Aprendre a llegir i a escriure mitjançant l'ordinador és una aplicació tecnològica, relativamente nova, que provoca una sèrie de qüestions: Quins són els avantatges i els desavantatges? En quins aspectes canvien les condicions de l'aprenentatge? Fins a quin punt les millores proposades poden compensar els seus costos? El suposat benefici que aporta l'ordinador és igual per a tots els alumnes?

1) OBJECTIUS:

a) Formular els avantatges i els inconvenients que comporta aprendre a llegir i a escriure a travès de l'ordinador, en termes de:

* Les habilitats perceptives, lingüístiques i cognoscitives que es desenvolupen en l'adquisició del codi escrit.
* Les característíques dels alumnes que es beneficien més de l'ús d'aquest programa.
* Les actlituds dels alumnes i dels mestres envers l'ús del programa.
* Les dificultats funclonals d'aplicació a l'aula.
* El procés d'adquisIció dels aprenentatges.

El programa elegit per aquesta anàlisi és "Writing to Read", dissenyat per John Henry Martin i IBM.

b) Estructurar i verificar un programa per a ordinador que permeti l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en català als nens de parvulari, classe de 5 anys. Aquest programa, que s'ha anomenat "Teclejar per Comprendre" és l'objectiu fInal de la tesi, el qual es fonamenta en les conclusions de l'objectiu a) per tal de no partir inútilment de zero i estalvíar -i sobretot estalviar als alumnes- errors evitables.

2) DISSENY DE LA INVESTlGACIÓ:

a) La primera part d'aquest estudi es duu a terme a travès de la comparació de dos grups de 34 alumnes de parvulari (de l'edat de 5 anys) que assisteixen a l'escola pública del Districte de Colúmbia (EUA). Un grup aprèn a llegIr i a escriure a travès del programa "Writing to Read" i l'altre a travès d'un mètode regular.

Per a aquesta comparació s'utilitzen de manera complementària dues metodologies:

I.- Quantitativa, amb un disseny d'abans i després amb grup control. El test escollit per aquest expert és el "Metropolitan Readiness".
II.- Qualitativa: se segueixen els mètodes etnogràfics d'observació participant.

b) La segona part d'aquest estudi es duu a terme mitjançant el disseny i la realització d'un nou programa (Teclejar per Comprendre) que té en compte els resultats obtinguts en el desenvolupament de l'objectiu "a)"; i mitjançant la comprovació del funcionament d'aquest programa en una classe de 30 alumnes de parvulari (de l'edat de 5 anys) que assisteixen a l'escola pública "Nostra Llar" de Sabadell (Barcelona).

La metodologia elegida per aquesta part és qualitativa; se segueixen els mètodes etnogràfics d'observació partIcipant.

3) CONCLUSIONS:

La principal aportació d'aquesta tesi és el fet que proporciona els alumnes de 5 i 6 anys que aprenen a llegir i a escriure en llengua catalana un "software", "Teclejar per comprendre", el qual s'ha comprovat que estimula i complementa, amb tècniques d'avui en dia, el desenvolupament de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura,

Més enllà d'aquest material dldàctic aplicable directament i immediatament a l'aula, aquesta investigació aporta també les següents conclusions generals respecte a l'ús de l'ordinador en els programes analitzats:

* L'ordlnador és avui per avui un element motivador que estimula fortament l'interès dels alumnes per fer-lo servir,

* L'ús de l'ordinador en els programes utilizats permet un treball autònom i a la vegada de cooperació entre els alumnes. És a dir, per una banda els alumnes desenvolupen la lliçó a l'ordinador sense cap intervenció de l'adult, cosa que representa per una banda un creixement personal positiu, amb l'enfortiment de l'imatge personal d'un mateix; per l'altra banda, el professor resta alliberat d'aquesta tasca en particular i pot dedicar-se a tasques més específiques d'atenció als alumnes. A més, el fet de treballar en parelles facilita la cooperació entre companys, afavoreix l'aprenentatge entre iguals i evita el bloqueig davant dels dubtes que es puguin presentar.

* La relació alumne-ordinador és interactiva i individualitzada. L'activitat de l'alumne és imprescindible per poder activar l'ordinador. Qualsevol error es pot corregir per tempteig, gràcies al "feed-back" immediat que facilita l'ordinador de manera individualitzada. Aquesta individualització es manifesta també per l'efecte tutorial del programa que facilita més pràctica sobre una mateixa paraula quan l'alumne ho necessíta i per tant, el respecte als ritmes personals d'aprenentatge.

* L'ús de l'ordinador presenta un ajut per als aprenentatges: afavoreix el desenvolupament de la percepció visual i de les habilitats lectores en general. Facilita aquests aprenentatges al grup d'alumnes de l'aula que presenten més dificultats.

* L'ús de l'ordinador presenta una nova aproximació a la llengua escrita: En primer lloc permet d'establir una relació immediata entre significant í significat, la qual cosa atribueix als noms el seu valor simbòlic i possibilita la seva conceptualització. A més a més, en el programa "Teclejar per comprendre" dóna a l'infant la possibilitat de l'anticipació del significat, la qual cosa potencia les estratègles de la comprensió de la lectura.

* L'ordinador facilita la conceptualització d'algunes característiques importants del text escrit:

- La lletra com a entitat pròpia: per aconseguir activar el programa l'infant necessita teclejar les lletres que composen el nom proposat una a una. Per a teclejar-les, l'infant produeix un gest motòric significatiu fins al punt que el programa avança o espera pacientment segons si la lletra és la convinguda o no. Si s'encerta la lletra, aquesta queda fixa a la pantalla. En aquest procés, l'alumne adquireix fàcilment l'alfabet i l'ús de les dllerents grafies de les lletres esdevé quelcom natural. En el programa es posen en relació tres modalitats de grafies (majúscules d'impremta, minúscules d'impremta i lletra cursiva) sense que això hagi suposat cap dificultat en cap dels casos.

- L'ordre de les grafies determina el significat: Les lletres teclejades es fixen a la pantalla d'esquerra a dreta i només si es teclegen d'acord amb l'ordre establert de l'escriptura alfabètica convencional. Qualsevol altra possibilitat o tempteig per part de l'alumne queda automàticament contrastada (sense l'intervenció de l'adult) per la resposta pacient de l'ordinador, que no presenta el dibuix pertinent a la pantalla fins que no es tecleja correctament el nom esperat.

- El nom com a entitat pròpia: Només al final de teclejar cada paraula apereíx el dibuix del seu signIficat a la pantalla, L'infant pren consciència que el conjunt de lletres que formen cada nom és diferent i únic. AI mateix temps aquest nom pren consistència i es diferèncla dels altres pel que significa.

Finalment, dins una perspectiva d'aprenentatge de la llengua escrita que es defineix per un model interactiu, l'ordinador no pot ser altra cosa que una de les múltiples activitats que es poden generar en el desenvolupament d'aquest aprenentatge.

L'ordinador pot facilitar els aspectes que hem enunciat aquí i possiblement molts d'altres. Ara bé, atesa la necessitat de comunicació de les estratègies utilitzades en el procés d'aprenentatge, el caracter social de l'escrit que implica poder-lo compartir i la necessitat del seguiment efectiu dels aprenentatges per part de l'adult que manifesta el nen de 5 ó 6 anys, crec que cal posar especialment en relleu la funció del mestre.