Tractaments alternatius als corticoides orals en asmàtics en estadi V de la gina

Author

Moreno Gómez de Bonilla, Amalia

Director

Domingo, Christian

Mirapeix Lucas, Rosa Mª

Date of defense

2012-10-24

Legal Deposit

B-23778-2013

Pages

65 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Abstract

L’asma és una malaltia inflamatòria crònica que produeix una hiperresposta bronquial i una obstrucció variable al fluxe aeri, total o parcialment reversible, i que sense tractament produeix a la llarga un fenómen de remodelat de la paret bronquial que conduïrà a una pèrdua progressiva i accelerada de funció pulmonar. En base als tractaments farmacològics existents es va crear un consens el 1992 que recomanava la utilització d’una escalada terapèutica pel tractament de l’asma, consistent en l’adició de diferents tractaments en funció de la gravetat de la patologia, estant acceptats en el darrer esglaó de la taula, és a dir, en aquells pacients amb asma més greu, únicament els CO (corticoides orals). S’han assajat diferents tractaments immunosupressors per l’asma estadi V de la GINA com estalviadors de corticoides, entre ells el Metrotrexate (MTX) però el seu ús ha quedat restringit pels efectes indesitjables. En el nostre estudi s’ha evaluat la tolerància i efectivitat del MTX a llarg plaç (fins a 12 anys), comprovant que és un bon estalviador de corticoides, podent reduir la dosi de corticoides orals en tots els pacients i inclús retirant-los completament en el 56% amb una taxa molt baixa d’efectes adeversos sent el més comú la toxicitat hepática que ha sigut en tots els casos lleu i transitòria. De la mateixa manera, al 2006 es va aprobar l’omalizumab, anticós monoclonal, per l’asma al.lèrgica estadi V de la GINA. Malgrat hi ha múltiples estudis publicats sobre la bona tolerància i efectivitat de l’omalizumab en asmàtics al.lèrgics, són pocs els treballs amb asmàtics al.lèrgics corticodepenents. El nostre estudi al igual que el previ amb el MTX evalua l’efectivitat i la tolerància a llarg plaç de l’omalizumab en asmàtics al.lèrgics corticodepenents en estadi V de la GINA. El nostre treball ha demostrat que l’omalizumab és un fàrmac amb un excel.lent perfil de seguretat, sense pràcticament efectes adversos i aconsegueix un bon control de la malaltia podent reduir la dosi de corticoides i inclús retirant els corticoides orals en el 74% dels pacients. Els nostres treballs amb el metrotrexate i l’omalizumab mostren bons resultats a llarg plaç en asmàtics corticodepenents com a estalviador de corticoides amb bona tolerancia i seguretat amb pocs efectes adversos pel que creiem que el metrotrexate s’hauria de incorporar a les guies com a alternativa als asmàtics en estadi V de la GINA corticodepenents mentre que l’omalizumab s’ha de considerar útil en els asmàtics al.lèrgics córticodepenents en estadi V de la GINA, podent asociar el MTX en cas de manca de resposta.


Asthma is a chronic inflammatory disease that produces a bronchial hiperreponsiveness and variable airflow obstruction, totally or partially reversible, and that without treatment, may eventually produce a phenomenon of remodelling of the bronchial wall leading to a rapid and progressive loss of pulmonary function., The first international consensus for asthma treatment was published in 1992. Based on the existing drug treatments it recommended a stepwise therapeutic approach. This consensus stated the progressive addition of different treatments according to the disease severity. In the last step, which included the more severe asthma patients, only oral corticosteroids (CO) were accepted. Several immunosuppressive drugs have been tested during the last fifty years for GINA step V asthma looking for a corticosteroid sparing agent which included metrotrexate (MTX), whose use has been limited due to its side effects. In our study we have evaluated the effectiveness and tolerance of long-term MTX treatment (up to 12 years), verifying that this drug helps to reduce the dose of oral corticosteroids in all patients and in 56% of the cases allowed to remove them with a very low rate of side effects. The most common hepatic toxicity was mild and transient in all cases. In 2006, the international guidelines approved omalizumab, a monoclonal antibody, for allergic GINA step V asthma patients treatment. Although there are many published studies on the effectiveness and good tolerance of omalizumab in allergic asthma, there are few of them on allergic steroid-dependent asthma. Our study like the previous with MTX assesses the effectiveness and long-term tolerance of omalizumab in allergic steroid-dependent GINA step V asthma patients. Our study has shown that omalizumab is a drug with an excellent safety profile, with virtually no side effects and achieves a good control of the disease. It helped to reduce the dose of oral steroids and even remove them in 74% of the patients. Our experience with omalizumab and MTX illustrates that both drugs are useful as alternatives to oral coreticosteroids. They have shown to be effective in a long-term follow up and a good safety profile. According to our results, we believe that MTX should be incorporated in the International guidelines as an alternative to corticosteroid in the GINA step V asthma while Omalizumab has shown to be useful in the more severe GINA step V asthma patients, that is those who are oral steroid-dependent. If needed both drugs can be administrated at the same time.

Keywords

Asma; Corticoides; Immunosupressors

Subjects

616.1 - Pathology of the circulatory system, blood vessels. Cardiovascular complaints

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

amgb1de1.pdf

559.3Kb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)