Geometria, ordre i domini. Del post minimalisme a la crítica geopolítica

Autor/a

Ras Mallorquí, Montserrat

Director/a

Palomer, Pilar, 1945-

Tutor/a

Blanch Malet, Teresa

Fecha de defensa

2015-05-28

Depósito Legal

B 19466-2015

Páginas

525 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Pintura

Resumen

La tesi titulada Geometria, ordre i domini. Del post minimalisme a la crítica geopolítica, té com apunt de partida i objecte establir les noves significacions adquirides per la geometria com a representació a l’actualitat, així com analitzar i establir el procés artístic i social a què responen aquests canvis. Des dels inicis de la modernitat, la representació geomètrica ha jugat un paper important en la vida social i artística, tant de forma formal com física o ètica. Així doncs, si històricament aquesta havia estat contenidora d’una sèrie d’ideals positius i ordenadors de la vida humana, des de l’aparició del Minimalisme aquests vincles ètics i conceptuals han patit una enorme deriva i mutació, tant com a sistema de representació, com a estructura del pensament al servei de certs ordenaments espacials. A partir d’aquí, la recerca ens duu a un nou canvi de direcció que conforma una de les principals hipòtesis de la tesi i que configura tota la segona part. El motiu d’aquest nou objectiu d’atenció per part dels artistes a dia d’avui és la resposta a noves estratègies adoptades pel poder com eines de control i especulació, les quals centren el seu objectiu en l’espai habitat i el territori. Així doncs, si les crítiques artístiques a aquella geometria de domini van partir en un inici d’un àmbit bàsicament formal amb les respostes al Minimalisme, sent la geometria la seva forma de representació del poder més visible, posteriorment els artistes han anat dirigint-se a un àmbit més sociològic, concretament situat en la geografia i el territori. D’aquesta forma els artistes realitzen les seves aportacions com un acte d’alliberació front l’actual acció geopolítica, la qual se’ns presenta com rígida, inhumana i excloent. Aquests artistes cerquen generar intersticis de llibertat, de convivència col·lectiva i percepció de la realitat tal com són definits per Nicolás Bourriaud. Així doncs, les crítiques artístiques a la geometria com element formal, de domini i control, han derivat de forma paral·lela a noves consideracions i significacions adoptades per aquesta geometria, i que a dia d’avui estan vinculades a la geografia i l’ordenació de l’espai, en el que s’ha anomenat: gir etnogràfic, tal i com ha estat definit per Hal Foster. Aquest gir etnogràfic emmarcat en els territoris, que segueix al post minimalisme més formal, marca la necessitat de diferenciar la present trajectòria de crítiques a l’ordre en dos parts diferenciades la primera part dedicada a les crítiques més formalistes, i la segona que estudia tota aquesta crítica la qual ha convertit als artistes en una espècie d’etnògrafs, geòlegs, antropòlegs, etc. Per aquest motiu es culmina la primera part amb les aportacions de Robert Smithson, ja que aquest artista, amb la seva crítica, ha estat un dels principals referents per als treballs geològics posteriors i el seu anàlisi dóna llum i facilita la comprensió d’aquest gir etnogràfic, descrivint amb eficàcia aquesta nova deriva adoptada pels artistes i la continuïtat que suposa en respecte les crítiques post minimalistes anteriors. Per tant, aquest camp d’estudi analitza com s’ha dut a terme aquesta evolució i com aquesta ha estat motiu per a diferents accions artístiques i teories crítiques, a la llum de les quals, s’han anat redefinint les nocions de geometria i ordre fins l’actualitat. En segon lloc, es mostra a mode de síntesi, aquesta darrera derivació front l’acció geopolítica en el nostre context actual globalitzat. Així doncs, el plantejament d’aquest estudi és establir aquesta trajectòria a partir de les principals obres dels artistes i filòsofs implicats i les seves intervencions, organitzats segons la seva cronologia i afinitats conceptuals des dels anys setanta fins a dia d’avui.


La tesis titulada Geometría, orden y dominio. Del post minimalismo a la crítica geopolítica, tiene como punto de partida y objeto dilucidar las nuevas significaciones adquiridas por la geometría como representación en la actualidad, así como analizar y establecer el proceso artístico y social a que responden estos cambios. Des de los inicios de la modernidad, la representación geométrica ha jugado un papel importante en la vida social y artística, tanto de manera formal, como física o ética. Así pues, si históricamente ésta había sido supuestamente contenedora de una serie de ideales positivos y ordenadores de la vida humana, desde la aparición del Minimalismo estos vínculos éticos y conceptuales han sufrido una enorme deriva y mutación, tanto como sistema de representación, como estructura del pensamiento al servicio de ciertos ordenamientos espaciales. A partir de este punto la investigación nos lleva a ver un nuevo cambio de dirección que conforma una de las principales hipótesis de esta tesis y que configura toda la segunda parte. El motivo de este nuevo objetivo de atención por parte de los artistas a día de hoy es la respuesta a nuevas estrategias adoptadas por el poder como herramientas de control y especulación, las cuales centran su objetivo en el espacio habitado y el territorio. Así pues si las críticas artísticas a aquella geometría de dominio partieron en un inicio de un ámbito básicamente formal con las respuestas al Minimalismo, siendo la geometría su forma de representación de poder más visible, posteriormente los artistas han ido dirigiéndose a un ámbito más sociológico, concretamente situado en la geografía y el territorio. De este modo los artistas realizan sus aportaciones como un acto de liberación frente la actual acción geopolítica, la cual se nos presenta como rígida, inhumana y excluyente. Estos artistas buscan generar intersticios de libertad, de convivencia colectiva y percepción de la realidad tal como son definidos por Nicolás Bourriaud. Así pues, las críticas artísticas a la geometría como elemento formal, de dominio y control, han derivado de forma paralela a nuevas consideraciones y significaciones adoptadas por esta geometría, y que a día de hoy están vinculadas a la geografía y la ordenación del espacio, en lo que se ha llamado: giro etnográfico, tal como ha sido definido por Hal Foster. Este giro etnográfico enmarcado en los territorios, que sigue al post minimalismo más formal, marca la necesidad de diferenciar la presente trayectoria de críticas al orden en dos partes diferenciadas: la primera parte dedicada a las críticas más formalistas, y la segunda que estudia toda esta crítica la cual ha convertido a los artistas en una especie de etnógrafos, geólogos, antropólogos, etc. Por este motivo se culmina la primera parte con las aportaciones de Robert Smithson ya que este artista, con su crítica, ha sido uno de los principales referentes para los trabajos geológicos posteriores y su análisis arroja luz y facilita la comprensión de este giro etnográfico, describiendo con eficacia esta nueva deriva adoptada por los artistas y la continuidad que supone frente a las críticas post minimalistas anteriores. Por tanto, este campo de estudio analiza cómo se ha llevado a cabo esta evolución y cómo esta ha sido motivo para diferentes acciones artísticas y teorías críticas, a la luz de las cuales, se han ido re definiendo las nociones de geometría y orden hasta la actualidad. En segundo lugar, se muestra a modo de síntesis, esta última derivación frente la acción geopolítica en nuestro contexto actual globalizado. Así pues, el planteamiento de este estudio es establecer esta trayectoria a partir de las principales obras de los artistas y filósofos implicados y sus intervenciones, organizados según su cronología y afinidades conceptuales desde los años setenta hasta día de hoy.


The thesis titled Geometry, order and rule. Criticism of post minimalism geopolitics, is about to start and establish new meanings acquired by the geometry representation as to the present, as well as analyze and establish the artistic and social process responsible for these changes. Since the dawn of modernity, geometric representation has played an important role in the social and artistic, both for physical or formal ethics. So if this had been historically container of a series of computers and positive ideals of human life, from the appearance of minimalism, these ethical and conceptual links mutated tremendously, both as a system of representation as a structure of thought in the service of certain legislations space. From there the investigation leads to a new change of direction, which forms one of the major hypothesis of the thesis, and configure the entire second half. The reason for this new object of attention by artists today is the answer to new strategies adopted by power as tools of control and speculation, which focused its target in space habitat and territory. So, artistic criticism to the geometry, started at the beginning in a formal field of responses to Minimalism, with its geometry like the more visible form of representation of power. Later, artists have been addressing a sociological level, specifically located in the geography and territory. Thus artists made their contributions as an act of liberation front the current geopolitical action, which is presented as rigid, inhuman and exclusive. These artists seek to generate interstices of freedom, coexistence and collective bargaining perception of reality as they are defined by Nicolas Bourriaud. So, artistic criticism to geometry as formal element, of domain and control, have resulted in parallel with new meanings and considerations adopted by this geometry, which today are linked to the geography and the spatial ordination, which is called: ethnographic turn, as has been defined by Hal Foster. This ethnographic turn framed in the territories, which continues to more formal post minimalism, marks the need to differentiate the present trajectory of criticism order in two distinct parts: the first part dedicated to more formalist criticism, and second that studies all this criticism which has become artists in a kind of ethnographers, geologists, anthropologists etc. For this reason the first part ends with the contributions of Robert Smithson, as the artist, with his critics has been one of the main references for geological work and its subsequent analysis sheds light and facilitates the understanding of this ethnographic turn, describing effectively this new drift adopted by artists and continuity with previous post minimalism criticism. Therefore, this study examines how this evolution has taken place, examines how this trend has been the subject of several critical theories and artistic actions, examines how this trend has been the subject of several critical theories and artistic actions, and as from which have redefined notions of geometry and order until today. Secondly, it is shown by way of summary, the latter derivation front geopolitical action in our current globalized context. So the approach of this study is to establish the path from the main works of the artists and philosophers involved and their interventions are organized according to chronology and conceptual affinities since the seventies until today.

Palabras clave

Art contemporani; Arte contemporáneo; Contemporary art; Minimal art; Arte minimal; Geometria en l'art; Geometría en el arte; Geometry in art

Materias

75 - Pintura

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

MRM_TESI.pdf

21.24Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)