La pregunta inicial d'aquesta tesi doctoral és comprendre els processos pels quals les persones es vinculen als seus barris de residència. Un interrogant que s'emmarca dintre d'una curiositat més general per la relació de les persones i els entorns i pels processos de creació de l'espai públic, principalment des del seu vessant psicosocial, i la relació d'aquests processos amb altres aspectes com el significat i la identitat dels llocs, a més de la forma de viure un del entorns quotidians més immediats com és el barri.

L'objectiu general de la recerca és elaborar un model teòric d'anàlisi del procés de l'apropiació de l'espai i realitzar la seva contrastació empírica en un barri de Barcelona.

Es parteix d'una aproximació teòrica centrada en l'apropiació del espai (Korosec-Serfaty, 1976; Pol, 1996, 2002a; Wiesenfeld, 1997), tenint en compte altres desenvolupaments teòrics propers en la relació de les persones amb els entorns, com són: la topophilia (Tuan, 1974a); la dependència del lloc (Stokols, 1981); la identitat de lloc (Proshansky, Fabian i Kaminoff, 1983); el sentit de lloc (Hay, 1998); la satisfacció residencial (Amérigo, 1990, 1995); la satisfacció i el sentit de comunitat (Hummon, 1992); la identitat d'assentament (Feldman 1990); la identitat urbana (Lalli, 1992); la identitat social urbana (Valera, 1993, 1996a, 1997; Valera i Pol, 1994); l'espai simbòlic urbà (Valera, Guàrdia i Pol, 1998); l'aferrament o lligam amb el lloc (Altman i Low, 1992; Hidalgo, 1998).

El model d'anàlisi del fenomen de l'apropiació elaborat finalment ve configurat per tres dimensions. El lligam amb el barri o el que podem anomenar la manifestació del que els veïns experimenten envers la vivència d'apropiació del seu barri, és la dimensió que pretén ser explicada per les altres dues dimensions: l'acció i la identificació. La dimensió de l'acció es subdivideix en tres components: accions quotidianes, accions orientades cap el barri i accions envers el projectes de futur.

La contrastació empírica del model contempla una aproximació metodològica de caire qualitatiu, a partir d'observació participant, entrevistes i la consulta de documents, amb una altra aproximació de signe quantitatiu a partir de l'aplicació d'un qüestionari a una mostra de la població del barri de la Trinitat Nova de Barcelona.

L'aproximació qualitativa, caracteritzada per una actitud etnogràfica, va permetre conèixer la realitat en la qual s'efectuà el contrast, el barri de la Trinitat Nova, els seus espais, la seva gent, les seves vivències i els significats atorgats per la gent que hi viu, a més de la seva narració històrica del barri i les seves inquietuds i accions empreses davant la futura remodelació urbanística. Juntament amb la recerca teòrica i la indagació envers la història del barri, aquest atansament permeté construir l'instrument de mesura de caràcter més quantitatiu. L'aproximació quantitativa suposà l'elaboració d'un qüestionari distribuït en una mostra conformada per 400 persones del barri, respectant les quotes presents en la població del barri relatives als grups d'edat, el gènere i l'afectació del propi habitatge per la futura remodelació urbanística del barri.

La triangulació dels resultats obtinguts en una i altra aproximació metodològica permeten continuar sostenint el model proposat, delimitat per la relació que l'acció i la identificació tenen sobre el lligam amb el barri, com a principals dimensions del fenomen de l'apropiació.