Valoración del pronóstico de las diferentes alteraciones del cromosoma 17 en pacientes con síndrome mielodisplásico

Abstract

Introducció: El pronòstic de les alteracions del cromosoma 17 (cr17) en les síndromes mielodisplàstiques (SMD) de novo es incert. L’IPSS-revisat les inclou dins el grup de risc intermedi. Hipòtesi: Les alteracions del cr17 en pacients amb SMD de novo confereixen un mal pronóstic en quant a supervivència global (SG) i transformació a leucèmia aguda mieloide (LAM). El tipus d’anomalia del cr17 i el nombre d’alteracions citogenètiques associades condiciona el pronòstic del pacients. El FISH de 17p és útil per identificar casos amb alteracions del c17 no detectats per citogenètica convencional (CC). Pacients i mètodes: Estudi comparatiu multicèntric a partir d’una sèrie recollida pel Grupo Español de SMD (GESMD). Analitzem les característiques clíniques i factors pronòstics de 88 pacients amb SMD de novo i alteracions del cr17. Es comparen els resultats amb 1070 pacients amb alteracions cromosòmiques que no afecten al cr17. Es realitza FISH de 17p en 531 pacients amb SMD de novo, 30 d’ells amb alteracions del cr17 detectades por CC. Resultats: La incidència de d'alteracions del cr17 és del 2.4% (88 pacients) en el Registro Español de SMD (RESMD) amb una mitjana d'edat de 71.8 anys. Aquests pacients presenten característiques tipificades com de mal pronòstic: el 70% presenten excés de blastes, cariotip complex i s'inclouen en categories de mal pronòstic segons el IPSS. 66 pacients han estat èxitus (75%) amb una mitjana de SG de 8.7 mesos. El 31% van evolucionar a LAM. El i(17q) es presenta més freqüentment com alteració única o amb una altra addicional (p<0.001 ). El -17 i add(17p) es presenten més freqüentment amb un cariotip complex (p<0.001 i p<0.008 ). En els pacients amb cariotip complex, la presència de i(17q) no s’associa a un pitjor pronòstic, a diferència de quan hi ha -17 (p=0.038). Els resultats de l'anàlisi multivariant mostren que el cariotip complex i -17 són factors pronòstics independents per SG. Per a la transformació a LAM, només el cariotip complex ha resultat ser un factor pronòstic independent. S'han comparat les dades de SG i transformació a LAM dels 88 pacients amb alteracions del cr17 amb 1070 pacients amb alteracions cromosòmiques sense cr17 implicat. Els pacients amb alteracions del cr17 tenen menor SG (8.7 vs 30.0 mesos, p<0.001) i major risc de transformació a LAM (31% vs 22%, p<0.060) que el grup sense cr17 implicat. En el grup de cariotip complex, els 62 pacients amb alteracions del cr17 tenen menor SG que els 175 pacients sense cr17 implicat (5.4 vs 8.7 mesos, p=0.017). 10 pacients van presentar del(17p) per CC, aquesta deleció no es va confirmar per FISH i es van retirar de l'estudi. S'han estudiat 501 casos, sense deleció de 17p per CC, mitjançant FISH de 17p (locus de TP53) i s'han detectat 13 casos (2.6%) de pacients amb -17 o alteracions de 17p . En pacients amb cariotip alterat per CC però sense el cr17 implicat, la pèrdua de 17p es detecta en un 4.7%. En el grup de pacients amb cariotip normal per CC, la pèrdua de 17p es detecta en un 0.9% dels casos . Conclusions: Les anomalies del cr17 i el nombre d'alteracions citogenètiques associades condiciona el pronòstic en pacients amb SMD de novo. Els pacients amb i(17q) presenten un pronòstic de tipus intermedi, com descriu el IPSS-R. -17 s'associa a un pitjor pronòstic en els pacients amb cariotip complex. L'estudi mitjançant FISH de 17p s’hauria de realitzar en pacients amb citogenètica alterada sense evidència pèrdua de 17p .

Introducción: El pronóstico de las alteraciones del cromosoma 17 (cr17) en síndrome mielodisplásicos (SMD) de novo es incierto. El IPSS-Revisado incluye estas alteraciones en el grupo de riesgo intermedio. Hipótesis: Las alteraciones del cr17 en SMD de novo confieren mal pronóstico en términos de supervivencia global (SG) y trasformación a leucemia aguda mieloide (LAM). El tipo de anomalía del cr17 y número de alteraciones citogenéticas asociadas condiciona el pronóstico de los pacientes. El uso de FISH de 17p es útil para detectar casos con alteraciones del cr17 no detectados por citogenética convencional (CC). Pacientes y métodos: Estudio cooperativo multicéntrico a partir de una serie recogida por el Grupo Español de SMD (GESMD). Analizamos las características clínicas y factores pronósticos de 88 pacientes con SMD de novo y alteraciones del cr17. Se comparan los resultados con 1070 pacientes con alteraciones cromosómicas que no implican al cr17. Se realiza FISH de 17p en 531 pacientes con SMD de novo, 30 de ellos con alteraciones del cr17 detectadas por CC. Resultados: La incidencia de alteraciones del cr17 es del 2.4% (88 pacientes) en el Registro Español de SMD (RESMD) con una mediana de edad de 71.8 años. Estos pacientes presentan características tipificadas como de mal pronóstico: el 70% presentan exceso de blastos, cariotipo complejo y se incluyen en categorías de mal pronóstico según el IPSS. 66 han sido éxitus (75%) con una mediana de SG de 8.7 meses. El 31% evolucionaron a LAM. El i(17q) se presenta más frecuentemente como alteración única o con otra adicional (p<0.001). El -17 y add(17p) se presentan más frecuentemente con un cariotipo complejo (p<0.001 y p<0.008). En los pacientes con cariotipo complejo, la presencia de i(17q) no se asociació a un peor pronóstico, a diferencia de cuando hay -17 (p=0.038). Los resultados del análisis multivariante muestran que el cariotipo complejo y -17 son factores pronósticos independientes para SG. Para trasformación a LAM, sólo el cariotipo complejo ha resultado ser un factor pronóstico independiente. Se han comparado los datos de SG y transformación a LAM de los 88 pacientes con alteraciones del cr17 con 1070 pacientes con alteraciones cromosómicas sin cr17 implicado. Los pacientes con alteraciones del cr17 tienen menor SG (8.7 vs 30.0 meses; p<0.001) y mayor riesgo de transformación a LAM (31% vs 22%; p<0.060) que el grupo sin cr17 implicado. En el grupo de cariotipo complejo, los 62 pacientes con alteraciones del cr17 tienen menor SG que los 175 pacientes sin cr17 implicado (5.4 vs 8.7 meses; p=0.017). 10 pacientes presentaron del(17p) por CC; dicha deleción no se confirmó por FISH y se retiraron del estudio. Se han estudiado 501 casos, sin deleción 17p por CC, mediante FISH de 17p (locus de TP53) y se han detectado 13 casos (2.6%) de pacientes con -17 o alteraciones de 17p. En pacientes con cariotipo alterado por CC pero sin el cr17 implicado, la pérdida de 17p se detecta en un 4.7%. En el grupo de pacientes con cariotipo normal por CC, la pérdida de 17p se detecta en un 0.9% de los casos. Conclusiones: Las anomalías del cr17 y el número de alteraciones citogenéticas asociadas condiciona el pronóstico de los pacientes con SMD de novo. Los pacientes con i(17q) presentan un pronóstico de tipo intermedio, como describe el IPSS-R. -17 se asocia a un peor pronóstico en los pacientes con cariotipo complejo. El estudio mediante FISH de 17p debería realizarse en pacientes con citogenética alterada sin evidencia de pérdida de 17p.

Introduction: The prognosis of patients diagnosed of de novo myelodysplastic syndrome (MDS) with alterations of chromosome 17 (cr17) is uncertain. The R-IPSS includes these patients in the intermediate risk group. Hypothesis: Alterations of cr17 in patients with de novo MDS confer a poor prognosis in terms of overall survival (OS) and transformation to acute myeloid leukaemia (AML). The type of cr17 anomaly and the number of associated cytogenetic abnormalities is associated with the prognosis of patients. The FISH 17p is useful for detecting cases with undetected cr17 alterations by conventional cytogenetics (CC). Patients and Methods: We done a multicenter cooperative study from a series of de novo MDS patients collected by the Grupo Español de SMD (GESMD). We analyzed the clinical characteristics and prognostic factors of 88 patients with de novo MDS and abnormalities involving cr17. We compared these results with 1070 patients with chromosomal alterations not involving cr17. FISH 17p was performed in 531 patients with de novo MDS, 30 of them with abnormalities of cr17 detected by CC. Results: The incidence of abnormalities of cr17 is 2.4% (88 patients) in the Registro Español de SMD (RESMD) with a median age of 71.8 years. These patients presented characteristics associated with a poor prognosis: excess of blasts, complex karyotype and were included in categories with poor prognosis of the IPSS. 66 patients were exitus (75%) with a median OS of 8.7 months. 31% progressed to LAM. The i(17q) is presented most often in patients with a single or twice chromosome alteration (p<0.001). The -17 and add(17p) occurs more frequently in patients with a complex karyotype (p<0.001 and p<0.008). In patients with complex karyotype, the presence of i(17q) is no associated with a worse prognosis, unlike when -17 is presented (p=0.038). The results of the multivariate analysis show that the complex karyotype and -17 are independent prognostic factors for OS. Complex karyotype is an independent prognostic factor for transformation to LAM,. We compared the data of SG and LAM transformation of the 88 patients with abnormalities of cr17 with 1070 patients with chromosomal abnormalities not involving cr17. Patients with alterations of cr17 have lower SG (8.7 vs 30.0 months, p<0.001) and increased risk of transformation to AML (31 % vs 22%, p<0.060) than the group without alterations of cr17 involved. In the group of patients with complex karyotype, 62 patients with alterations of cr17 have lower SG that 175 patients without alterations of cr17 involved (5.4 vs 8.7 months, p=0.017). 10 patients had del(17p) by CC, but the deletion was not confirmed by FISH and the patients were retired from the study. 501 cases, without 17p deletion by CC, were studied using FISH 17p (locus TP53) and we detected 13 cases (2.6%) with -17 or 17p alterations. The loss of 17p was detected in 4.7% of patients with altered karyotype by CC but without the cr17 involved. The loss of 17p was detected in 0.9% of the patients with normal karyotype by CC. Conclusions: Abnormalities of cr17 and the number of associated cytogenetic alterations are associated with the prognosis of patients with de novo MDS. Patients with i(17q) have a intermediate prognosis, as stated by the IPSS-R. -17 is associated with a worse prognosis in patients with complex karyotype. The study of 17p by FISH should be performed in patients with cytogenetic abnormalities without evidence of loss of 17p.