Efecto de la depresión post ictus e intervención logopédica temprana en afásicos

Author

Andrés Carrillo, Cristina

Director

Deus Yela, Joan

Pujol Nuez, Jesús

Date of defense

2014-11-19

ISBN

9788449049316

Legal Deposit

B-7676-2015

Pages

275 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut

Abstract

La afasia se define como un déficit en la comunicación verbal resultante de un daño cerebral adquirido. Dicho déficit puede presentarse como una dificultad en su forma expresiva, receptiva o de manera simultánea. Dentro de las principales condiciones neurológicas capaces de producir esta alteración del lenguaje, se resalta a los Accidentes Vasculares Cerebrales (AVC) como etiología más frecuente. La depresión es el trastorno emocional más frecuente tras un AVC, mayoritariamente en afasia de predominio expresivo, y este trastorno limita potencialmente la participación y recuperación del paciente ante su rehabilitación. Actualmente, en el marco de la rehabilitación logopédica, los factores de intensidad y precocidad juegan un papel relevante ante el planteamiento de un diseño óptimo de intervención. Objetivo. Determinar la influencia de la variable sintomatología depresiva a lo largo de tratamiento logopédico en pacientes con distintas tipologías de afasia. Asimismo, se pretende investigar los posibles efectos de la intensidad en rehabilitación sobre la mejoría funcional del lenguaje. Por último, observar si la duración del tratamiento es un elemento determinante ante el avance de la terapia. Material y Método. La muestra definitiva, de un total de 115 primeras visitas realizadas, está constituida por 14 pacientes. Se han utilizado el Test de valoración del lenguaje Boston, para valorar la intensidad y tipología de trastorno afásico, y el Inventario de Depresión de Beck (BDI) como indicador de la presencia/ausencia y severidad del trastorno afectivo. Adicionalmente, se administra una prueba subjetiva, mediante escala visual analógica (VAS), sobre la intensidad de la terapia. El sistema estadístico utilizado para el análisis de datos ha sido el SPSS versión 19.0. Resultados. Los resultados apuntan que los pacientes con afasia que presentan una alteración afectiva, obtienen resultados inferiores en la recuperación del lenguaje en comparación a los pacientes con afasia sin alteración afectiva o con sintomatología leve. Las funciones lingüísticas de denominación, escritura y lectura, son las que se hayan más afectadas y pueden presentar un peor pronóstico. Los pacientes con depresión post ictus (DPI) no reducen su sintomatología depresiva de forma significativa al realizar un tratamiento logopédico no intensivo. Una vez finalizado el tratamiento logopédico, los pacientes con afasia y sintomatología depresiva leve, moderada o grave o sin depresión que han realizado un tratamiento no intensivo, obtienen resultados favorables respecto al grupo que ha realizado un tratamiento intensivo. Los resultados señalan que los pacientes con afasias motoras presentan una mayor tolerancia ante una intervención logopédica intensiva respecto a los pacientes con afasias globales. Conclusiones. Ante el factor de la DPI, se plantea realizar una intervención endógena y ambiental con el fin de obtener mejoras sustanciales en el proceso de recuperación de las funciones lingüísticas. Un tratamiento superior a los seis meses y realizado de manera no intensiva favorece la recuperación de lenguaje en pacientes con afasia y DPI. El factor de la intensidad en rehabilitación logopédica respecto a la reducción de sintomatología depresiva, debe servir como punto de partida para futuras investigaciones.


Aphasia is defined as impairment in verbal communication resulting from an acquired brain injury. This impairment may present itself as a difficulty in its expressive, receptive or simultaneous form. Among the main neurological conditions that can produce this change in language, Cerebrovascular Accidents (CVA) are highlighted as the most common etiology. Depression is the most common emotional disorder after suffering a stroke, mostly in predominantly expressive aphasias, and this disorder severely limits participation and patient recovery in his/her rehabilitation. Currently/Nowadays, in the context of speech therapy rehabilitation intensity factors and precocity play an important role facing the approach of an optimal design of intervention. AIM. To determine the influence of the depressive symptomatology variable over speech therapy in patients with different types of aphasia. As well, to investigate the possible effects of the intensity of rehabilitation on language’s functional improvement. Finally, observe if the duration of treatment is a key factor to the progress of therapy. Materials and Method. The final sample, after a total of 115 first visits, consists of 14 patients. The Boston Diagnostic Aphasia Examination (BDAE) was used to assess the intensity and typology of the aphasic disorder, and the Beck Depression Inventory (BDI) as an indicator of the presence / absence and severity of the mood disorder. Additionally, a subjective test is performed by Visual Analogue Scale (VAS) on the therapy’s intensity. The statistical framework for data analysis was SPSS version 19.0. Results. The results suggest that patients with aphasia that present an affective disorder obtain lower scores on language recovery in comparison to patients with aphasia without mood disorder or with a mild symptomatology. Linguistic functions of naming, reading and writing, are those that have been most affected and may have a worse prognosis. Patients with Post-Stroke Depression (PSD) do not reduce their depressive symptoms significantly after carrying out a non-intensive speech therapy. Once finished the speech therapy, patients with aphasia and mild, moderate or severe depressive symptomatology or without depression that have performed a non-intensive treatment, obtain favorable results compared to the group who has made an intensive treatment. The results indicate that patients with motor aphasia have a higher tolerance for intensive speech therapy compared to patients with global aphasia. Conclusions. Given the factor of PSD, it is proposed to perform an endogenous and environmental intervention in order to obtain substantial improvements in the recovery of language functions. Treatment for a period over 6 months and performed non-intensively promotes recovery of language in patients with aphasia and PSD. The intensity factor in speech rehabilitation regarding reducing depressive symptoms, could be used as a starting point for future research.

Keywords

Logopèdia; Logopedia; Speech therapy; Afasia; Aphasia; Depressió post ictus; Depressión post ictus; Post-stroke depression

Subjects

159.9 - Psychology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

cac1de1.pdf

4.529Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

This item appears in the following Collection(s)