La tesi doctoral que es presenta s'inclou dins el marc de l'Educació Infantil; el seu objecte psicopedagògic és l'estudi, reflexió i aprofundiment d'un Programa d'Estimulació Primerenca (PEP) que la doctoranda en la seva tasca docent habitual va començar a aplicar a l'aula amb nens i nenes de dos i tres anys. Aquest programa consta de set activitats didàctiques concretes: psicomotricitat, passeig, audició musical, passada de bits i rètols, altres llegües, rítmica, repeticions lingüístiques que al llarg del treball s'analitzen, se'n busquen els orígens i fonaments teòrics i s'estableixen les diferenciacions conceptuals amb altres concepcions pedagògiques. D'aquesta manera s'intenten contestar les petites i grans qüestions plantejades en les dues primeres parts de la tesi; la banda pràctica de la recerca es desenvolupa en la tercera i quarta en diferents fases i vol donar resposta a les inquietuds i reflexions de la investigadora provocades per l'aplicació escolar del PEP a infants de P·3.

Per aquest motiu es dur a terme un procés investigador que pren com a referent el paradigma interpretatiu amb un disseny d'estudi de cas observacional on, per una banda, s'analitzen els diferents aspectes que composen el context on es dur a terme el treball: alumnat, model docent i centre educatiu; i per altra, però al mateix temps que l'anterior, es recullen dades qualitatives i quantitatives que intenten esbrinar els aspectes que incideixen en l'aplicació del PEP i els resultats que se'n deriven en els alumnes. Les dades qualitatives es troben als registres anecdòtics familiars, als vídeos i als diaris d'investigació realitzats durant dos cursos escolars i a les posteriors anàlisis i categoritzacions; amb el seu estudi es comencen a entreveure noves activitats didàctiques, unes onze, que més tard conformaran un altre programa. Les dades més quantitatives es basen en uns qüestionaris que es passen als alumnes també durant dos cursos; l'examen d'aquests aporta informació sobre les habilitats intel·lectuals del grup de nens/es investigats que posteriorment es compararan amb una altra mostra prou representativa extreta de la realitat catalana.

Durant tot el procés anteriorment descrit i juntament amb la bibliografia consultada, amb la formació assolida per la doctoranda en diverses activitats i amb la impartida per ella mateixa a altres docents d'Educació Infantil, ha anat emergint un nou model teòric i pràctic que intenta anar més enllà de les idees constructivistes imperants avui en dia en el sistema educatiu: l'Estimulació Primerenca de les Intel·ligències amb l'establiment de quinze intel·ligències, les sensorials o d'entrada, les motores o de sortida i les intrapersonals o individuals. Aquesta teoria explica no només els aspectes teòrics que interessaven en un primer moment del PEP estudiat sinó que pretén ser una nova concepció sobre com fer més feliços als infants.

La part pràctica escolar d'aquesta proposta, és a dir, allò que cal fer a les aules per tal que els alumnes d'infantil assoleixen els procediments necessaris per estimular òptimament les seves potencialitats cal buscar-la en qualsevol tipus de programa d'estimulació que assoleixi per a cada intel·ligència una varietat d'activitats psicodidàctiques. Com a exemple es suggereix un nou Programa d'Estimulació Primerenca de les Intel·ligències (PEPI) amb una varietat prou important d'activitats didàctiques, al voltant de vuitanta, que garanteixen l'estimulació de totes les intel·ligències, fet que no cobria el PEP a en estimular-ne un nombre reduït.

El objeto psicopedagógico es el estudio, análisis y reflexión de un Programa de Estimulación Temprana que se aplica en el aula con niños/as de dos y tres años. Este programa consta de siete actividades didácticas que a lo largo del trabajo se fundamentan teóricamente. De esta manera se intentan contestar las pequeñas y grandes cuestiones teóricas planteadas en las partes primera y segunda de la tesis; el lado práctico de la investigación se desarrolla en las partes tercera y cuarta en distintas fases y pretende dar respuesta a las inquietudes de la investigadora provocadas por la aplicación escolar del programa.

Se lleva a cabo un proceso investigador que toma como referente el paradigma interpretativo con un diseño de estudio de caso observacional en el que, por un lado, se analizan los diferentes aspectos que componen el contexto, y por otro, pero al mismo tiempo que el anterior, se recogen datos cualitativos y cuantitativos que ponen de relieve los aspectos que inciden en la aplicación del programa y los resultados que se recogen en los alumnos. Con el análisis de los datos emergen nuevas actividades didácticas, que más tarde conformaran otro programa, y se aporta información sobre las habilidades intelectuales del grupo de niños/as investigados que posteriormente se compararan con otra muestra representativa de la realidad catalana.

Durante el proceso se desarrolla un nuevo modelo teórico y práctico: la Estimulación Temprana de las Inteligencias con la aportación teòrica de quince inteligencias recogidas en tres grandes grupos, las sensoriales o de entrada, las motoras o de salida y las intrapersonales o individuales. La parte práctica de esta propuesta debe buscarse en el Programa de Estimulación Temprana de las Inteligencias que sugiere para cada inteligencia una variedad de actividades psicodidácticas, más de ochenta, y garantiza la estimulación de todas las inteligencias.

The psicopedagogic objective is the study, analysis and reflection of an Early Stimulation Program which is applied in a classroom with children of 2 and 3 years old. This program consists about seven didactic activities that are supported theoretically along the work. In this manner, we try to answer to the small and big theoretical questions presented in the first and second part of the thesis: the practical side of the investigation is developed on the third and fourth part in different phases and it pretends to give an answer to the anxieties caused by the school application of the program.

It carries out a process investigator that takes as a referring the interpretive paradigm with a study design of a observational case in which, on the one hand, the different aspects that compose the context are analyzed, and on the other hand but at same time that the previous one, we collect quantitative and qualitative data that put in relief the aspects that impact in the application of the program and the results that are collected in the students. With the analysis of the data, new didactic activities emerge, and later will conform another program, and it contributes information on the intellectual abilities of the group of children investigated that subsequently will be compared with another representative sample of the Catalonian reality.

During the process a new theoretical and practical model is developed: the Intelligences Early Stimulation with the theoretical contribution of fifteen intelligences collected in three large groups, the sensory or of entrance, the motorboats or at the outset and the intrapersonal or individual. The practical part of this proposal must be searched in the Early Stimulation Program of the Intelligences which suggests for each intelligence a variety of psicodidactic activities, more than 80, and it guarantees the stimulation of all the intelligences.