En l'actualitat, la Química Heterocíclica ofereix la possibilitat de ser utilitzada com un bon mitjà de transferència entre els camps que presenten major futur en Química: aquells camps situats en la frontera amb la Biologia -presència d'una gran varietat d'estructures en els éssers vius i en els fàrmacs- i amb la Física -materials avançats-. L'examen d'una obra actualitzada en Química Heterocíclica241 mostra que unes de les estructures més captivants són les betaïnes heterocícliques i els compostos mesoiònics.

Les betaïnes heterocícliques d'azolat azini i azolat azoli, formen un conjunt de compostos heterocíclics, l'originalitat de les estructures dels quals brinda un excel·lent potencial investigador. El nombre de compostos possible és força elevat i el nostre esforç inicial s'ha orientat cap a l'estudi de molècules model.

Dins de l'àmplia i variada gamma d'estructures que poden presentar les betaïnes mesòmeres heterocícliques es troba el ciclopentadienur de piridini 1 -azaanàleg de la forma dipolar del sesquifulvalè 2B- i altres azaderivats, tais com les sals internes d'azolat piridini UI i d'azolat azoli V, les quals, juntament amb les 4-azoliden-l,4-dihidropiridines VI, són desenvolupades pel nostre grup de treball en els darrers anys, amb l'objectiu d'aprofundir en les seves propietats estructurals i de reactivitat química, com també en les seves possibles apücacions. Així mateix, s'ha ampliat l'estudi a les betaïnes d'azolat vinilenpiridini VII, azolat etilenpiridini i azolat etilenimidazoli VIII, azolat metilenpiridini IX (Sèrie C-N), azolat metilenimidazoli X (Sèrie C-N) i azolat metilenpiridini XI (Sèrie C-C). Aquestes darreres estructures IX-XI han estat un dels principals objectius de la present Tesi Doctoral.