Efectes metabòlics de la cirurgia bariàtrica: comparació del Bypass Gàstric en Y de Roux Laparoscòpic i la Gastrectomia Tubular Laparoscòpica

Abstract

INTRODUCCIÓ: El bypass gàstric en Y de Roux laparoscòpies (BGYRL) és la tècnica de cirurgia bariàtrica més utilitzada i la que ofereix un millor perfil de risc-benefici. La gastrectomia tubular laparoscòpica (GTL) és una nova tècnica restrictiva que ha mostrat resultats postoperatoris equiparables a BGYRL en termes de pèrdua de pes i remissió de la Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2). Hi ha poques dades dels efectes de la GTL en comparació amb el BGYRL sobre altres aspectes del metabolisme. OBJECTIU GENERAL: Comparar els efectes metabòlics de la GTL i el BGYRL. OBJECTIUS ESPECÍFICS: Estudiar l’efecte de la cirurgia bariàtrica sobre les escales de risc cardiovascular generals (Framingham) i les adaptades a població mediterrània (REGICOR). Comparar els efectes de 2 tècniques de cirurgia bariàtrica sobre: 1) El risc cardiovascular estimat 2) La taxa de remissió i de milloria de les comorbiditats, 3) El perfil lipídic, i estudiar els factors predictors de milloria de la concentració de lípids 4) La taxa de remissió de la resistència a la insulina, 5) La taxa de remissió total de DM2 amb els nous criteris de la American Diabetes Association, i estudiar els factors associats amb aquesta remissió. MATERIAL I MÈTODES: Estudi de cohorts prospectiu de subjectes amb obesitat greu intervinguts de cirurgia bariàtrica mitjançant BGYRL o GTL. Els pacients van ser seguits fins a un màxim de 2 anys després de la cirurgia. RESULTATS: Efectes sobre el risc cardiovascular: s’inclouen 95 subjectes intervinguts de BGYRL i 45 de GTL. El percentatge de pèrdua d’excés de pes als 12 mesos és similar entre les 2 tècniques(80.9%±16.7% BGYRL i 82.7%±18% GTL,p=0.632). El risc cardiovascular disminueixals 12 mesos del 6.6% al 3.4% amb l’equació Framingham i del 3.7% al 1.9% amb REGICOR. No s’observen diferències en la disminució del risc cardiovascular, ni el la taxa de remissió de la hipertensió arterial, ni de la DM2. La taxa de milloria de la dislipèmia és ser superior per al BGYRL (100%) que per la GTL (75%, p=0.014). Efectes sobre el perfil lipídic:51 subjectes en cada grups’aparellen per edat, sexe i índex de massa corporal.No es detecten diferències el descens del triglicèrids. El colesterol LDL disminueix de forma significativa després de BGYRL(125.9±29.3mg/dl fins 100.3±26.4mg/dl,p<0.001), però no ho fa amb GTL (118.6±30.7mg/dlfins 114.6±33.5mg/dl,p=0.220). El colesterol HDL augmentade forma més intensa després de GTL (15.4±13.1mg/dl GTL vs. 9.4±14.0mg/dl BGYRL, p=0.032). S’associen amb la milloria del perfil lipídic: una major A1c inicial per als triglicèrids, la realització d’un BGYRL per al colesterol LDL i una major edat i la GTL per al colesterol HDL. Efectes sobre la resistència a la insulina: s’inclouen 115 subjectes intervinguts de BGYRL i 78 de GTL, dels quals 29 i 20 respectivament presenten DM2. Als 24 mesos no es detecten diferències en la taxa de remissió de resistència a la insulina (92.9% LRYGB i 87.5% LSG,p=0.355) ni en la taxa de remissió complerta de DM2 segons els criteris de 2009 de l’American Diabetes Association (92.9% LRYGB i 87.5% LSG, p=0.355). El descens del HOMA-IR als 3 mesos s’associa amb la remissió total de la DM2. CONCLUSIONS: La GTL tot i ser una tècnica restrictiva es mostra igual d’eficaç que el BGYRL en termes de: pèrdua de pes, remissió de la hipertensió arterial i de la DM2, disminució del risc cardiovascular i remissió de la resistència a la insulina. La GTL a diferència del BGYRL no produeix un descens del colesterol LDL, però en canvi s’associa a un major ascens del colesterol HDL.

BACKGROUND: Laparoscopic Roux en-Y gastric bypass (LRYGB) is the most accepted bariatric surgery technique with the best risk-benefit profile. Laparoscopic Sleeve Gastrectomy (LSG) is a new restrictive technique that achieves similar results as those of LRYGB in terms of weight loss and type 2 Diabetes mellitus (T2DM) remission. Few studies have compared the effects of LRYGB and LSG on other metabolic factors. GENERAL OBJECTIVE: To compare the impact of LRYGB and LSG on different metabolic factors. SPECIFIC OBJECTIVES: To study the effects of bariatric surgery on cardiovascular risk using general cardiovascular risk scores (Framingham) and those specific to the Mediterranean population (REGICOR). To compare the impact of both techniques on: 1) estimated cardiovascular risk, 2) improvement/resolution of comorbidities 3) lipid profile, and predictive factors for dyslipidemia improvement 4) insulin resistance remission rate, 5) T2DM total remission rate with the new American Diabetes Association criteria and predictive factors for remission. METHODS: Non-randomized, prospective cohort study of severe obese patients undergoing LRYGB or LSG with a mean follow-up of 12-24 months. RESULTS: Effects on cardiovascular risk: 95 subjects operated on LRYGB and 45 on LSG were included. Percentage of excess weight loss at 12 months was similar between groups (80.9%±16.7% LRYGB vs 82.7%±18% LSG,p=0.632). At 12 months, cardiovascular risk decreased from 6.6% to 3.4% using the Framingham risk score and from 3.7% to 1.9% using the REGICOR score. No differences were observed between groups in cardiovascular risk improvement, nor in the resolution of T2DM or hypertension. Hypercholesterolemia improvement was lower in the LSG group (75%) compared with the LRYGB group (100%,p=0.014). Effects on lipids profile: 51 patients undergoing LRYGB and 51 underwent LSG were matched for age, sex and body mass index. During the first year after surgery, no differences in triglyceride reduction were found between groups. After LRYGR, LDL cholesterol concentration fell significantly (125.9±29.3 to 100.3±26.4 mg/dl, p<0.001), whereas no significant changes were observed in the LSG group (118.6±30.7 to 114.6±33.5 mg/dl, p=0.220). HDL cholesterol increase was significantly greater after LSG (15.4±13.1 mg/dl) compared with LRYGB (9.4±14.0 mg/dl, p=0.032). Factors independently associated with LDL cholesterol reduction were higher baseline total cholesterol and LRYGB. A greater increase in HDL cholesterol was associated with LSG, older age and higher baseline HDL cholesterol. Effects on insulin resistance: At baseline, 29 (25.2%) of the 115 LRYGB group and 20 (25.6%) of the 78 LSG group had T2DM. No differences were detected in insulin resistance remission rate (92.9% LRYGB and 87.5% LSG, p=0.355) nor in T2DM complete remission at 2 years (62.1 vs. 60% respectively, p=0.992). The main predictor factor for T2DM complete remission was a greater decrease in 3-month HOMA-IR index. CONCLUSIONS: LSG, a restrictive technique, is equally effective as LRYGB in terms of: weight loss, T2DM and hypertension remission, cardiovascular risk improvement and insulin resistance remission. Although LSG does not improve LDL cholesterol levels, its effects on HDL cholesterol are comparable to or greater than those obtained with malabsorptive techniques.