El rol del govern de la Ciutat: autoritat, col·laboració i discurs. Anàlisi dels casos de Barcelona i Bilbao durant el període democràtic i els cicles dels mandats 2007-2011/2011-2015

Abstract

Durant les darreres dècades s'han produït importants transformacions que influeixen en la forma de governar les ciutats i que introdueixen nous reptes per als seus equips de govern. D'una banda, trobem la tendència a que el poder es dilueixi, i per tant, a que la capacitat d'actuar de manera autònoma dels equips de govern sigui menor. D'altra banda, en un món fortament interconnectat la ciutat es configura com una arena política clau: és on realment passen les coses. Aquest fet afegeix pressió política a uns governs locals que experimenten una situació paradigmàtica ja que, al mateix temps que es qüestiona la seva capacitat per abordar les problemàtiques urbanes, també se’ls demana major capacitat de reacció en un context de canvi constant. Aquests elements semblen requerir un replantejament en la manera en com governen els equips polítics i directius situats al capdavant dels governs locals. De fet, Espanya es troba en una situació de profund debat sobre la reforma dels governs locals en el marc d’una crisi econòmica que ha posat en entredit molts dels pilars de l’actual arquitectura institucional. Aquest debat pot acabar donant lloc a una agenda de reformes que limiti el rol dels governs locals mitjançant l’adopció de formes tecnocràtiques de govern. Donada aquesta realitat apareixen dos possibles posicionaments pel que fa a la recerca acadèmica sobre govern local. Un posicionament podria ser el d’acceptar aquesta tendència a menystenir els governs locals i interioritzar l’agenda de reformes tecnocràtiques associada. Per contra, un segon posicionament passa per considerar que aquesta situació pot ser qüestionada a nivell analític i empíric i que, per tant, continua essent rellevant el seu estudi com actors clau en la governança urbana. Aquesta tesi s’ubica dins d’aquest segon posicionament i, més concretament, en primer lloc se centra en corroborar si el govern local ha estat rellevant en els processos de transformació de les ciutats. En segon lloc, analitza la relació durant l’etapa democràtica entre el rol adoptat pels equips de govern locals i un dels elements centrals en la gestió del procés de govern, és a dir, l’impuls del seu projecte de govern. Més concretament, una vegada demostrada la rellevància del govern local en els processos de transformació de les ciutats, es planteja la hipòtesi que els equips de govern impulsaran amb èxit el seu projecte de govern si adopten el que s’ha definit en aquesta tesi com a “rol de líder polític de xarxes”, que equilibra el lideratge vertical, les dinàmiques relacionals i la dimensió discursiva. En darrer lloc, la tesi incideix en els efectes de les dinàmiques actuals de gestió dels cicles de mandat (molt condicionats pels efectes de la crisi econòmica) en la relació entre el rol adoptat per l’equip de govern i la seva la capacitat d’impuls del projecte de govern En definitiva, aquesta tesi contribueix al debat sobre la rellevància dels governs locals i, per tant, sobre la necessitat de mantenir-los en el focus d’anàlisi en l’àmbit de la recerca sobre governança urbana. Però, a més, també incideix en el debat sobre la reforma dels governs locals centrant-se en els aspectes referents al rol desenvolupat pels equips de govern que se situen al seu capdavant. Finalment, cal destacar que aquesta recerca planteja tres contribucions metodològiques originals: a) un model d’anàlisi dels rols dels equips de govern local, b) un model d’anàlisi de l’èxit / fracàs en l’impuls del projecte de govern i c) un model d’anàlisi del cicle del mandat.

Throughout the past decades there have been important transformations that influence the way cities are governed. These transformations are generating new challenges for the city government teams. On the one hand, there's a trend of diluting power, which means reducing the government's capacity to work in an autonomous way. On the other hand, in a world that is strongly interconnected the city positions itself as a key political arena: it's where things really happen. This fact adds political pressure to local governments that experience a paradigmatical situation since, at the same time that their capacity to take on urban problems is questioned, they are also asked to increase their fast-response capabilities in a context of constant change. These elements seem to require us to rethink the way local government political teams and top directors govern. In fact, Spain is in a situation of deep debate in regards to local government reform during an economic crisis that has brought some doubts on the pillars of the current institutional architecture. This debate can end up giving a setting for a reform agenda that limits the role of local government through the adoption of technocratic forms of government. Given this reality there are two possible positions in reference to the academic research on local government. A position could be that of accepting this trend of underestimating local governments and internalize the associated agenda of technocratic reforms. Meanwhile, the second position would consider that this situation can be questioned in an analytical and empirical level and, therefore, its research as key players in urban governance continues to be relevant. This thesis falls on that second position and, more specifically, it first focuses in corroborating whether or not the local government has been relevant in the transformation processes of cities. Second, the thesis analyzes the relationship throughout the democratic period between the role adopted by the local government teams and one of the main elements in the management of the government process, meaning, the promotion of their governmental project. More specifically, once the relevancy of the local government in the transformation of cities is demonstrated, the hypothesis presented is that government teams will successfully promote their government project if they adopt what was defined in this theses as “the role of the network political leader,” that balances the vertical leadership, the relational dynamics and the discursive dimension. Finally, the thesis influences in the effects of the current management dynamics of the mandate cycles (very conditioned because of the effects of the economic crisis) in the relationship between the role adopted by the government team and its capacity to promote the governmental project. In summary, this thesis contributes to the debate regarding the relevance of local governments and the need to keep them at the focus of analysis in the urban governance research field. Nonetheless, it also influences in the debate around reforming local governments and more specifically on the role developed by the government teams that are in the frontlines. Finally, it must be highlighted that this investigation presents three original methodological contributions: a) an analysis model of the roles of local government teams, b) an analysis model of the success/failure in promoting the governmental project and c) an analysis model of the mandate cycle.