Educació científica en comunitat des d’un enfocament sociocultural L’hort escolar com a entorn d’aprenentatge per incloure les famílies

Author

Amat i Vinyoles, Arnau

Director

Espinet Blanch, Mariona

Date of defense

2014-11-12

ISBN

9788449048913

Legal Deposit

B-4409-2015

Pages

593 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals

Abstract

La tesi doctoral Educació científica en comunitat des d’un enfocament sociocultural. L’hort escolar com a entorn d’aprenentatge per incloure les famílies té la finalitat de descriure i interpretar el cas d’una petita escola d’infantil i primària, que durant quatre anys va estar desenvolupant un projecte a través de l’hort escolar per tal d’incloure familiars i veïnat. Per aquest motiu l’escola va organitzar unes activitats compartides centrades en fenòmens de l’hort des d’una perspectiva de ciència escolar, en què els familiars guiaven el procés d’aprenentatge de grups heterogenis. Des d’un enfocament sociocultural, la recerca concep l’escola com un punt de trobada de diverses comunitats. S’entén que el projecte compartit de l’hort escolar i l’activitat compartida són entorns d’aprenentatge que generen contextos d’activitat científica escolar. Per interpretar el fenomen d’estudi s’han utilitzat dos constructes teòrics. Per una banda, el constructe de la tensió que serveix per analitzar els canvis produïts en relació a la participació, al compartir coneixement i a la construcció de significat. Per l’altra, la idea de posició serveix per analitzar l’acció de les persones, a través de les responsabilitats que prenen en la interacció. La recerca s’ha dividit en tres preguntes diferents. La primera pregunta fa referència a les visions inicials que tenien familiars i professorat sobre la construcció del projecte compartit de l’hort escolar. S’ha fet un anàlisi del contingut de sis entrevistes: de tres mestres i de tres familiars. Els resultats mostren que mentre tots els actors comparteixen una mateixa finalitat en el projecte compartit, que és educar, hi ha diferents dimensions del projecte que no són compartides. També es mostra com cada actor s’ha de posicionar de manera diferent en la col·laboració. La segona pregunta fa referència a la descripció i a la interpretació de les tensions i posicions que van adoptar els actors de la comunitat, durant la construcció del projecte compartit de l’hort escolar. A través d’una aproximació etnogràfica es va realitzar una observació participant i unes entrevistes durant tota la col·laboració. Els resultats indiquen que les tensions que ha d’afrontar la comunitat no es distribueixen uniformement al llarg de les tres fases del projecte: primer, apareixen tensions relacionades amb la participació, i després tensions relacionades amb l’organització de la comunitat. Les tensions relacionades amb la construcció de significat hi han estat sempre presents. Mentre que els familiars es posicionen com a consultors, els mestres ho fan com a coordinadors, perquè són els que prenen més decisions. La tercera pregunta pretén descriure i interpretar, a través d’un anàlisi del discurs, com els familiars gestionen les tensions que apareixen en una activitat compartida en què s’investigava el millor tipus de sòl per a l’hort escolar. S’ha vist com els familiars són capaços de guiar la construcció de coneixement científic, però mostren algunes dificultats en la construcció d’explicacions. Els resultats mostren com els familiars tenen quatre maneres d’intervenir diferents: un familiar es pot posicionar com a coordinador o com a ajudant. A més a més, dins de cada una de les posicions es poden distingir dos estils d’intervenció: un d’autoritari i un de democràtic. A partir d’aquest resultats, es conclou que si es vol fer educació científica en comunitat és necessari identificar entorns d’aprenentatge que, com l’hort escolar, siguin reconeixibles i rellevants per tots els actors de la comunitat. A més a més, la creació de les activitats compartides, com a confluència de diverses comunitats, genera un conjunt de noves pràctiques híbrides. D’altra banda, fa evident que els familiars, amb l’ajuda corresponent, poden intervenir en l’activitat científica escolar. Finalment, es donen un seguit d’implicacions didàctiques per tal d’incloure els familiars a l’escola.


The main aim of the doctoral thesis Science education in community through a socio-cultural approach. The school food garden as a learning environment to engage families is to describe and to interpret the case of a small primary and kindergarten school, which developed a school food garden project in order to involve families and neighborhood. To achieve that goal, during four years the school organized monthly shared activities focusing on the food garden, from a school science based perspective. Families lead the learning processes of heterogeneous groups within these shared activities. From a socio-cultural approach, this research considers the school as a meeting point of different communities. The food garden shared project and shared activities are understood as learning environments which promote contexts for science learning. In order to analyze the phenomena, two theoretical constructs are used. On the one hand, the theoretical construct of tensions which is useful to analyze the changes related to participation, sharing knowledge and meaning making. On the other hand, the theoretical construct of position is useful to analyze the action of people, through the responsibilities that they take in the interaction. The research faces three different questions. The first question is related to the families and the teachers’ initial visions about the food garden shared project. A content analysis of three teachers’ and three families’ interviews were carried out. The results show that all of them shared the same motivation about the shared project: to educate. A part from that, every community actor should position in a different way in the collaboration. The second question is associated with the tensions and positions that different community actors play in the shared project building. From an ethnographical approach, a participant observation and different interviews were conducted during these four years. The results suggest that the tensions distribution was not uniform along the three phases of the project. Firstly, appeared tensions related to participation, and secondly appeared tensions related to community organization. The tensions related to meaning making were always present in the project. Teachers took a manager position in the collaboration, because they made the most important decisions, and families were positioned as a consultants. The third question aims to the description and interpretation about how parents manage the tensions in a shared activity, in which it was inquired about what was the best soil for the school food garden. The results indicate parents are able to guide the meaning making of students, but they have difficulties to guide the explanations building process. Moreover, the evidence suggest parents participate in the shared activities in four different ways, according to positioning and intervention styles. Parent can take two different positions: manager and helper. But for every position there are two different styles of intervention, an authoritarian style and a democratic style. This case study suggest that in order to promote science education in community is necessary to identify learning environments that are recognizable and relevant for different community actors. In addition, a shared project where different community actors creates new hybrid practices. A part from that, it is shown that families, with an appropriate help, can participate in the scientific education activity. Finally, the case study provides some guidelines to engage families through science education activities.

Keywords

Educació científica; Comunitat; Hort escolar

Subjects

37 - Education

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

aa1de3.pdf

2.518Mb

aa2de3.pdf

10.02Mb

aa3de3.pdf

4.825Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)