La tesi "EL MONACAT FEMENÍ EN LA CATALUNYA MEDIEVAL: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399)" té dues parts ben diferenciades, una l'estudi monogràfic del monestir, precedit de la descripció de l'entorn espiritual del moment, i una segona part formada per la reconstrucció de la Col.lecció Diplomàtica del monestir.

Els objectius del treball són bàsicament:

- Fer una mirada, una observació a l'entorn espiritual i religiós de la societat en l'Europa occidental, i en especial a les dones en els segles XI al XIV. Els nous moviments espirituals en els que elles hi participaren i a vegades crearen: beguines, eremites, càtares, entre altres. Les noves ordes monàstiques i la vinculació a l´Orde del Cister. Destacant i escoltant també la pròpia veu de les dones escriptores.

- Un segon objectiu és l´anàlisi monogràfic del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, des de la seva fundació l´any 1241 fins al 1399, quan es traslladat a la ciutat de Manresa. Els orígens, els motius de la fundació i les primeres donacions. Les "domnas" que estigueren al darrera de la fundació. També la descripció de la comunitat cenobítica i convent. Les abadesses, les monges i els càrrecs de la petita comunitat. Anàlisi de moments conflictius com el conflicte i crisis davant un possible trasllat a la vila de Berga, que acaba amb la divisió del monestir. Finalment l'estudi del patrimoni: descripció del procés de formació, àrees geogràfiques, l'organització i sistemes de gestió.

- Un tercer objectiu ha sigut introduir i analitzar la clausura en els monestirs medievals femenins i observar el grau de llibertat, en especial el Cister femení i Santa Maria de Valldaura en concret. La normativa de la pròpia Orde del Cister i la del papat a partir del segle XIV.

Els documents són essencialment del "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; i a més del Arxiu de la Corona d' Aragó de Barcelona i també d'altres arxius. Un total de 231 documents que constitueixen la Col.lecció Diplomàtica.

L'estudi i treball que he presentat, la tesi, m'ha fet descobrir l'entorn espiritual, l'escenari excepcional, dels segles XII i XIII en manifestacions espirituals i religioses en què les dones hi participaren activament, en idees i nombre i que m'han servit de base per situar i entendre el monestir, i al que he dedicat una part important de la tesi.

M'agradaria, però, destacar quatre aspectes que crec importants, definitoris i explicatius del que va ser un possible història del monestir, els seus antecedents i el punt final; tot i que encara esperen un esforç més de recerca i estudi.

1. La relació entre la vida eremita i les noves comunitats monàstiques a inicis del segle
XII, i en especial dins l'Orde del Cister. Una relació potser conduïda, per trobar una solució a les petites comunitats d'eremites. Fem també un recorregut de les petites comunitats de dones a Catalunya i el seu pas, la seva incorporació a l'Orde Cister.

2. L'origen de la comunitat de dones de Santa Maria de Valldaura, i molts anys més tard, el camí vers el monacat. La seva filiació i passos essencials vers l'Orde del Cister. La formació de la comunitat monàstica, del convent i monestir, amb l'elecció de l'abadessa i càrrecs.

3. Les "Domnas" fundadores, que acolliren i acompanyaren a la comunitat. La figura de
dones nobles protectores i fundadores és freqüent en les comunitats monàstiques medievals, juntament amb els seus llinatges. A Santa Maria de Valldaura trobem una sèrie de "Domnas" que l'acompanyaren al llarg de la seva vida.

4. La crisi, conflictes i divisió de la comunitat i del monestir: la pobresa, l'aïllament i la falta de clausura, motius esgrimits l'any 1327 per al seu trasllat a la vila de Berga,
però que no es farà fins l'any 1340, amb la fundació d'un nou monestir: Santa Maria de Montebenet a Berga, mentre Santa Maria de Valldaura continuà a Olvan. S'intenta complir la "Decretal Periculoso" de 1298 del papa Bonifaci VIII, primera normativa que estableix la clausura de les mongesen tots els monestirs de dones, però a més i en el fons una lluita de poder.

Finalment el monestir de Santa Maria de Valldaura es traslladarà l'any 1399 a la ciutat de Manresa, fent servir els mateixos arguments: està en un lloc pobre, aïllat, sense clausura, i afegint a més situat en terres de baronies, amb perill per l'ànima i el cos.