Introducció
La malaltia alcohòlica presenta una elevada prevalença a l'atenció primària (AP). Una de les seves complicacions més rellevants és l'afectació muscular. Diversos estudis han demostrat l'existència d'una correlació entre la dosi total acumulada d'alcohol (DTA) i l'aparició de miopatia. El diagnòstic precoç és molt important donada la seva alta morbimortalitat i la seva reversibilitat amb l'abstinència. S'ha demostrat la utilitat de les proves no invasives (miometria i ecocardiografia) pel seu diagnòstic i seguiment.
Objectius
1. Estudiar l'afectació muscular esquelètica i cardíaca en bevedors crònics des de l'AP.
2. Realitzar una intervenció antialcohòlica en aquests pacients i el seguiment de la seva funció muscular.
3. Valorar la utilitat de proves no invasives en el diagnòstic i seguiment de la miopatia des de l'AP.
Material
Diseny: estudi d'intervenció sense asignació aleatòria tipus "abans-després".
Àmbit: centre d'atenció primària urbà.
Durada: 2 anys.
Població: Bevedors de risc inclosos en el registre d'edat i sexe del centre.
Criteris d'inclusió: homes entre 20 i 60 anys consumidors de 100 o més grams d'alcohol al dia (gr/d) durant, com a mínim, 2 anys previs a l'inici de l'estudi.
Mètodes
Citació: derivació directa, telèfon i correu.
Primera visita: a) anamnesi: antecedents familiars i personals, consum d'alcohol, símptomes de miopatia i miocardiopatia; b) Miometria: mitjançant el miòmetre de Penny&Giles, a nivell del múscul deltoide del braç dominant (mitjana de 3 mesures separades 5 minuts, considerant patològic un resultat <196 Newtons); c) ecocardiografia a tots els pacients amb miometria patològica; d) intervenció antialcohòlica (abordatge motivacional).
Seguiment: a) control de la desintoxicació i deshabituació; b) anamnesi del consum i miometria als 3, 6, 12, 18 i 24 mesos; c) ecografia als 6 i 12 mesos si la primera fou patològica i als 12 mesos si fou normal; d) càlcul del percentatge de reducció del consum (consum final - consum inicial / consum inicial x 100) als 12 i 24 mesos.
Resultats principals
Valoració inicial: 64 pacients inclosos. Edat mitjana: 40,7±9,04 anys; consum mitjà: 130,9±52,5 gr/d; durada mitjana del consum: 21,4±9,1 anys. Símptomes: miopatia: 17 (26,6%) debilitat; cardiopatia: 11 (17,2%) palpitacions. Miometria <196 Newtons en 26 pacients (40,6%) (mitjana: 181,2±31,1 Newtons). Ecocardiografia patològica en 7 casos (26,9% dels 26 pacients amb miometria patològica i 11% del total dels pacients); diagnòstic més freqüent: disfunció diastòlica (19,2%, n=26). Correlació significativa entre DTA i miometria (p=0,003 y r=-0,363).
Seguiment: Consum (mitjanes en gr/d): 32,2±42,7; 40±56,5; 31,3±41,2; 39,7±46,9; 37,7±41,7 als 3, 6, 12, 18 i 24 mesos respectivament; Percentatge mitjà de reducció: -67,6% als 12 mesos i -62,3% als 24 mesos. Miometria (mitjanes en Newtons): 187,1±23,3; 185,6±28,1; 187,9±30,3; 199,1±30; 198,8±28,2 en cada període valorat. Ecocardiografia sense canvis.
Conclusions
1. La prevalença de miopatia esquelètica és similar a la descrita en la literatura.
2. La disminució de la força muscular en aquests pacients està relacionada amb la DTA.
3. La millora de la miometria durant el seguiment s'associa a la disminució del consum.
4. La prevalença de cardiopatia és inferior a la descrita en la literatura. L'alteració més freqüent fou la disfunció diastòlica.
5. La disminució del consum observada al llarg de tot l'estudi i el nombre de pacients abstinents al finalitzar el mateix, demostren que la intervenció antialcohòlica realitzada des de l'AP és útil en el tractament del bevedor crònic.
6. L'atenció primària pot ésser l'àmbit idoni per a iniciar l'abordatge del pacient amb transtorns relacionats amb l'alcohol i per a la detecció de complicacions derivades de la seva ingesta. |
