Universitat de Barcelona
Pérez Samper, María Ángeles, 1949-
2013-12-12
B 5913-2014
1072 p.
Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna
La tesi tracta de la vida de la reina Maria, esposa del rei Alfons V, el Magnànim, rei d’Aragó, de Sicília i de Nàpols, en l’àmbit privat i en el públic. Va ser lloctinent general de la Corona d’Aragó, ja que el seu marit, instal•lat a Nàpols, va estar 30 anys absent dels territoris hispans. El primer capítol està dedicat al context històric per tal de ressaltar la mentalitat de l’època respecte a les dones, mitjançant un textos literaris. La misogínia és evident en alguns dels autors estudiats. Va viure en un temps de crisi i de transició, en les acaballes de l’Edat Mitjana i els inicis del Renaixement. Temps complexos i conflictius, de grans canvis, a Europa i als territoris hispans: guerres, bandositats nobiliàries, conflictes religiosos i revoltes camperoles, entre altres. Cap cronista particular va exaltar les seves qualitats i obres, com va ser el cas del seu marit. Malgrat ser poc coneguda, eclipsada per les gestes italianes d’Alfons, Maria va ser una dona amb molt poder, l’alter nos del rei. Va governar els seus territoris amb gran habilitat i un insubornable sentit de la justícia i del deure. En contrast amb la política militar del seu marit, dominadora i conqueridora, ella representa l’altra cara del poder polític reial: la recerca de la pau, la negociació i el pacte. Són els principis que ella va aplicar al govern del dia a dia en els territoris de la Corona d’Aragó. La meva investigació s’ha centrat, en especial, en el Principat de Catalunya, el territori més ric i poblat de la corona, ja que Maria en va ser la lloctinent general durant 25 anys. La reina va presidir 10 corts catalanes, analitzades en aquesta tesi. Dels processos s’han extret gran quantitat de dades sobre la situació política, econòmica i social del Principat, a més de notícies sobre la salut de la reina, ja que els metges havien de certificar el seu estat quan no podia assistir a les sessions de la Cort. Maria no va tenir fills. Alfons va reconèixer tres fills bastards. Això va ser una desgràcia per a la reina, malgrat que el rei sempre la va tractar d’esposa i lloctinent general fins a la seva mort. El distanciament sentimental i físic li van produir angoixa i tristesa, tot afectant la seva salut. Però va ser una dona molt forta, casta, de moral estricta i complidora del deure. Es tracten diversos aspectes quotidians de la cort de la reina: relacions amb les seves donzelles, dots i casaments; compres de robes, joies, perfums, llibres… Destaco la correspondència mantinguda amb altres dames, nobles i reines, amigues o familiars, monges i abadesses. La relació amb les ordes religioses femenines va ser molt intensa. Maria es preocupava que mantinguessin les regles i evitessin els escàndols i la relaxació. Va fundar un monestir, el de la Santíssima Trinitat de València, de monges menoretes, on hi va ser enterrada i encara s’hi conserven les seves restes. En resum, la reina Maria va ser una excel•lent governant en temps de crisi. Va defensar la pau i va resoldre molts conflictes a la Corona d’Aragó i entre Aragó i Castella. Va protegir les dones i els seus drets. Va ajudar a tots aquells que li demanaven ajuda, fins i tot als mes pobres i desvalguts Espero que la meva investigació serveixi a altres per conèixer millor la figura d’aquesta gran reina oblidada i els esdeveniments en els quals va ser protagonista.
The thesis deals about Queen Mary, wife of King Alfons V the Magnanimous, who reigned over Aragon, Sicily and Naples. It is a research on her public and private life. Mary lived between the late Middle Ages and the Early Renaissance. It was a time of trouble and big changes in all Europe. Wars, religious conflicts, peasants revolts, riots of nobility bands… In the first chapter I explore the historical background to understand the vision about women in that time. I have gathered some literary texts, some of whose authors show a clear misogyny. No writer celebrated the virtues and work of Queen Mary, as they did with her husband. Eclipsed by the achievements of King Alfonso, she is scarcely known, although she was endowed with great power, the alter nos of the King. She ruled as regent the territories of Aragon, Catalonia and Valencia with skill and an uncompromising sense of justice and duty. Contrasting with the domineering military policy of her husband, she represents the other side of royal power. She exercised diplomacy and she always looked for peace and compromise. Mary had no children, but Alfonso recognized three bastards. The physical and emotional distance with her husband caused the queen a lot of suffering and distress, and ruined her health. However, she was a strong character, loyal, devoted to the Crown affairs and with a high sense of moral and duty. In the thesis I also reveal some daily affairs of the queen’s court. I focus on her friendship and correspondence with ladies, queens, nuns and abbesses. She founded a monastery, Santissima Trinitat in Valencia, where she was buried. Queen Mary was an excellent ruler in times of trouble. She was a defender of peace and she solved many conflicts in Aragon and Castilla. She was a protector of women and their rights. She helped anybody who came her to ask for help, even the poor and the dispossessed. I hope my research may be helpful for anyone who wants to know better this great and forgotten queen and the events of which she was a protagonist.
Corona Catalanoaragonesa; Corona Catalano-aragonesa; Catalan crown; Catalunya; Cataluña; Catalonia; Maria, de Castella, reina, consort d'Alfons IV, rei de Catalunya-Aragó, 1401-1458; Dones en la política; Mujeres en la política; Women in politics; Història moderna; Historia moderna; Modern history
93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
