Estudi etnofarmacològic de la vall de Chazuta (Amazònia peruana)

Abstract

La vall de Chazuta de l'Amazònia peruana presenta un ecosistema interessant per a la recerca de medicaments d'origen natural. D'una banda, els boscos tropicals de la vall contenen una gran biodiversitat. D'altra banda, en comparació amb regions veïnes, a la vall de Chazuta l'ús de plantes medicinals sembla molt freqüent i estès. La vall és una de les regions amb major presència del grup indígena anomenant quítxues de San Martín (també coneguts com a quítxues de Lamas). Aquest grup quítxua, així com la regió de Chazuta mateix, gairebé no han estat estudiats acadèmicament.

Aquesta tesi aprofundeix en el coneixement de l'ús general de plantes medicinals a Chazuta, incloent-hi també l'estudi de diferents aspectes de la medicina tradicional de la regió associats a l'ús de plantes medicinals, en particular el concepte de depuració i la noció de les dietes estrictes.

Les dades que es presenten en aquesta tesi provenen en primera instància del treball de camp realitzat a la vall de Chazuta de l'octubre del 2004 a l'agost del 2005. La informació es va obtenir a través d'entrevistes de camp fetes al 6,3% de la població adulta rural del districte (140 individus, el 75% dels quals van ser considerats quítxues). Posteriorment, els resultats es van analitzar i confrontar amb les dades bibliogràfiques existents.

Es van registrar 1.058 reports d'usos medicinals pertanyents a 318 espècies diferents de plantes superiors, les quals pertanyen a 219 gèneres i 87 famílies botàniques. Principalment, els remeis vegetals s'empren per al tractament de des-ordres musculoesquelètics (el 30,7% de tots els reports d'usos), molèsties gastrointestinals (12,1%) i patologies de la pell (11,9%).

Es van registrar 122 dietes estrictes, en les quals es van utilitzar 106 espècies vegetals diferents. Les dietes estrictes són pràctiques medicinals tradicionals ben estructurades, amb un significat simbòlic en el cicle vital de l'home chazutí.

Les plantes utilitzades en les dietes estrictes poden contribuir als principals efectes a través d'accions antiinflamatòries, antimicrobianes, de psicoactivitat i d'altres activitats depuratives relacionades. La correlació entre dades bibliogràfiques d'activitats de les plantes més utilitzades i els efectes reportats de les corresponents dietes (en les quals es va fer servir la planta en qüestió) són el 36% per a activitat antiinflamatòria, el 29% per a activitat antimicrobiana, el 18% per a psicoactivitat i el 5% per a activitats depuratives relacionades. Els percentatges augmenten al 77%, 64%, 73% i 32%, respectivament, quan es consideren dades bibliogràfiques de taxons relacionats.

En general, a Chazuta sovint s'utilitzen plantes medicinals pels seus efectes depuratius. Es va registrar l'ús de 114 espècies diferents en 191 pràctiques depuratives. Aquestes pràctiques es caracteritzen per la ingesta de plantes medicinals amb efectes emètics (i algunes vegades també purgatius), juntament amb una reducció del consum d'aliments.

La gran varietat d'usos medicinals reportats per a les pràctiques depuratives justifica la consideració de respostes adaptatives a l'estrès i la contemplació de les plantes emprades en aquestes pràctiques com a "estimuladors medicinals d'estrès". A través de l'estimulació moderada d'estrès a nivells segurs, les pràctiques depuratives de Chazuta podrien originar respostes adaptatives amb efectes protectors per a la salut. Aquesta hipòtesi podria ajudar a comprendre la diversitat d'usos medicinals registrats durant l'estudi de camp.

A Chazuta, les plantes medicinals s'utilitzen dins d'un marc de medicina tradicional que confronta la salut i la malaltia des d'una visió integral, on s'han de considerar els usos medicinals de les plantes i la seva combinació amb modificacions de l'estil de vida.

The Peruvian Amazonian valley of Chazuta is an interesting area to carry out ethnopharmacological research. As Chazuta represents one of the main reservoirs of the indigenous group known as San Martin Quechuas, and the valley stretches along biologically rich rainforests.

This thesis contributes to the ethnopharmacological knowledge of this hardly studied region, by investigating the general use of medicinal plants. AIso, this thesis studies some aspects of the local traditional medi cine that are related to the use of plants, such as the concept of depuration and the notion of the strict diets.

The data presented in this thesis was firstly obtained from a field survey carried out in Chazuta from October 2004 to August 2005. The information was col1ected through interviews performed to the 6.3% of the district rural adult population. Thereafter, results were analysed and confronted to the existing literature.

Overall, 1,058 medicinal use-reports were recorded of 318 plant species collected in Chazuta. Mainly, plant remedies were employed to treat musculoskeletal disorders (30,7% of all the medicinal use-reports), gastrointestinal complaints (12,1%) and skin conditions (11,9%).

In total, 122 strict diets were recorded, where 106 different plant species were used. Strict diets are well-structured traditional medicinal practices, also with a symbo1ic significance in the life cycIe of chazutian men. Bibliographic data suggests that some ofthe substances likely to be found in the plants used in strict diets could contribute to the main effects registered in these practices.

In general, depurative practices, based on taking emetic plants and the restriction of calorie intake, are often used in the traditional medicine of Chazuta, not only to restore health but also to maintain it. By inducing moderate stress within safe levels, depurative practices in Chazuta could produce adaptive responses that protect health. This hypothesis could help to understand the diversity of the medicinal uses recorded in the field.

In Chazuta, medicinal plants are used within a context of a traditional medicine that confronts health and illness from an integral vision, which often considers the medicinal uses of plants in combination with lifestyle changes.