Dones i procreació: Ètica de les pràctiques sanitàries i la relació asistencial en embaràs i naixement

Abstract

El naixement dels fills constitueix un moment caracteritzat per una especial fragilitat en el qual les dones han necessitat cures i atencions. El saber tradicional ha vinculat aquestes cures a l'esfera femenina; fou durant la segona meitat del segle XX quan aquestes atencions s'institucionalitzaren i es vincularen a l'assistència sanitària hospitalària i especialitzada. Per a alguns, aquesta institucionalització es signe del canvi tecnològic propugnat pel progrés mèdic; però no tothom coincideix en aquest punt; en els últims anys, algunes veus han associat aquesta tecnificació amb la deshumanització de l'atenció sanitària a la maternitat i han reclamat un retorn a una assistència més respectuosa amb la fisiologia.<br/><br/>Aquesta tesi planteja una reflexió ètica per tal de donar desposta a la realitat contemporània d'assistència a la maternitat. Atesa la diversitat de problemes tractats s'han aplicat metodologies diverses. S'ha iniciat el treball amb procediments historiogràfics d'anàlisi i interpretació de textos. En un segon moment, s'ha realitzat una descripció i anàlisi de diverses pràctiques clíniques, s'ha avaluat les conseqüències de la seva aplicació, i s'han aplicat els principis i formes d'anàlisi bioètiques per poder configurar un marc de coneixement, de presa de decisions i d'actuació que respongui de millor manera a les necessitats detectades.<br/><br/>El treball s'estructura en tres parts: En la primera part la hipòtesi central planteja que el procés de formació del coneixement obstètric es creà a partir d'unes pràctiques empíriques vinculades al saber femení que han evolucionat, en diferents etapes, cap a un coneixement especialitzat i professionalitzat. S'ha volgut reconstruir una memòria crítica que informi envers el paper que mares i professionals han tingut en aquest procés; per fer-ho s'ha dut a terme una anàlisi historiogràfica de diferents autors representatius de l'obstetrícia al llarg de la història d'Occident: Hipòcrates de Cos, Sorà d'Efes, Rhazés, Avicena, Averroes, Tròtula, Hildegarda de Bingen, Arnau de Vilanova, Paracelsus, Ambroise Paré, Damià Carbó, Madame Bourgois, la saga dels Chamberlain, François Mauriceau, William Smelie, Pablo Petit, Luisa Rosado i Adolphe Pinard, entre altres... <br/>La hipòtesi de treball que condueix la recerca en la segona part afirma que la medicalització i tecnificació de l'assistència a embaràs i naixement ha portat a centrar l'interès professional en el control de l'úter gestant i ha comportat una pèrdua d'atenció en les necessitats subjectives de la dona. L'assistència sanitària a la maternitat a l'inici del segle XXI no està desproveïda de debat bioètic. <br/><br/>Els eixos principals que configuren aquest debat són quatre: 1. Els nous conceptes socials de salut i malaltia desenvolupats al llarg del segle XX han abocat cap a una conceptualització de l'embaràs i el part com a situacions de risc . 2. La consideració mèdica del fetus com a pacient. 3. Les eleccions informades sota l'impacta de les noves tecnologies. 4. La importància del gènere en les qüestions bioètiques relacionades amb salut maternoinfantil. L'argumentació desenvolupada en aquesta segona part ens porta a afirmar que un retorn a una atenció més respectuosa amb la fisiologia de la dona menys tecnificada, no garanteix, per si mateixa, una atenció més humanitzada.<br/><br/>Les conclusions d'aquest treball emfatitzen la necessitat d'establir una relació de confiança entre usuàries i professionals; fonamentada en una actitud de compromís i diàleg que permeti una presa de decisions autònomes i responsables. S'ha fet èmfasi en la necessitat d'integrar aquesta actitud dialògica en la definició de la professionalitat i la seva concreció en els projectes formatius. Si la definició de professionalitat no s'amplia incorporant-hi una actitud de cura que tingui en compte cada una de les usuàries com a portadores de necessitats, desitjos i afectes concrets, la humanització de l'assistència no serà un fet.

During the second half of the twentieth century, a process of medicalization of maternity care began to be noted in the West. Some observers associated it with a dehumanization of health care, and called for a return to an approach to childbirth that was more respectful of physiology.<br/><br/>This PhD thesis presents a critical reflection on the current situation of maternity care. Given the range of problems addressed, a variety of methodologies are applied. The thesis begins with a historiographical analysis and interpretation of a series of texts. It then describes and analyses various clinical practices, and applies bioethical principles of analysis to create a framework for decision-making and action to respond to the needs detected.<br/><br/>The study is structured in three parts. The first presents the central hypothesis that obstetric knowledge is acquired on the basis of a set of empirical practices, linked to women's understanding of their bodies, which have evolved into a specialized and professionalized field of knowledge. In this section we carry out a historiographical analysis of several authors whose works are representative of the development of obstetrics over history.<br/><br/>In the second part, we present our hypothesis that the increasing dependence on technology in pregnancy and childbirth care has led professional interest to centre on the control of the gestating womb, and to neglect the subjective needs of the woman. The argument is based on four main points: 1. The new concepts of health and illness developed in the twentieth century, which have created an idea of pregnancy and childbirth as situations of risk; 2. The medical consideration of the fetus as a patient; 3. Informed choices under the impact of the new technologies; 4. The importance of gender in the health care relationship. <br/><br/>The conclusions stress the need to establish a relationship of trust between service users and professionals, based on an attitude of commitment and dialogue that encourage autonomous and responsible decision-making. We stress the need to integrate this attitude in the definition of professionalism and in the design of training programs.