Estratègies de gestió de la pràctica esportiva al medi natural per al desenvolupament sostenible: Un estudi de casos sobre governança i

Abstract

La present tesi doctoral centra la seva atenció en l'anàlisi de les estratègies de gestió de la pràctica esportiva en zones naturals protegides. Consisteix en la identificació de les estratègies de gestió de la pràctica esportiva emprades pels diferents stakeholders implicats, així com de les característiques òptimes dels factors de la governança que les emmarca, per tal d'aconseguir el major grau de sostenibilitat possible dels territoris seleccionats. Les preguntes inicials a partir de les quals es desenvolupa tota la recerca són les següents: 1) Quines han estat les estratègies de gestió de la pràctica esportiva emprades en els espais naturals pels diferents agents implicats (stakeholders)?; 2) Quines són les diferents formes de governança en les quals es produeixen les estratègies identificades? Quines són les característiques dels factors d'aquesta governança que determinen que es generi un major o menor grau de sostenibilitat en el desenvolupament del territori?; 3) Quines conseqüències han tingut les diverses estratègies de gestió identificades sobre el grau de sostenibilitat del.desenvolupament del territori?

S'han analitzat les estratègies. emprades en situacions de conflicte reals viscudes en quatre espais naturals catalans a través de l'estudi dels factors del seu mode de governança en cadascuna: els stakeholders implicats, les relacions establertes entre ells i els processos de col.laboració generats; i de l'avaluació de les conseqüències generades per la solució global adoptada sobre el desenvolupament del territori. Els espais seleccionats i les pràctiques esportives analitzades en cada cas han estat els següents: 1. Parc Natural del Montseny: pràctica d'ala delta i cursa Matagalls~Montserrat; 2. Parc del Garraf: pràctica d'escalada i caça; 3. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: pràctica de pesca submarina i submarinisme; i 4. Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà: pràctica d'esquí nàutic i surf d'estel.

L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha efectuat per mitjà d'anàlisi de contingut de documentació existent i, principalment, a través d'entrevistes en profunditat a les persones clau implicades en els conflictes seleccionats.

Els resultats obtinguts han demostrat que les característiques del context, l'equilibri en la notabilitat dels stakeholders amb interessos contraposats i l'existència d'un alt grau de connexió i col.laboració entre ells, condicionen, en primer lloc, l'establiment d'un mode de governança concret i, en conseqüència, resulten determinants per a l'assoliment d'un major o menor grau de sostenibilitat del desenvolupament del territori. En tots els casos analitzats, a més, hem pogut observar com les estratègies concretes emprades pels stakeholders han condicionat notablement aquest assoliment.

L'aportació final de la tesi doctoral és la definició d'unes línies estratègiques òptimes per a aconseguir el major grau de sostenibilitat possible en el desenvolupament d'un espai natural.

This PhD focuses on the analysis of sport management strategies used in natural protected areas. Its main aim is to identify the sports management strategies used by the stakeholders involved. It attempts to analyse the optimal characteristics of the mode of governance established and its crucial factors to achieve the highest degree of sustainability of the development of the selected areas. To do so, we analyse the strategies used in conflict situations experienced in four real Catalan natural areas through the study of the salience of the stakeholders involved, the relationships established between them and the processes of collaboration generated.

Results have shown that the characteristics of the context, the balance in the notability of stakeholders with conflicting interests and the existence of a high degree of connection and collaboration between them, determine the establishment of a particular mode of governance. Therefore, these factors are crucial for the achievement of a greater or lesser degree of sustainability in the development of the territory. In all cases, in addition, we have observed that the specific strategies used by stakeholders have considerably conditioned this achievement.

The final result of this research is the definition of a set of strategic guidelines for an optimal sport management of natural areas in order to achieve the highest level of sustainability of their development, so that it can be applied to a large number of natural areas in similar situations.