Evolució de les lesions en la gent gran. Espanya 2000-2010

Abstract

Les lesions traumàtiques en la gent gran són un problema de salut pública important, donat que són una de les principals causes de morbiditat en aquest col·lectiu. L’estudi de la incidència de lesions en la gent gran i la seva evolució ofereix una visió parcel·lada de la situació, ja que en la majoria de casos les dades que es mostren es redueixen a un únic mecanisme - com per exemple l’evolució de les lesions per caigudes -, o a lesions en concret - com les fractures de maluc -, o d’una certa gravetat – com l’estudi de les lesions que han requerit ingrés hospitalari. Es plantegen com objectius d’aquesta tesi estimar la incidència hospitalària de lesions traumàtiques en la gent gran a Espanya, segons sexe i grup d’edat, així com en els diferents grups de gravetat i tipus de mecanisme, identificar les lesions més habituals en les persones grans i analitzar l’evolució de la incidència calculada en cada cas al llarg d’onze anys. S’ha portat a terme un estudi descriptiu. Depenent dels objectius el disseny utilitzat ha estat transversal o de tendències. La població d’estudi son les persones majors de 64 anys residents a Espanya durant el període 2000-2010. Les taxes d’incidència hospitalària s’han calculat a partir de les altes hospitalàries del Conjunt Mínim Bàsic de Dades Hospitalàries (CMBDH) del Ministerio de Sanidad, Políticas Sociales e Igualdad i de les dades del Padró Municipal d’Habitants del Instituto Nacional de Estadística. Els casos són residents majors de 64 anys amb diagnòstic principal de lesió traumàtica. L‘evolució de la incidència s’ha analitzat utilitzant models lineals generalitzats assumint distribució de Poisson i funció d’enllaç logaritme per a cada una de les variables depenents i s’ha ajustat per sobredispersió. S’ha calculat el Percentatge Anual de Canvi (APC) de la taxa a partir de l’estimació del risc relatiu (RR) anual de lesió i el seu interval de confiança al 95%. La incidència hospitalària de lesió traumàtica és superior en dones que en homes i augmenta amb la edat. En els últims anys s’observa una tendència a l’augment de la incidència, sobretot a partir dels 75-80 anys (grans-grans). Aquest augment és més ràpid en les persones de més edat. En les lesions per col·lisió de trànsit és en l’únic cas en què s’observa un descens. Les lesions més habituals continuen sent les fractures de maluc, per bé que en el cas de les dones de menys de 75 anys (grans-joves) la incidència hospitalària ha mostrat un descens important, i en el cas dels homes fins a aquesta edat s’ha mostrat estable al llarg del període. L’efecte d’aquest descens s’ha vist contrabalançat per l’augment important de lesions com els traumatismes cranioencefàlics i les fractures en les extremitats superiors que, tot i de magnitud força menor que les fractures de maluc, han mostrat augments importants al llarg del període. Els resultats d’aquesta tesi porten a identificar dos grans grups dins del col·lectiu de les persones grans, els grans-joves (fins als 75-80 anys) i els grans-grans (a partir d’aquesta edat). Tot i que les fractures de maluc són la lesió amb més presència en tots els grups d’edat, el descens de la incidència en les dones grans-joves conjuntament amb l’increment de les fractures d’extremitats superiors i dels traumatismes cranioencefàlics porta a que en aquest grup les fractures de maluc perdin protagonisme. En el cas dels grans-grans, l’increment de la incidència de lesió traumàtica s’afegeix al creixement poblacional que està experimentant aquest grup d’edat en els últims anys. Aquest doble increment porta a que cada vegada siguin més, en termes absoluts, el nombre de persones grans-grans a tractar a nivell hospitalari. Alhora, també suposa un augment de la demanada de serveis posteriors per tal que la persona lesionada pugui assolir el màxim nivell d’autonomia després de la lesió que li permeti gaudir d’un envelliment actiu.

Traumatic injuries in older people are a major public health problem, since they are one of the leading causes of morbidity in this age group. Studies of the incidence of injury and it trends among older people provide only a partial insight into the situation, since in most cases the data are limited to a single injury mechanism, such as the evolution of fall-related injuries, to specific injury types, such as hip fractures, or to injuries of a certain severity, such as those requiring hospitalization. The objectives of this thesis are to estimate the incidence of traumatic injuries among elderly individuals that were attended at hospitals in Spain, stratified by sex and age, as well as by severity and mechanism of injury. We also identify the most common injuries in older people, and finally analyse the evolution of their incidence over a period of eleven years. We conducted a descriptive study, using a cross-sectional or longitudinal design, depending on the objectives. The population study consists of individuals over 64 years of age who were resident in Spain between 2000 and 2010. Incidence rates were calculated using data provided by the National Hospital Discharge Register (NHDR) from the Spanish Institute of Health Information (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad), and the National Institute of Statistics. Cases were Spanish residents older than 64 years discharged from a Spanish hospital with a primary diagnosis of traumatic injury. Incidence trends were analysed using generalized linear models, assuming Poisson distribution and log link function for each dependent variable, and adjusting for overdispersion. The Annual Percent Change (APC) of the rate is computed from the estimated relative risk (RR) and its 95% confidence interval. The incidence of traumatic injuries attended at hospital is higher among women than men, and increases with age. A positive trend in incidence has been observed in recent years, especially in individuals over 75-80 years of age, and this increase is accentuated by age. Traffic injuries are the only injury type in which we observe a decline. Hip fractures are still the most common injury type, although in the case of individuals under 75 years, their incidence decreased significantly in women and remained stable in men throughout the study period. The effect of this decline has been counterbalanced by an increase in the incidence of other types of injury such as head injuries and fractures in the upper extremities. The results of this thesis allow us to identify two large groups within the population of older people, the elderly (up to 75-80 years) and the super-elderly (from this age onward). While hip fractures remain the most common injury type in all age groups, their decrease in incidence among elderly women along with the increase in frequency of fractures of the upper extremities and of traumatic brain injuries means that hip fractures are losing importance in this age group. In the case of super-elderly individuals, the increase