Canvis en la cultura de seguretat dels pacients després d’una intervenció combinada en tres hospitals

Author

Ferrús i Estopà, Lena

Director

García Viñets, Lourdes

Martín Baranera, Ma. Montserrat

Date of defense

2013-07-08

Legal Deposit

B. 28781-2013

Pages

405 p.



Department/Institute

Escola Universitària d'Infermeria (Barcelona, Catalunya)

Abstract

RESULTATS: La taxa de resposta es va situar entre el 23,6% (PRE) i el 29,3% (POST). Els qui van tenir una taxa més alta van ser el grup d’infermeria (24,1% vs 30,6%) i el grup de l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet (44,4% vs 54,3%). El grau de seguretat dels pacients percebuda va incrementar (6,48 vs 7,4). Els grups que van puntuar més alt i van presentar un increment (p<0,05) en el POST, van ser els qui feia més de 5 anys que treballaven en el centre i els de l’Hospital General de l’Hospitalet. Considerant globalment les 42 afirmacions, la valoració positiva no va presentar diferències significatives entre el PRE i el POST (47,2% vs 45,3%). Les dimensions amb valoracions positives més altes, sota els criteris de la AHRQ (75%) no van arribar a ser una fortalesa i eren el Treball en equip a la unitat/servei (73,8% vs 70,7%) i Expectatives/accions de la direcció/supervisió que afavoreixen la seguretat del pacient (65,1% vs 62,2%; P<0,05). Les valoracions positives més baixes van ser: la Dotació de personal (22,2% vs 24,2%) i el Suport de la gerència a la seguretat del pacient (26,7% vs 28,0%). Els resultats de la resta de dimensions es van situar entre el 30% i el 50%, considerats per la AHRQ com baixos i clarament tributaris d’àrees de millora per l’organització. El moment de l’enquesta va tenir poca influència en les respostes positives, no obstant destaca l’afirmació “Quan es comet un error, el personal té por que això quedi en el seu expedient”, per presentar una major probabilitat de valoracions positives en el POST, amb una OR de 1,68 (IC95%:1,21-2,31). El factor que va presentar més influència sobre les respostes va ser el grup professional. El grup d’infermeria, en general va donar valoracions més baixes que el grup de metges, destaca com a exemple l’afirmació “Si els companys o els superiors se n’assabenten de que has comés algun error, ho utilitzen en la teva contra”, que tenia una probabilitat 2,61 (IC95%: 1,65-4,15) vegades més gran en el grup de metges que en d’infermeria. Els grups de discussió van permetre corroborar els resultats de l’enquesta i van posar veu, emocions i sentiments als resultats quantitatius. En l’anàlisi psicomètrica, l’Alpha de Cronbach va resultar baixa per alguna dimensió i l’anàlisi factorial exploratòria va presentar alguns dubtes en quant a la composició de les 12 dimensions. Les correlacions entre les dimensions i la valoració del grau de seguretat percebut varen ser positives i significatives (p<0,01). CONCLUSIONS: Durant el període en estudi s’han fet accions intenses i diverses per promoure la cultura de seguretat del pacient. El grup d’infermeria és el qui ha fet més notificacions (47% del total). En termes globals, ha millorat la percepció de la seguretat dels pacients, no obstant les valoracions positives a la cultura de seguretat són baixes. Els canvis PRE-POST han estat poc apreciables i s’han manifestat en el grup dels qui feia més temps que treballava en el centre i en el grup de l’Hospital General de l’Hospitalet. El Treball en equip a les unitats/serveis ha estat la dimensió més ben valorada i la Dotació de personal i el Suport de la Gerència a la seguretat del pacient han estat les que han presentat valoracions més baixes. S’han obtingut resultats moderats (40%-50%) en les dimensions: Expectatives i accions que fan els comandaments intermedis per afavorir la seguretat dels pacients, l’Aprenentatge de la organització, el Feed-back i la comunicació sobre els errors, i la Resposta no punitiva als errors. L’anàlisi PRE- POST mostra que el moment en que s’ha fet l’enquesta ha tingut poca influència en els resultats i que la variable amb major influència ha estat el grup professional. El grup d’infermeria, en general és més exigent, al valorar la cultura de seguretat del pacient, per sota del grup de metges. L’anàlisi factorial confirma les dimensions: Expectatives/accions de la direcció que afavoreixen la seguretat, Treball en equip a la unitat/servei, Aprenentatge de l'organització.


TITLE: Changes in patient safety culture in 3 hospitals after a combined intervention BACKGROUND: Given the magnitude of the consequences of adverse events in hospitals, evidenced by the publication of the report ‘To err is human’, one of the recommendations made by the Institute of Medicine and the European Union was the development of a culture oriented to patient safety (PSC). Promoting a PSC has become one of the pillars of the global movement for patient safety, with the prospect that it acts as an inducing force to prevent adverse events, to learn from mistakes and to prevent them. This movement leads to new models of intervention, aimed at moving from a culture of blaming individuals for errors, to a culture where mistakes are treated as opportunities to improve the system and prevent damage. This cultural change influences the professional and organizational cultures which are undergoing a transformation in order to promote safer care. The Consorci Sanitari Integral (CSI), convinced that the dominant culture influences safety behaviors of professionals and patients, decided to develop actions to promote PSC among its professionals. Assessing PSC would promote those behaviors that lead to it and at the same time it would help managers to use the results of the evaluations in designing effective patients security programs and management systems. OBJECTIVES: To describe the interventions carried out to improve the patient safety culture in three hospitals of CSI. Toevaluate the effectiveness of interventions on the perception of patient safety culture (PSC) in the professionals of the three hospitals. To perform a psychometric analysis of the catalan version of the HSPSC questionnaire from the AHRQ. SCOPE OF THE ANALYSIS: Three hospitals of the CSI (564 beds) METHODOLOGY: The analysis was quasi-experimental pre- and post-intervention (PREPOST), longitudinal, prospective and explanatory, using quantitative and qualitative methodology. An adaptation in Catalan of the Hospital Survey on Patient Safety Culture (HSPSC) questionnaire has been used. This questionnaire measures the perception of professionals, on one hand on the level of safety of patients, with a scale of 1 to 10; and on the other hand on twelve dimensions of PSC, through 42 statements that have 5 answer choices in a Likert scale, and an option of don’t know / refusal. Data were analyzed globally and by professional group, workplace and years working at the hospital at the survey time (PRE POST). The chi-square test has been used for the comparison of the frequency distribution. The t test has been used for quantitative variables and the Mann-Whitney test when the assumptions of normality were not met. Logistic regression models have been applied to determine the influence of the independent variableson the different items’ ratings. Furthermore, the qualitative technique of focus groups has been used to improve the analysis and interpretation of survey results. PHASES: 1) Encouraging the PSC with the promotion of safe practices and awarenessraising among professionals in February 2009. 2) First survey with the Catalan version of the HSPSC questionnaire in June 2009 (two hospitals) and June 2010 (one hospital). 3) Continuity in advocacy of safe practices, awareness and training for professionals and implementation of a reporting system for adverse events (SiNASP: Reporting and Learning System for Patient Safety). 4) In March 2012, the second survey was conducted. 5) Focus group about the PSC dimensions explored in the questionnaire, in order to compare the results of the survey with live opinions of professionals. RESULTS: The response rate ranged from 23.6% (PRE) to 29.3% (POST). The highest rate was from the nursing group (24.1% vs 30.6%) and the group from the Hospital Sociosanitari de l'Hospitalet (44.4% vs 54.3%). The degree of perceived patient safety increased (6.48 vs 7.4). The groups that scored higher and showed an increase (p<0.05) in the POST, were those who had been working more than 5 years at their hospital and those working at Hospital General de l'Hospitalet. Considering the 42 statements globally, the positive assessment showed no significant differences between PRE and POST (47.2% vs 45.3%). The dimensions with the highest positive ratings under the criteria of the AHRQ (75%) did not become a strength and were Teamwork within units (73.8% vs 70.7%) and Supervisor/manager expectations and actions promoting safety (65.1% vs 62.2% of P <0.05). The lower positive ratings were: Staffing (22.2% vs 24.2%) and Management support for patient safety (26.7% vs 28.0%). The results of the other dimensions were between 30% and 50%, considered by AHRQ as low and clearly seen as areas of improvement for the organization. The time of the survey had little influence on the positive responses, however the statement ‘When you make a mistake, the staff fears that this remains on their record,’ had a higher probability of positive in POST, with an OR of 1.68 (95% CI :1,21-2, 31). The factor whitch had the greatest influence on the responses was the professional group. In general the nursing group gave generally lower ratings than the medical group. The statement ‘If peers or superiors learn you've made a mistake, they use it against you’ stands as an example: it showed a probability of being positively rated 2.61 (95% CI: 1.65 to 4.15) times higher in the group of doctors than in the nursing group. The focus groups helped corroborate the results of the survey and they gave voice, emotions and feelings to the quantitative results. In psychometric analysis, Cronbach's Alpha was low for some dimensions and the exploratory factor analysis raised some doubts as to the composition of the 12 dimensions. The correlations between the dimensions and the assessment of the degree of perceived safety were positive and significant (p <0,01). CONCLUSIONS: Intense and diverse actions have been conducted during the period of analysis to promote patient safety culture. The nursing team is the one that has done more notifications (47% of total). Overall, the perception of patient safety has improved, although the positive ratings on the safety culture are low. PRE-POST changes have not been significant, and they are found in the group that was working longer at their hospital and in the group of the Hospital General de l’Hospitalet. Teamwork within units has been the best rated dimension and Staffing and Management support for patient safety are the ones that have presented lower rates. Results have been moderate (40%-50%) in the dimensions: Supervisor/manager expectations and actions promoting safety, Organizational learning, Feedback and communication about error, and the Nonpunitive response to error. The analysis PRE-POST shows that the time of the survey has had little influence on the results, and that the professional group has been the variable with the greatest influence. When rating patient safety culture, the nursing group is in general more demanding than the medical group. Factor analysis confirms the dimensions: Supervisor/manager expectations and actions promoting safety, Teamwork within units Organizational learning.


ANTECEDENTES: Ante la magnitud de las consecuencias de los eventos adversos en los hospitales, puesta de manifiesto con la publicación del informe “To err is human”, una de las recomendaciones formuladas por el “Institute of Medicine” y la Unión Europea era el desarrollo de una cultura orientada a la seguridad del paciente (CSP). La promoción de una CSP se ha convertido en uno de los pilares del movimiento mundial por la seguridad paciente, con la perspectiva de que ésta actúa como una fuerza inductora para evitar eventos adversos, aprender de los errores y prevenirlos. Este movimiento conduce a nuevos modelos de intervención, dirigidos a pasar de una cultura de culpar a los individuos por los errores, a una cultura donde los errores son tratados como oportunidades para mejorar el sistema y evitar el daño. Este cambio cultural influye tanto en los profesionales como en las organizaciones que se están transformando con la finalidad de promover una atención más segura. El “Consorci Sanitari Integral” (CSI), convencido de que la cultura dominante influye en los comportamientos de seguridad de los profesionales y de los pacientes, desarrollar acciones dirigidas a promover la CSP entre sus profesionales. Evaluar la CSP permitiría promover los comportamientos que condujeran a ella y a la vez ayudaría a sus gestores, a utilizar los resultados de las evaluaciones en el diseño de programas y sistemas eficaces de gestión de la seguridad de los pacientes. OBJETIVOS: Describir las intervenciones desarrolladas para mejorar la cultura de seguridad de los pacientes en tres centros del Consorci Sanitari Integral. Evaluar la efectividad de las intervenciones, sobre la percepción de la cultura de seguridad de los pacientes (CSP), en los profesionales de tres hospitales. Efectuar un análisis psicométrico de la versión en catalán del cuestionario HSPSC de la AHRQ. ÁMBITO DEL ESTUDIO: Tres hospitales del CSI (564 camas). METODOLOGÍA: Se ha realizado un estudio cuasi-experimental preintervención-post (PRE-POST), longitudinal, prospectivo y explicativo, utilizando metodología cuantitativa y cualitativa. Se ha utilizado una adaptación al catalán del cuestionario “Hospital Survey on Patient Safety Culture” (HSPSC) que mide la percepción de los profesionales, por una parte en torno al grado de seguridad de los pacientes, con una escala de 1 a 10; y por la otra en torno a doce dimensiones de CSP a través de 42 afirmaciones que tienen 5 opciones de respuesta, en una escala tipo Likert, y una opción de No sabe / no contesta. Se han analizado los datos globalmente y por grupo profesional, centro de trabajo y años que trabajan en el centro, según momento de la encuesta (PRE POST). Para la comparación de las distribuciones de frecuencias, se ha utilizado el test de Chi cuadrado. Para las variables cuantitativas se ha utilizado la t de Student y cuando no se cumplían los supuestos de normalidad la U de Mann-Whitney. Se han aplicado modelos de regresión logística para conocer la influencia de las variables independientes sobre las respuestas a las distintas afirmaciones del cuestionario. Se ha utilizado la técnica cualitativa de los grupos de discusión, como complemento al análisis y la interpretación de los resultados de la encuesta. Fases: 1) Impulso a la CSP con la promoción de prácticas seguras y acciones de sensibilización a los profesionales en febrero de 2009. 2) Primera encuesta con el cuestionario HSPSC versión en catalán, en junio de 2009 (dos hospitales) y en junio de 2010 (un hospital). 3) Continuidad en las actividades de promoción de prácticas seguras, sensibilización y formación a los profesionales e implantación de un sistema de notificación de eventos adversos (SiNASP: Sistema de Notificación y Aprendizaje para la Seguridad del Paciente). 4) En el mes de marzo del 2012, se realizó la segunda encuesta. 5) Grupo de discusión en torno a las dimensiones de CSP exploradas con el cuestionario, para contrastar los resultados de la encuesta con las opiniones vivas de los profesionales. RESULTADOS: La tasa de respuesta se situó entre el 23,6% (PRE) y el 29,3% (POST). Quienes tuvieron una tasa más alta fueron el grupo de enfermería (24,1% vs 30,6%) y el grupo del “Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet” (44,4% vs 54,3%). El grado de seguridad de los pacientes percibida incrementó (6,48 vs 7,4). Los grupos que puntuaron más alto y presentaron un incremento (p <0,05) en el POST, fueron los que hacía más de 5 años que trabajaban en el centro y los del “Hospital General de l’Hospitalet”. Considerando globalmente las 42 afirmaciones, la valoración positiva no presentó diferencias significativas entre el PRE y el POST (47,2% vs 45,3%). Las dimensiones con valoraciones positivas más altas, bajo los criterios de la AHRQ (75%) no llegaron a ser una fortaleza y eran el Trabajo en equipo en la unidad / servicio (73,8% vs 70,7%) y Expectativas / acciones de la dirección / supervisión que favorecen la seguridad del paciente (65,1% de vs 62,2%, P <0,05). Las valoraciones positivas más bajas fueron: la Dotación de personal (22,2% vs 24,2%) y el Apoyo de la gerencia a la seguridad del paciente (26,7% vs 28,0%). Los resultados del resto de dimensiones se situaron entre el 30% y el 50%, considerados por la AHRQ como bajos y claramente tributarios de áreas de mejora para la organización. El momento de la encuesta tuvo poca influencia en las respuestas positivas, no obstante destaca la afirmación Cuando se comete un error, el personal teme que esto quede en su expediente, por presentar una mayor probabilidad de valoraciones positivas en el POST, con una OR de 1,68 (IC95% :1,21-2, 31). El factor que presentó mayor influencia sobre las respuestas fue el grupo profesional. El grupo de enfermería, en general dio valoraciones más bajas que el grupo de médicos, destaca como ejemplo la afirmación Si los compañeros o los superiores se enteran de que has cometido algún error, lo utilizan en tu contra, que tenía una probabilidad 2,61 (IC95%: 1,65-4,15) veces mayor en el grupo de médicos que en enfermería. Los grupos de discusión permitieron corroborar los resultados de la encuesta y pusieron voz, emociones y sentimientos a los resultados cuantitativos. En el análisis psicométrico, el Alpha de Cronbach resultó baja para alguna dimensión y el análisis factorial exploratorio presentó algunas dudas en cuanto a la composición de las 12 dimensiones. Las correlaciones entre las dimensiones y la valoración del grado de seguridad percibido fueron positivas y significativas (p <0,01). CONCLUSIONES: Durante el período en estudio se han hecho acciones intensas y diversas para promover la cultura de seguridad del paciente. El grupo de enfermería es el que ha hecho más notificaciones (47% del total). En términos globales, ha mejorado la percepción de la seguridad de los pacientes, no obstante las valoraciones positivas a la cultura de seguridad son bajas. Los cambios PRE-POST han sido poco apreciables y se han manifestado en el grupo de los que hacía más tiempo que trabajaba en el centro y en el grupo del Hospital General de l’Hospitalet. El Trabajo en equipo en las unidades / servicios ha sido la dimensión mejor valorada y la Dotación de personal y el Apoyo de la Gerencia a la seguridad del paciente han sido las que han presentado valoraciones más bajas. Se han obtenido resultados moderados (40% -50%) en las dimensiones: Expectativas y acciones que hacen los mandos intermedios para favorecer la seguridad de los pacientes, el Aprendizaje de la organización, el Feed-back y la comunicación sobre los errores, y la Respuesta no punitiva a los errores. El análisis PRE-POST muestra que el momento en que se ha realizado la encuesta ha tenido poca influencia en los resultados y la variable con mayor influencia ha sido el grupo profesional. El grupo de enfermería, en general es más exigente, al valorar la cultura de seguridad del paciente, por debajo del grupo de médicos. El análisis factorial confirma las dimensiones: Expectativas / acciones de la dirección que favorecen la seguridad, Trabajo en equipo en la unidad / servicio, Aprendizaje de la organización.

Keywords

Relacions infermera-pacient; Enfermeras y pacientes; Nurse and patient; Models d'infermeria; Modelos de enfermería; Nursing models; Satisfacció en el treball; Satisfacción en el trabajo; Job satisfaction; Drets dels malalts; Derechos del enfermo; Sick persons' rights

Subjects

614 - Public health and hygiene. Accident prevention

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

LFE_FE_ERRADES.pdf

76.69Kb

LFE_TESI.pdf

8.022Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/

This item appears in the following Collection(s)