Les Gloses mallorquines: estructura i funcions

Abstract

Dins l'àmbit de la cultura popular, entesa com el conjunt de coneixements i costums de la pagesia al llarg de molts segles de civilització occidental, hi ha un seguit de fets que responen a unes característiques comunes: allò que hom ha anomenat poesia.

Aquest treball és un assaig d'apropar-se a una part d'aquest fer poètic, el de la cançó curta, i dins un espai geogràfic molt concret, l'illa de Mallorca.

Al capítol primer, parlo de la situació en què actualment es troba la poesia curta a Mallorca i les diferències que hi pugui haver entre un temps passat i ara. Ultra aquesta localització temporal, procuro d'especificar què s'entén per cançó curta i quins són els trets que la diferencien d'aquelles composicions poètiques que hom retolà com a llargues. Són igualment tractades qüestions tals com l'oralitat, la transmissió i la improvisació.

Algunes qüestions teòriques, com ara els conceptes de cultura popular i la relació d'aquesta amb qualsevol altra cultura i el follclore com a ciència, són tractades al capítol segon, on també cerco de definir el saber camperol com una mena de codi de comportament al qual fa referència i del qual depèn qualsevol tret cultural pagès.

Al capítol tercer, analitzo les funcions que acompleix aquesta poesia segons els moments o ocasions socials, de manera tal que a la vegada que definien el moment, aquest mediatitzava llur temàtica i àdhuc determinats aspectes formals. Junt amb això, parlo dels seus autors i del paper que jugaren en la societat, la valoració que hom en féu, així com dels combats poètics dels quals foren protagonistes. La producció d'aquests poetes, en tant que improvisada, s'ha perdut en la seva major part i tan sols han arribat a nosaltres de manera parcial, segurament aquells que més èxit tingueren.

La meva anàlisi té dues vessants: una primera que assaja una interpretació antropològica d'un fet cultural poètic i una d'altra que pretén especificar les unitats compositives de l'estructura d'aquestes cançons, i que justament ocupa el quart capítol. No es tracta d’una anàlisi exhaustiva, sinó més aviat una aproximació al sistema compositiu, construïda en torn a la pregunta: “¿Com un glossador fa i construeix una cançó?”.

Amb l'anàlisi de l'estructura acaba el primer volum d'aquest treball. El segon volum segon és un recull de lletres de cançons recollides entre la pagesia mallorquina o provinents de cançoners i, de fet, són mostra de la situació en què es troben així com de la possibilitat de construir-ne de noves.

(Text adaptat de la Presentació de la Tesi)