Barcelona, destinació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat (1888-2010)

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica
dc.contributor.author
Palou i Rubio, Saida
dc.date.accessioned
2011-04-21T10:01:53Z
dc.date.available
2011-04-21T10:01:53Z
dc.date.issued
2011-03-04
dc.identifier.isbn
978-84-694-3632-5
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/21771
dc.description.abstract
El present treball analitza el procés de construcció turística de la destinació Barcelona, assumint una perspectiva històrica, comparativa i compromesa en una anàlisi social i alhora simbòlica del fet turístic a Barcelona. L’anàlisi se centra en la intervenció efectuada pels agents de promoció municipals succeïts al llarg del temps, destacant quines han estat les figures capdavanteres del procés de construcció de la destinació i els objectius associats al foment turístic de la ciutat de Barcelona. La tesi proposa una mirada dialèctica entorn els usos i discursos sobre el turisme produïts per les institucions de promoció al llarg de més de deu dècades, destacant en quina mesura, i de quina manera, el turisme ha servit com a instrument polític i artefacte per a la creació de capital cultural i simbòlic de la ciutat, més enllà de ser plantejat com un element inductor de canvis físics i econòmics per a Barcelona. S’assumeix, seguint a autors com Chadefaud, que el foment del turisme projecta (a través dels seus arguments i imatges) una sèrie d’ideals i expectatives que responen a un plantejament genèric i model de societat. Es destaca, entre d’altres aspectes, com el procés d’institucionalització del turisme ha comportat la construcció d’una categoria hegemònica del fet turístic a Barcelona, al mateix temps que s’analitzen les raons i mecanismes que les institucions han desenvolupat per tal de legitimar socialment l’activitat turística, atorgant-li un valor econòmic i alhora sociocultural. La relació que els organismes de promoció mantenen amb la ideologia política i les classes econòmiques dominants ha estat una constant al llarg de les dècades; de fet, una mirada estructural a l’activitat turística i a les institucions de promoció constata l’existència d’una sèrie d’hàbits que són comuns al turisme, més enllà de cada marc històric i més enllà, també, dels diversos contextos polítics. Es tracta de patrons que es reprodueixen de forma gairebé invariable, i que en qualsevol cas demostren el caràcter social i polític de l’activitat turística. Per tot això, se sustenta la tesi que l’interès polític a favor del desenvolupament turístic de Barcelona manté, al llarg de les dècades, una constant voluntat d’estructuració de la ciutat, tant en el seu aspecte econòmic com en la seva dimensió social i cultural. La investigació analitza la vida i obra de les següents institucions: Comisión de Atracción de Forasteros y Turistas (1906-1909); Sociedad de Atracción de Forasteros (1908-1936); Federació de Turisme Catalano-Balear (1932); Oficina de Turisme de Catalunya (1932-1936); Patronat de Turisme de Catalunya (1933-1935); Comissió Municipal de Festes i Turisme (1934-1936); Touring Associació de Catalunya (1935-1936); Junta Provinvial del Turismo (1941-1960); Delegación de Asuntos Generales y Turismo (1951-197?); Centr de Iniciativas y Turismo de Barcelona (1964-?); Patronat Municipal de Turisme (1981-1993); Consorci Turisme de Barcelona (des de 2010).
cat
dc.description.abstract
The present study describes the process of the touristic construction of the destination of Barcelona from a historical and comparative perspective, though also committed to a social and symbolic analysis of the touristic fact in Barcelona. The analysis focuses on the intervention of the municipal promotion agents through the years, highlighting the pioneering figures in the construction process of the destination and the objectives associated with the promotion of tourism in the city. The thesis proposes a dialectical view in the frame of the uses and speeches about tourism produced by the institutions of promotion for over ten decades, highlighting to what extent and in what way tourism has served as a political instrument and device for the creation of cultural and symbolic capital of the city, beyond being considered as an instigating element of physical and economic changes for Barcelona. It is assumed, following authors like Chadefaud, that the promotion of tourism projects (through its arguments and images) a set of ideals and expectations that respond to a general approach and a model of society. It is highlighted, among other things, how the process of institutionalization of tourism has led to the construction of a hegemonic category of the touristic fact in Barcelona, and at the same time the arguments and mechanisms that the institutions have developed to socially legitimize tourist activity are analysed, giving at the same time an economic and cultural value. The relation between the organizations of promotion and both the political ideology and the dominant economic classes has been a constant throughout the decades; in fact, a structural look at tourism and at the institutions of promotion confirms the existence of some common habits in tourism, some patterns that are reproduced beyond each historical context and beyond the different political contexts as well. Therefore, the thesis defends the argument that over the decades the political interest for the development of tourism in Barcelona has kept a constant desire to structure the city, both in its economic aspect and in its social and cultural dimension.
eng
dc.format.extent
894 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Turisme
dc.subject
Tourism
dc.subject
Antropologia
dc.subject
Anthropology
dc.subject
Història local
dc.subject
Local History
dc.subject
1888-2010
dc.subject
Història de Barcelona
dc.subject
Imatge de marca
dc.subject
Brand Image
dc.title
Barcelona, destinació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat (1888-2010)
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
338
cat
dc.contributor.authoremail
saida.palou@udg.edu
dc.contributor.director
Prats Canals, Llorenç
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B.21925-2011


Documents

00.SPR_INDEX.pdf

671.5Kb PDF

01.SPR_PART_I.pdf

1016.Kb PDF

02.SPR_PART_II_CAP_1R.pdf

1.414Mb PDF

03.SPR_PART_II_CAP_2N.pdf

891.0Kb PDF

04.SPR_PART_II_CAP_3R.pdf

11.39Mb PDF

05.SPR_PART_II_CAP_4T.pdf

2.174Mb PDF

06.SPR_PART_II_CAP_5E.pdf

2.678Mb PDF

07.SPR_PART_II_CAP_6E.pdf

5.750Mb PDF

08.SPR_PART_III_RECAPITULACIÓ.pdf

702.3Kb PDF

09.SPR_BIBLIOGRAFIA.pdf

1.045Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)