Els estudis de primatologia han aportat ja força dades sobre la comunicació d'alguns primats. Tanmateix, no sabem pràcticament res dels drils. El "Mandrillus leucophaeus" és una de les espècies de primat africà més amenaçada avui dia, sobretot per la pèrdua de l'hàbitat a causa de la desforestació i de la caça indiscriminada. Les previsions no són massa optimistes i es creu que aquesta desconeguda espècie està condemnada a l'extinció dins dels propers 20 anys, si no es fa un pla urgent d'actuació per a la seva conservació. Els governs dels països on habita el dril (Camerun, Nigèria i a la Guinea Equatorial -a l'illa de Bioko) no han pres una postura compromesa en la conservació del dril i és molt freqüent trobar en les prospeccions o comunicacions dels investigadors, la presència de caçadors, fins i tot als parcs naturals, que els dificulten la final habituació dels grups de drils, tan necessaris per avançar en el seu coneixement.

No és perquè sí que l'estudi de la conducta del drils sigui una assignatura pendent de la primatologia. Entre les causes que expliquen aquest buit científic hi trobem l'escassa idoneïtat per a la presència humana de l'hàbitat de pluvisilva tropical, de difícil penetració i de reduïda visibilitat. A més, com ja he esmentat, la pressió per la cacera ha fet que el dril defugi l'home, fet que complica encara més l'observació i l'habituació.

Per aquestes raons, els objectius principals de la present tesi doctoral són:

1. Catalogar i descriure el repertori vocal dels drils en captivitat, basant-nos en els trets acústics distintius derivats de les anàlisis espectrogràfiques i el context d'emissió en el qual es donen.

2. Pel que fa a la distribució, establir la freqüència en què es produeixen les diferents vocalitzacions, com es van succeint al llarg del dia i les possibles variables que puguin influir-hi per tal que aquestes es donin.

3. Analitzar la influència de l'estatus jeràrquic i la classe d'edat i sexe en el procés comunicatiu dels participants en els intercanvis vocals.

4. Estudiar les conductes associades a la comunicació vocal: intentarem associar les conductes que interrelacionen amb la comunicació vocal en el cas d'aquelles vocalitzacions que reafirmin determinades conductes.

5. Comparar interespecíficament els diferents repertoris, per tal que aquestes comparacions permetin fer generalitzacions de la naturalesa, patró i complexitat de la senyalització en aquests primats. Comparar amb M. sphinx, Papio, Cercocebus i Macaca, que són les espècies filogenèticament més properes.

Aquest treball examinarà les habilitats comunicatives dels drils sota condicions de captivitat. Ens fixarem en com estableixen el seu repertori i deduirem les funcions comunicatives en descriure el context general d'emissió, interpretant-ne les causes i les conseqüències. En aquesta fase d'estudi, només ens interessa descriure el repertori vocal dels drils captius en general des d'una perspectiva funcional.