Aquesta tesi doctoral planteja diversos objectius relacionats amb les sepultures de la dinastia XXVI a Egipte. El darrer objectiu és elaborar un inventari tan complet com sigui possible de les tombes que existeixen, incloent-hi la definició de les característiques arquitectòniques de les estructures funeràries. Tot i que moltes de les tombes han estat objecte d'estudi, n'inclourem una breu descripció. El context geogràfic es limitarà a la zona del Baix Egipte (dividit en Sais, Heliòpolis, Memfis i Delta), Alt Egipte (Abidos, Tebes i altres) i Oasis (Siwa, Farafra i Bahariya). Lligat a aquest primer objectiu ens proposem també de fer una actualització de les dades referents a les principals tombes saïtes trobades en els cementiris d'Egipte, en vista de les darreres troballes realitzades en necròpolis ja excavades o noves.
La necròpolis saïta d'Oxirrinc serà objecte d'un estudi detallat, incloent-hi un resum de les excavacions realitzades fins a l'arribada de la nostra Missió. L'antiga ciutat de Per-Medjed va tenir una important necròpolis en època saïta que no apareixia reflectida en la majoria de llibres especialistes en tombes de la dinastia XXVI. Una de les raons més evidents era la manca d'informació sobre les excavacions realitzades pel Servei d'Antiguitats abans de l'arribada de la nostra Missió i la poca difusió a escala internacional que es va fer de les campanyes realitzades a partir del 1992. La importància d'Oxirrinc en època grecoromana i, en especial, la gran quantitat de papirs descoberts per Grenfell i Hunt van provocar que els estudis realitzats s'enfoquessin cap a altres èpoques, deixant de banda les restes faraòniques. Les excavacions dutes a terme per la Missió Arqueològica Espanyola van evidenciar que aquest indret tenia més interès científic del que se li atribuïa a la bibliografia egiptològica. L'anàlisi de les característiques arquitectòniques de les tombes saïtes permetrà situar-les dins la classificació tipològica que hem plantejat.
El darrer objectiu serà aconseguir una síntesi dels diferents estils saïtes d'enterrament, realitzant una recerca de les principals necròpolis d'aquesta dinastia. L'anàlisi dels trets arquitectònics més remarcables de les tombes saïtes ens ha permès fer una classificació tipològica, emprada en la realització d'un catàleg de les tombes que existeixen fins ara. Tot i les peculiaritats d'algunes tombes, hem classificat en cinc grans grups: pit tombs (tombes de pou), shaft tombs (gran tombes de pou), tombes-capella, tombes de pou amb piràmide i palaus funeraris o grabpalast.
Aquesta classificació tipològica també correspon a una classificació geogràfica, Els fets que permeten establir aquestes diferenciacions són, entre d'altres, la presència d'una gran superestructura, l'accés a la part subterrània, les dimensions del monument.
Després d'analitzar les tombes tipològicament, hem arribat a unes conclusions referents a la necròpolis saïta d'Oxirrinc que ens permet observar una diferenciació tipològica i unes característiques tècniques. Finalment, i pel que fa als diversos aspectes de les estructures funeràries d'època saïta, s'han pogut extreure unes conclusions que es refereixen a quatre aspectes diferents: la topografia de les tombes (pel que fa a la ubicació de l'estructura funerària), característiques tècniques (referents a materials i tècniques de construcció), promotor (qui encarrega la tomba) i tipologia (comparació de les tombes amb altres estructures).