Segona conjugació verbal llatina: estudi etimològic i comparatiu sobre l'origen protoindoeuropeu de la formació dels seus temes verbals, La

Abstract

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és presentar un estudi etimològic i<br/>morfològic sobre l'origen protoindoeuropeu (pie.) dels verbs de la segona conjugació<br/>llatina. S'emmarca per tant dins de la Lingüística Indoeuropea ("Indogermanische<br/>Sprachwissenschaft", "Indo-european Linguistics", etc.) i la Filologia Llatina. Una<br/>aportació d'aquestes característiques, que englobés els diferents tipus de formacions que<br/>confluïren en aquesta conjugació verbal i que analitzés la totalitat de les seves formes<br/>des d'un punt de vista diacrònic i comparatiu, no havia estat encara duta a terme.<br/>Aquesta tesi s'estructura a l'entorn de tres parts principals. La primera (capítols I-III), de<br/>caire més general, proporciona una visió global del funcionament del sistema verbal pie.<br/>i del sistema verbal llatí, d'acord amb les tendències més actuals utilitzades en<br/>Lingüística Indoeuropea (Rix, Jasanoff, Meiser, Meier-Brügger etc.). Aquesta primera<br/>part mostra també la classificació tradicional en què es divideixen els verbs de la segona<br/>conjugació llatina, és a dir, verbs provinents de temes radicals atemàtics, verbs estatius<br/>(essius) i verbs causatius-iteratius, i té per objectiu familiaritzar el lector amb la<br/>temàtica i la terminologia que emprarem a la segona part, el nucli central d'aquesta tesi.<br/>La segona part (capítol IV) és la més important i llarga d'aquesta tesi, i consisteix en un<br/>diccionari etimològic i formal de cadascun dels verbs de la segona conjugació llatina.<br/>Les entrades d'aquest diccionari han estat extretes a partir del "Thesaurus Linguae<br/>Latinae" i de l' "Oxford Latin Dictionary", especialment per suplir algunes entrades que<br/>encara manquen al "Thesaurus". Aquesta recopilació pretén ser exhaustiva i s'han tingut<br/>present tots els verbs de la segona conjugació, inclosos els compostos, els verbs<br/>dubtosos, els hapax legomena i fins i tot aquelles paraules que provenen d'un verb de<br/>segona conjugació no testimoniat (tipus frequens -ntis, in-ciens -ntis, etc.). Cada lema<br/>s'estructura a l'entorn de dos apartats, un de caire filològic i l'altre de tipus etimològic.<br/>En l'estudi filològic apareixen els diferents significats i valors del verb, així com també<br/>els seus derivats i compostos, i la data en què apareixen testimoniats, ja que, en alguns<br/>casos, aquestes aportacions han estat decisives per l'anàlisi etimològica. A continuació<br/>es mostren, amb exemples, l'època d'aparició del verb en qüestió i informacions de<br/>tipus morfològic o sintàctic. En aquest punt es tenen especialment en compte també el<br/>tema de perfet i el tema de supí. El segon apartat és l'estudi etimològic del verb. En<br/>cada cas es fa un estudi comparatiu amb els testimonis de les altres llengües<br/>indoeuropees i s'hi debaten les qüestions problemàtiques. A partir dels raonaments<br/>seguits, es proposa l'origen del tema verbal pie. del verb llatí i es reconstrueix l'arrel<br/>verbal pie. del qual prové (sempre i quant el verb llatí tingui origen pie. i no sigui de<br/>caire recent). Per dur a terme aquest objectiu s'han tingut present els diccionaris<br/>etimològics d'indoeuropeu (Rix, Pokorny) i de les llengües indoeuropees (Ernout-<br/>Meillet, Chantraine, Frisk, Mayrhofer, Walde-Hoffmann), així com la literatura<br/>especialitzada més recent, però sempre s'ha intentat aportar un punt de vista propi i<br/>innovador sobre la qüestió. La utilitat d'aquesta segona part és doble. D'una banda pot<br/>servir de diccionari etimològic dels verbs de la segona conjugació llatina, i de l'altra,<br/>prepara el terreny de cara a les conclusions.<br/>El darrer capítol (V) és el destinat a les conclusions, que es basen a partir dels resultats<br/>obtinguts a l'estudi etimològic. S'hi mostra una classificació precisa i diacrònica dels<br/>diferents tipus de formacions verbals que conformen la segona conjugació llatina i, de<br/>l'altra, s'hi comenten les peculiaritats que no encaixen dins de la divisió tradicional.

<i>The main purpose of this PhD-Thesis is to develop an etymological and morphological<br/>study of the Indo-European (ie.) origins of the Latin second conjugation verbs. Thus,<br/>our object of study belongs to Indoeuropean Linguistics and Latin Philology. A<br/>contribution that includes the different formations that emerged in this verbal<br/>conjugation and that analyses all these verbs in a diachronic and comparative<br/>perspective had not been yet investigated.<br/>This study is divided into three parts. The first one (chapt. I-III) is conceived as an<br/>introduction and provides an overview of the ie. and Latin verbal system, according to<br/>the trends most recently used in Indo-European Linguistics. This fist part offers also the<br/>traditional classification into which the verbs of the second conjugation are divided<br/>(athematic verbs, stative verbs and causative-iterative verbs).<br/>The second part (chapt. IV) is the core of this PhD-Thesis. It consists in an etymological<br/>dictionary of the Latin second conjugation verbs. The compilation has been elaborated<br/>from the Thesaurus Linguae Latinae and aims at being exhaustive by taking into<br/>account also the compound verbs, the doubtful verbs, the hapax legomena, etc. Each<br/>entry is divided into two parts, a philological one and an etymological one. The first one<br/>contains different types of information such as derivatives, compounds, epoch in which<br/>the verb is atested, Latin examples and authors, etc. The resultats of this part are<br/>important for the second part, the etymological study, which consists in a comparative<br/>study of the Latin verbs and the other related ie. forms and in the deliberation of<br/>possible problematic questions. The aim of the second part is to propose the origin of<br/>the ie. verbal stem of the Latin verb and to reconstruct its ie. verbal root. To achieve<br/>such an objective, it has been taken into account the etymological dictionaries of ie.<br/>(Rix, Pokorny), those of the ie. languages (Walde-Hoffmann, Ernout-Meillet,<br/>Chantraine, Frisk, Mayrhofer), and also the specialized bibliography, but I have always<br/>tried to make an innovative and personal contribution.<br/>The last part (chapt. V) contains the conclusions, which present a precise diachronic<br/>classification of the verbs of the second Latin conjugation and those peculiarities that<br/>differ from the traditional classification. </I>