|
Abstract:
|
This study explores the impact of manipulating Task Complexity simultaneously along both pre-task planning time and the degree of displaced, past time reference on L2 narrative oral production. By drawing on consolidated psycholinguistic models of language production, the study first explores the similarities and differences between L1 and L2 oral production and examines how language processing for comprehension, production, and learning are mediated by the cognitive processes of attention and memory. Secondly, a definition of task is provided, and the concept of Task Complexity is presented and developed as born from a need to design and sequence tasks in a syllabus in a principled way. Thirdly, a review of options in syllabus design as a consequence of different conceptions about language teaching and learning is provided. The main characteristics of a number of synthetic and analytic syllabi are considered, and this is followed by a review of research into task features. In the fourth place, the specific literature related to planning time and the degree of displaced, past time reference is reviewed, and the questions and four hypotheses of the experiment advanced. The first hypothesis states that providing pre-task planning time will positively affect learners' fluency and structural complexity with no impact on lexical complexity or accuracy. The second hypothesis predicts that increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will have positive consequences for learners' complexity and accuracy but will have detrimental effects on fluency. The third hypothesis foresees a greater impact of planning time in more complex There-and-Then versions of tasks. Finally, the fourth hypothesis predicts that the effects of increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will be enhanced under planned conditions. From a methodological point of view, a repeated measures design is used to obtain production data from 48 subjects with a lower-intermediate level of English, and four levels of Task Complexity which combine the two variables are established. Each learner narrates each of 4 comic strips under a different condition, the sequence of which is controlled by means of a Latin square design. Measures include unpruned Speech Rate A and pruned Speech Rate B for fluency; the percentage of lexical words, the ratio of lexical to function words, and the Guiraud's Index of lexical richness for lexical complexity; the number of S-nodes per T-unit for structural complexity; and the percentage of error-free T-units, the target-like use of articles, the percentage of self-initiated self-repairs, and the ratio of repaired to unrepaired errors for accuracy. Finally, learners' perception of Task Complexity is also analyzed by means of an affective variables questionnaire, in which they are asked about their perception of difficulty, stress, confidence, interest, and motivation. The questionnaire is validated by means of protocol analysis. Results of repeated measures ANOVAs show that planning time generates higher fluency and lexical complexity with no effects for structural complexity or accuracy. Increasing complexity along the +/- Here-and-Now variable has positive effects on accuracy with no significant differences for lexical or structural complexity, and with detrimental effects for fluency. No significant differences are found between the impact of planning time of simple Here-and-Now and complex There-and-Then versions of tasks. The effects of increasing complexity along the There-and-Then variable are enhanced by planning time without reaching statistical significance. Further results show that more complex tasks are perceived as more difficult, stressful, and generate lower levels of confidence without detrimental effects on the perception of interest or motivation. Results are discussed in the light of L1 and L2 production theories as well as competing theories of attention allocation policies during task performance. It is argued that the dimensions of accuracy and complexity can be attended to by learners as long as tasks are kept simple along resource-dispersing dimensions (i.e. planning time) and complex along resource-directing dimensions (i.e. +/- here-and-now). It is finally argued that Task Complexity is an important construct for task design and task sequencing which can be manipulated to obtain specific effects on L2 production and, potentially, learning.
KEYWORDS: Cognitive complexity, Tasks, Syllabus design, Oral production, Narrative, SLA |
|
Resum:
|
Aquest treball investiga l'impacte de la manipulació simultània del temps de planificació i el grau de desplaçament en el temps i l'espai sobre la producció narrativa oral en l'L2. En primer lloc, i basant-se en models psicolingüístics consolidats de producció oral, el treball examina les similituds i les diferències entre la producció oral en l'L1 i en l'L2, i analitza com els processos d'atenció i memòria condicionen el processament per a la comprensió, la producció i l'aprenentatge del llenguatge. En segon lloc, es defineix el concepte de tasca i es desenvolupa el concepte de complexitat cognitiva, el qual sorgeix de la necessitat de dissenyar tasques i organitzar-les en un programa de manera raonada. En tercer lloc, es fa una revisió de les opcions de disseny de programes d'ensenyament de llengua que emanen de diferents concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge. Es consideren les principals característiques d'una sèrie de programes sintètics i analítics, i es fa una revisió de les investigacions referides a diferents trets de les tasques. En quart lloc, es presenten el estudis que es refereixen específicament a les variables de planificació i +/- aquí-i-ara, i s'avancen les preguntes i les quatre hipòtesis d'aquest estudi. La primera hipòtesi afirma que proporcionar temps de planificació afectarà positivament la fluïdesa i la complexitat estructural de la producció dels parlants, sense tenir cap impacte significatiu sobre la seva complexitat lèxica ni la seva correcció. La segona hipòtesi planteja que augmentar la complexitat cognitiva de la tasca forçant la narració en l'allà-i-llavors tindrà conseqüències positives per a la complexitat i la correcció, però negatives per a la fluïdesa. La tercera hipòtesi preveu un impacte més gran del temps de planificació sobre la producció en les tasques cognitivament més complexes. La quarta hipòtesi suggereix que l'impacte de l'augment de la complexitat cognitiva sobre la producció serà més gran quan hi ha hagut temps de planificació. Metodològicament, s'utilitza un disseny de mesures repetides per a l'obtenció de les narratives orals de 48 subjectes d'un nivell d'anglès intermig-baix, i s'estableixen 4 nivells de complexitat cognitiva que combinen les dues variables. Cada estudiant narra cada història sota cadascuna de les condicions, les quals es presenten en seqüències diferents mitjançant un disseny de quadres llatins. Les mesures inclouen: per a la fluïdesa, el nombre de síl·labes per minut de la transcripció exacta i el nombre de síl.labes per minut de la transcripció depurada; per a la complexitat lèxica, el percentatge de mots lèxics, la ratio de mots lèxics respecte dels funcionals i l'índex de Guiraud de riquesa lèxica; per a la complexitat estructural, el nombre de nodes verbals per cada unitat T; i per a la correcció, el percentatge d'unitats T sense errors, l'ús a nivell nadiu dels articles, el percentatge d'autocorreccions i la ratio d'errors corregits respecte dels no corregits. La percepció subjectiva dels estudiants respecte de la complexitat cognitiva de les tasques es mesura amb un qüestionari de variables afectives, el qual demana als estudiants per la seva percepció de la dificultat, l'estrès, la confiança, l'interès i la motivació respecte de cada tasca. El qüestionari es valida mitjançant una anàlisi de protocol que investiga la interpretació de les variables afectives per part dels estudiants. Els resultats dels tests ANOVA de mesures repetides demostren que proporcionar temps de planificació té un impacte positiu sobre la fluïdesa i la complexitat lèxica de la producció dels parlants de l'L2. L'augment de la complexitat cognitiva respecte de la variable +/- aquí-i-ara té efectes positius sobre la correcció lingüística sense produir efectes significatius per a la complexitat estructural ni lèxica, i amb efectes negatius per a la fluïdesa. No es troben diferències significatives de l'efecte de la planificació entre tasques simple en l'aquí-i-ara, i les complexes en l'allà-i-llavors. Els efectes de l'augment de la complexitat cognitiva amb la variable +/- aquí-i-ara s'incrementen sota condicions de planificació sense arribar a nivells significatius. Resultats addicionals demostren que les tasques més complexes cognitivament es perceben com a més difícils, estressants, i generen nivells més baixos de confiança sense afectar la percepció del seu interès o la seva motivació. Els resultats s'expliquen a la llum de teories de producció del llenguatge en l'L1 i l'L2, així com en funció de teories que difereixen en la concepció de com l'atenció funciona durant la producció. S'argumenta que les dimensions de complexitat lingüística i correcció poden ser ateses simultàniament sempre i quan les tasques siguin simples pel que fa a la planificació i complexes pel que fa a complexitat cognitiva (és a dir, en l'allà-i-llavors). Finalment, es defensa que la complexitat cognitiva de les tasques és un constructe empíricament testable i útil per al disseny i la seqüenciació de les tasques en un programa d'ensenyament. La complexitat cognitiva de les tasques pot ser manipulada per tal d'obtenir efectes específics per a la producció i, potencialment, per a l'aprenentatge. |
