En aquesta tesi s'analitza l'evolució sòciopolítica de Cervera a la Guerra de Successió i en el decurs del segle XVIII. A les seccions I i II s'explica la seva opció felipista pel mite realista autòcton, conformat en el procés de consolidació com a comunitat urbana de jurisdicció reial i la contestación gremial al nou poder absolutista borbònic local pels trets propis d'una cultura política plebea pre-industrial. A les seccions III i IV s'analitza la composició i evolució sòcio-econòmica de la població i de la comarca circumdant de la Segarra en el procés d'arrencada de la industrialització capitalista de Catalunya, tot i fent un especial èmfasi a l'importància del sistema creditici-usuari de l'Antic Règim (Censals) en la detracció de rendes als petits camperols i artesans emfiteutes endeutats estructuralment, la qual cosa determinaria una orientació rendista i parasitària dels grupos socials patricis i burgesos amb capacitat d'estalvi i inversió, cosa que aïllaria econòmicament aquesta zona del Principat de les noves activitats comercials i Industrials que es desenvolupaven en el litoral i algunes ciutats de l'interior, fent-la bascular cap a l'anomenada "Catalunya pobre rural".