La responsabilitat davant la intel·ligència artificial en el comerç electrònic

Abstract

Es planteja en aquesta tesi l'efecte produït sobre la responsabilitat derivada de les accions realitzades autònomament per sistemes dotats d'intel·ligència artificial, sense la participació directa de cap ésser humà, en els temes més directament relacionats amb el comerç electrònic. Per a això s'analitzen les activitats realitzades per algunes de les principals empreses internacionals de comerç electrònic, com el grup nord-americà eBay o el grup xinès Alibaba. Després de desenvolupar els principals conceptes implicats en el tema en estudi, com els d’intel·ligència artificial, la responsabilitat, el comerç electrònic, Internet i la Web 3.0 o la influència de les noves tecnologies en les branques tradicionals del dret, es presenten els resultats de l'estudi. La metodologia utilitzada es basa en l'anàlisi de la diferent normativa i la jurisprudència existent sobre l'atribució de responsabilitat en les matèries relacionades amb les activitats del comerç electrònic. Des d'aquesta perspectiva se centra l'estudi en matèries com: la gestió de dades personals; la generalització de tècniques de Big Data; la robòtica aplicada a tasques de logística; la mobilitat mitjançant vehicles de funcionament plenament autònom; el pagament mitjançant monedes virtuals generades per algorismes; l'ús automatitzat de cookies, hash, links i altres dispositius similars a Internet; el màrqueting i la publicitat invasiva; la computació en núvol o la web profunda. De tot això es desprèn que la responsabilitat només és atribuïble legal i jurídicament als éssers humans. D'altra banda, s'estén l'estudi als drets que més es poden veure afectats per la generalització de metodologies d'intel·ligència artificial en el comerç electrònic, com poden ser els de privacitat, l'anonimat, la propietat intel·lectual, els drets d'autor i el copyright i altres similars. En tots els casos estudiats la presència de sistemes amb funcionament autònom no altera de cap manera, ni en la legislació ni en la jurisprudència, el fet que a les màquines no se'ls pot atribuir cap responsabilitat, ja que aquesta només és atribuïble de manera exclusiva als éssers humans. Es conclou que probablement les màquines arribin aviat a tenir més memòria, capacitat de càlcul, eficiència en la presa de decisions, precisió en la manipulació d'objectes, o capacitat d'aprendre que les persones. Però la responsabilitat continuarà sent de les persones sense que la puguin delegar en sistemes intel·ligents. Això serà així mentre les màquines no tinguin consciència del jo, autopercepció i capacitat de valorar èticament les conseqüències de les seves accions, doncs això és el que diferencia un ésser humà d'una màquina.

Se plantea en esta tesis el efecto producido sobre la responsabilidad derivada de las acciones realizadas autónomamente por sistemas dotados de inteligencia artificial, sin la participación directa de ningún ser humano, en los temas más directamente relacionados con el comercio electrónico. Para ello se analizan las actividades realizadas por algunas de las principales empresas internacionales de comercio electrónico, como el grupo norteamericano eBay o el grupo chino Alibaba. Después de desarrollar los principales conceptos implicados en el tema en estudio, como los de inteligencia artificial, la responsabilidad, el comercio electrónico, Internet y la Web 3.0 o la influencia de las nuevas tecnologías en las ramas tradicionales del derecho, se presentan los resultados del estudio. La metodología utilizada se basa en el análisis de la diferente normativa y la jurisprudencia existente sobre la atribución de responsabilidad en las materias relacionadas con las actividades del comercio electrónico. Desde esta perspectiva se centra el estudio en materias como: la gestión de datos personales; la generalización de técnicas de Big Data; la robótica aplicada a tareas de logística; la movilidad mediante vehículos de funcionamiento plenamente autónomo; el pago mediante monedas virtuales generadas por algoritmos; el uso automatizado de cookies, hash, links y otros dispositivos similares en Internet; el marketing y la publicidad invasiva; la computación en nube o la web profunda. De todo ello se desprende que la responsabilidad solo es atribuible legal y jurídicamente a los seres humanos. Por otro lado, se extiende el estudio a los derechos que más pueden verse afectados por la generalización de metodologías de inteligencia artificial en el comercio electrónico, como pueden ser los de privacidad, el anonimato, la propiedad intelectual, los derechos de autor y el copyright y otros similares. En todos los casos estudiados la presencia de sistemas con funcionamiento autónomo no altera de ninguna manera, ni en la legislación ni en la jurisprudencia, el hecho de que a las máquinas no se les puede atribuir responsabilidad alguna, pues esta solo es atribuible de manera exclusiva a los seres humanos. Se concluye que probablemente las máquinas lleguen pronto a tener mayor memoria, capacidad de cálculo, eficiencia en la toma de decisiones, precisión en la manipulación de objetos o capacidad de aprender que las personas. Pero la responsabilidad seguirá siendo de estas sin que la puedan delegar en sistemas inteligentes. Esto será así mientras las máquinas no posean conciencia del yo, autopercepción y capacidad de valorar éticamente las consecuencias de sus acciones, pues esto es lo que diferencia a un ser humano de una máquina.

This thesis considers the effect on responsibility produced by actions taken autonomously by systems equipped with artificial intelligence, without the direct involvement of human beings, for issues directly related to e-commerce. To this end the activities of some of the major international e-commerce companies such as the American group eBay and the Chinese group Alibaba are analyzed. After developing the main concepts involved in the subject under study, such as artificial intelligence, responsibility, e-commerce, Internet and Web 3.0 and the influence of new technologies on traditional areas of law, the results of the study are presented. The methodology is based on the analysis of different regulations and existing case law on the allocation of responsibility for matters relating to e-commerce activities. From this perspective, the study focuses on subjects such as: management of personal data; generalization of Big Data techniques; robotics applied to logistics tasks; mobility via fully operationally autonomous vehicles; payment with virtual currencies generated by algorithms; the automated use of cookies, hash, links and any other similar devices on the Internet; invasive marketing and advertising; cloud computing or Deep Web. From this investigation it follows that responsibility is only legally attributable to human beings. The study also extends to examine the rights that may be more affected by the spread of artificial intelligence methodologies in e-commerce, such as rights of privacy, anonymity, intellectual property, copyright and other similar rights. In all cases studied the presence of systems with autonomous operation does not alter in any way, either in legislation or in case law, the fact that responsibility cannot be attributed to machines, as it is exclusively attributable to humans. We conclude that while machines will probably soon have more memory, computing capability, efficiency in decision-making, precision in object manipulation and ability to learn than people, responsibility cannot be delegated to intelligent systems. This will remain the case until machines have self-awareness, self-perception and the ability to ethically assess the consequences of their actions, as this is what differentiates a human being from a machine.