La producció de mol·luscs bivalves va moure als anys 2001 i 2002 més de 13 milions d'euros només a Catalunya, corresponents a la comercialització de 5 mil tones de marisc per any; en tot l'Estat Espanyol la producció del 2001 fou de més 256 mil tones. La importància econòmica dels mol·luscs bivalves creix paral·lelament al seu consum arreu del món. No obstant, el caràcter filtrador i bioacumulador d'aquest mol·luscs ha comportat que el seu consum sovint s'hagi vist associat a malalties causades per biotoxines i patògens microbians. L'aplicació de normatives dirigides a controlar aquests factors de risc ha contribuït a la disminució dels problemes sanitaris causats per biotoxines i bacteris d'origen. fecal. Tanmateix, els paràmetres establerts no han estat d'utilitat en el cas dels membres del gènere Vibrio, els quals formen part de la microbiota marina, ni del virus humans, ja que els indicadors bacterians clàssics tenen un comportament molt diferent al d'ambdós grups. En el cas dels virus humans, el problema es veu agreujat per les dificultats tècniques que la seva detecció comporta. És per això que diversos autors han proposat els bacteriòfags de bacteris entèrics com a indicadors. D'altra banda, també s'ha proposat la utilització de virus humans, en concret dels adenovirus detectats mitjançant PCR, com a índex molecular de la contaminació vírica d'origen humà. Amb tot, fins al moment la comunitat científica no ha arribat a un consens ni pel que fa a la tria de l'indicador o indicadors més apropiats ni tampoc pel que fa a un mètode de detecció dels patògens vírics en bivalves.
Estudis anteriors a la present tesi han avaluat la contaminació vírica en mol·luscs bivalves i la seva relació amb els diferents microorganismes models proposats; no obstant, aquests estudis s'han dut a terme utilitzant una gran varietat de metodologies i centrant-se en zones de producció molt concretes. En el marc de la Unió Europea, mancava un estudi comparatiu de zones de producció situades en zones geogràficament molt diverses i per tant, molt diferents a tots nivells, però que han de complir certes normatives establertes per la Unió Europea.
En aquesta tesi, s'ha validat i estandarditzat un mètode de detecció molecular de virus humans en mol·luscs bivalves molt sensible i de fàcil aplicació. També hem desenvolupat una RT-PCR Multiplex per la detecció simultània d'adenovirus, enterovirus i virus de l'hepatitis A, de forma que es redueix el cost econòmic i temporal que la detecció molecular clàssica comporta.
D'altra banda, durant 18 mesos s'ha estudiat de forma simultània la distribució de virus humans en mol·luscs bivalves i de diferents microorganismes proposats com a indicadors en diferents àrees de producció d'Espanya, Grècia, Regne Unit i Suècia. Durant aquest estudi he aïllat dos dels virus de major importància en l'etiologia de malalties associades al consum de marisc, virus de l'hepatitis A i norovirus, en mol·luscs bivalves destinats al consum humà i procedents de zones de producció d'Espanya, Grècia i Regne Unit. Els adenovirus humans són els virus més prevalents en totes les àrees estudiades i presentaren una relació estadísticament significativa amb la resta de virus humans estudiats, fets que aconsellen la seva utilització com a índex molecular de contaminació vírica d'origen humà. Pel que fa als bacteriòfags de bacteris entèrics que també han estat proposats com a microorgaismes model, les anàlisis mostraren que els fags F-específics d'ARN són l'únic grup de fags que presenta una relació estadísticament significativa amb tots els virus humans, tot i això, la capacitat predicitiva dels fags F-ARN és més forta amb els norovirus i en zones amb nivells d'Escherichia coli més elevats, de fet, serien útils com a model de norovirus al Regne Unit.