|
Resum:
|
Mitjançant la caracterització arqueològica i arqueomètrica, aquest estudi intenta donar resposta a diverses qüestions relacionades amb els processos de producció i de difusió comercial de les àmfores vinàries fabricades al nord-est peninsular entre els s. I aC i I dC.
L'estudi de les àmfores Dressel 1, Tarraconense 1 i 3 i Pascual 1 d'alguns tallers situats a l'àrea central i sud de la costa catalana permet observar el grau d'estandardització tecnològica, el grau d'homogeneïtat de les diverses produccions i l'evolució formal que caracteritza les produccions dels diversos centres o àrees productores. La identificació de la provinença de les àmfores, segons les característiques composicionals i petrogràfiques de les àmfores permet la determinació dels Grups de Referència (RG) corresponents a les produccions dels diversos tallers i les Unitats de Referència Composicional de Pastes, especialment en el cas dels centres receptors. Esdevé així possible l'atribució a un centre de producció d'àmfores procedents de centres receptors i consumidors.
Donat el caràcter utilitari específic d'aquestes produccions amforals, destinades al transport del vi, tant per via terrestre, fluvial i marina i no sempre en les condicions més adequades, l'avaluació de les propietats mecàniques d'aquests contenidors esdevé una informació important. Ja que les propietats dels materials depenen estretament de la cadena operativa del procés de manufactura, l'anàlisi des aspectes tecnològics esdevé fonamental.
Aquesta metodologia ha estat aplicada en l'estudi d'un total de 404 individus amforals procedents de sis centres productors i tres centres receptors. La zona productora més septentrional correspon a dos tallers ceràmics de la vall de Cabrera, Ca l'Arnau i Can Pau Ferrer, que han fabricat àmfores Dressel 1, Tarraconense 1 i Pascual 1 des del segon quart del s. I aC fins a les primeres dècades del s. I dC. Més al sud, el territori de l'antiga Barcino (Barcelona) respon a un centre productor i redistribuïdor d'àmfores vinàries, especialment del tipus Pascual 1, des d'època d'August. Un altre centre productor d'aquest tipus de contenidor és el Barri Antic, situat a l'àrea del riu Llobregat, mentre que el centre més meridional correspon a la vil·la del Vilarenc, situada a l'àrea del Penedès. Per tal d'avaluar el paper d'algunes ciutats de la Gàl·lia méridional com a centres receptors i consumidors del vi del nord-est peninsular, s'han considerat les ciutats de Narbo Martius (Narbona) i Lattara (Lattes).
Els resultats obtinguts aporten un gran coneixement sobre els aspectes que envolten els processos de producció i difusió amforal. La contrastació d'aquestes dades amb la informació proporcionada per l'arqueologia ens permet contextualitzar l'evolució abast observat en aquestes activitats en un marc històric, econòmic i social més precís. |
|
Abstract:
|
This PhD tries to answer different questions related to the production and commercial diffusion of the vine roman amphorae fabricated in the NE of the Peninsula between the I century BC and I century AC by their archaeometrical characterisation.
The study of the amphorae Dressel 1, Tarraconense 1 i 3 i Pascual 1 of different workshops located in the Central-South area of the Catalan coast have permitted to observe a grate grade of standardization in the production process, a homogeneity of the various productions and its relation to the typological evolution of these amphorae at all the studied production sites. The provenience study by chemical and petrographical analysis of these containers has permitted the identification of Reference Groups for each studied workshop and of Paste Compositional Referents Units at the reception and redistribution sites. Consequently, it is possible to relate some of the productions identified in the reception and redistribution sites to a specific production centres.
The archaemotrical study was applied to 404 individuals sampled at different production and reception or redistribution sites. One of the most important production area studied in this PhD is the Valley of Cabrera where two workshops which were producing Dressel 1, Tarraconense 1 i Pascual 1 amphorae, form second half of Ist century BC to the first decades of the I century AC, were sampled: Ca l'Arnau and Can Pau Ferrer. Barcino (Barcelona) a very important redistribution centre during the ages of Agustus where Pascual 1 amphorae were produced is also represented in this study. Form the area of the river Llobregat two production sites has been included in this PhD: Barri Antic and Vilarenc. On the other hand, in order to evaluate the role of other important roman cities during that time as reception or redistribution centres two production sites from Gallia has been studied: Narbo Martius (Narbona) and Lattara (Lattes).
This type of amphora was used exclusively to long or short distance transport vine in the past, therefore their mechanical properties also has been studied in order to define their suitability for this specific function.
The results leaded to grate knowledge on different aspects related to the production and distribution of these amphorae, also on their manufacture. The combination of the archaemotrical results with the archaeological information has permitted the contextualisation of the evolution of the vine transport activities from a historical economical and social point of view. |
