a partir del material de Sima del Elefante TE9. |
|
Abstract:
|
Fossil lagomorphs (Lagomorpha, Mammalia) are common in Pliocene and Pleistocene European sites but they have been understudied until now. Fossil remains are craneal and postcraneal bones, teeth being particularly abundant, but the high morphological variability of this group makes taxonomic identification difficult. To solve this main obstacle, a morphologic study of Recent and fossil lagomorphs, paying special attention to the morphometry of the third lower premolar of modern Leporids from the Western Mediterranean area has been carried out. Landmark and elliptic Fourier analyses are applied for the first time to the study of this group. So, the results allow to clearly discriminate the leporid genera Oryctolagus and Lepus, and are very useful for the determination of fossil remains.
Studied material was either directly sampled in the outcrops or belongs to historical collections housed in Museums. The main considered localities are Perrier (France), Valdarno (Italy), Dmanisi (Georgia), Zújar 11, Casablanca, Barranco León and Fuente Nueva, Cueva Victoria, Sima del Elefante, Cova del Toll and El Carmel (Spain).
The following taxa have been identified: Prolagus sp., Prolagus michauxi, Prolagus calpensis, and Ochotona sp. (Ochotonidae); and Oryctolagus sp., Oryctolagus lacosti, Oryctolagus giberti (new species), Oryctolagus cuniculus, and Lepus sp. (Leporidae). Oryctolagus giberti shows several intermediate characters between O. laynensis, the first known representative of the genus, and the modern European rabbit (O. cuniculus), turning it in a firm candidate to occupy a phylogenetic place between these two species. The remains of P. michauxi of Zújar (upper Pliocene) represent the most modern record of this species known until now, and the abundant fossils of Lepus sp. from Sima del Elefante confirms the early presence of this genus in the Lower Pleistocene of Europe. |
