TDX/TDR - Departament de Geografia Humana

Bottled natural mineral water in Catalonia: Origin and geographical evolution of its consumption and production

Fri, 19 Apr 2013 10:08:40 GMT

Bottled natural mineral water in Catalonia: Origin and geographical evolution of its consumption and production Nobajas i Ganau, Alexandre Bottled mineral water has managed to become a commodity and can be found virtually anywhere in the world. However, even if it is a very common and well recognized product, little it is known about its history, about how, when and why it came to be. The origins of bottled water can be found in mid-19th century Europe and America, when spas started selling their waters outside their facilities. However, soon other springs which had not relation with traditional hydrotherapy started bottling their waters as well. Four conditionings have been found which explain why bottled water started being produced at that point in time and not before. Those factors are the existence of an adequate container, the invention of an efficient transportation method, a cultural/social predisposition and lack of salubrious water. When those four conditionings occurred at the same time, the bases for a thriving mineral water bottling industry were established. By exploring each of these factors in Catalonia for the period that has been found to encompass the first golden age of bottled mineral water (1840-1930), the general hypothesis is proven, meaning that all the aforementioned conditionings were necessary for the commoditisation of bottled water. Only when all those four factors took place at the same time it was possible to have a thriving mineral water business, not before. Accordingly, when in the 1930s some of those conditionings changed, the bottled market sector started a sudden downturn period, which did not stop until the all four factors coincided in time again.; L'aigua mineral envasada ha aconseguit convertir-se en una mercaderia habitual que es pot trobar pràcticament arreu del món. No obstant això, tot i tractant-se d'un producte comú i reconegut, poc se sap sobre la seva història: com, quan i per què va arribar a ser el que és actualment. L'origen de l'aigua embotellada es remunta a l'Europa i l'Amèrica del segle XIX, moment en què alguns balnearis van començar a vendre aigua fora de les seves instal•lacions. No obstant això, aviat altres fonts que no tenien cap relació amb la hidroteràpia tradicional van començar també a envasar-ne. S'han descobert quatre condicions que expliquen per què l'aigua embotellada va començar a ser produïda en aquest moment i no un altre. Aquests factors són: l'existència d'un envàs adequat, la invenció d'un mitjà de transport eficient, la manca d'aigua salubre i una predisposició cultural i social. En coincidir aquestes quatre condicions en el temps, es van donar les circumstàncies perquè s'establissin les bases que desenvoluparien una indústria pròspera d'embotellament d'aigua mineral. Al mateix temps, en explorar cadascun d'aquests factors, s'ha trobat que la primera Edat d'Or de l'aigua mineral envasada a Catalunya va ocórrer aproximadament entre 1840 i 1930. En analitzar la hipòtesi general aplicada a aquest període i lloc, s'ha pogut provar la seva veracitat, la qual cosa vol dir que tots els condicionants abans esmentats són necessaris per a la comercialització de l'aigua embotellada. Només quan aquests quatre factors són coetanis és possible desenvolupar un sector d'aigua mineral envasada pròsper. En conseqüència, quan a la dècada de 1930 alguns dels factors esmentats van canviar, el mercat d'aigua envasada va entrar en un període de crisi que no es va aturar fins que les quatre condicions van tornar a coincidir en el temps.

Confrontando o Território com a Desigualdade Socioespacial da cidade de São Luís-MA/Brasil

Fri, 01 Mar 2013 11:10:12 GMT

Confrontando o Território com a Desigualdade Socioespacial da cidade de São Luís-MA/Brasil Petrus, Julia Katia Borgneth A cidade passa por transformações e precisa ser repensada, ser reconstruída, ser habitável, oferecendo qualidade de vida a seus habitantes e isto independe de sua condição financeira. É nesse contexto que esta pesquisa acadêmica pretende compreender a cidade de São Luís, capital do Estado do Maranhão, por meio de suas várias formas como cidade no tempo e no espaço, e qual a relação com as disparidades sociais. Esta tese carrega no seu bojo uma gama de investigações sobre a desigualdade socioespacial de São Luís, estando estruturada no constructo de um estudo aportado no marco teórico, que da legitimidade intelectual ao estudo; as diretrizes metodológicas, as quais são fundamentais no entendimento dos resultados. Por conseguinte, a referida tese está embasada em várias técnicas e métodos de análise, como bibliográfica, cartografia, geoprocessamento, método estatístico e fórmulas matemáticas, no que diz respeito à desigualdade, à segregação, à exclusão e à negação do ser humano em sua dignidade, maximizando variáveis referente à pobreza. A pesquisa ocorreu em 37 grandes bairros, utilizando dados do Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística (IBGE), dos censos de 2000 e 2010, com ênfase no ano de 2000. A referida tese com o título Confrontando o Território com a Desigualdade Socioespacial da cidade de São Luís-Ma/Brasil se descobre na perspectiva de uma cidade segregada, onde estão demarcados os bairros de pobres e ricos, e fragmentada, isto é: no mesmo bairro se encontram os pobres, ricos e classe média, dividindo os mesmos espaços, contudo com diferenças nas residências e ruas. Deste modo, são evidentes as desigualdades socioespaciais, com 334.180 mil pessoas (40,12%), residentes nos bairros esquecidos pelo Estado, ou abandonados voluntariamente, deixados à mercê de sua própria sorte. Palavras Chave: Desigualdade Socioespacial. Segregação. Pobreza. São Luís.; La ciudad pasa por transformaciones y necesita ser vuelta a pensar, a ser reconstruida, a ser habitable, ofreciendo calidad de vida a sus habitantes y esto depende de su condición financiera. Es en ese contexto que esta investigación académica pretende comprender la ciudad de São Luís, capital del Estado de Maranhão, por medio de sus varias formas como ciudad en el tiempo y en el espacio, y cual la relación con las disparidades sociales. Esta tesis contiene una gama de investigaciones sobre la desigualdad socioespacial de São Luís, estando estructurada en el constructo de un estudio aportado en el marco teórico que da legitimidad intelectual al estudio; las directrices metodológicas, fundamentales en la comprensión de los resultados. Así pues, la referida tesis está basada en varias técnicas y métodos de análisis, como bibliográfica, cartografía, geoprocesamiento, método estadístico y fórmulas matemáticas, en lo que concierne a la desigualdad, la segregación, la exclusión y la negación del ser humano en su dignidad, maximizando variables referentes a la pobreza. La investigación se realizó en 37 grandes barrios, utilizando datos del Instituto Brasileño de Geografía y Estadística (IBGE), de los censos de 2000 y 2010, con énfasis en el año 2000. La tesis plantea la doble perspectiva de una ciudad segregada (donde están claramente demarcados los barrios de pobres y ricos), pero al mismo tiempo fragmentada, o sea: en el mismo barrio se encuentran los pobres, ricos y clase media, dividiendo los mismos espacios, sin embargo, con diferencias en las residencias y calles. De este modo, son evidentes las desigualdades socioespaciales, con 334.180 mil personas (40,12%), viviendo en los barrios olvidados por el Estado, o abandonados voluntariamente, dejados a su propia suerte.; The city is going through changes and needs to be rethought, be rebuilt to be habitable, offering quality of life to its inhabitants, and this is independent of your financial condition. It is in this context that this research aims to understand the city of São Luís, capital of Maranhão State, through its various forms in time and space, and what is the relationship with the social disparities. This thesis carries in its wake a range of research on sociospatial inequality of São Luís, being structured on the theoretical study, which gives intellectual legitimacy and methodological guidelines, which are fundamental in understanding the results. Therefore, that argument is based on various techniques and methods of analysis, such as literature, cartography, GIS, statistical method and mathematical formulas, with respect to inequality, segregation, exclusion and denial of human dignity, maximizing variables that relate to poverty. The research takes place in 37 major neighborhoods, using data from the Brazilian Institute of Geography and Statistics (IBGE), censuses of 2000 and 2010, with emphasis in 2000. This thesis has the title Confronting the Sociospatial Inequalities with the territory of the city of São Luís-Ma/Brasil, which discovers a segregated city, where are demarcated neighborhoods rich and poor, and fragmented, in the same neighborhood where are the poor, rich and middle class, sharing the same space, but with differences in homes and streets. Thus, the sociospatial inequalities are evident, with 334.180 million people (40.12%), residents in neighborhoods neglected by the state, or voluntarily abandoned, leaving the mercy of their fate.

Salud pública e higiene urbana en España durante el siglo XVIII. Una perspectiva geográfica

Thu, 20 Dec 2012 12:25:17 GMT

Salud pública e higiene urbana en España durante el siglo XVIII. Una perspectiva geográfica Jori, Gerard El objetivo general que persigue la investigación es estudiar la política de la salud española del siglo XVIII desde una perspectiva geográfica, lo que implica poner el acento en la dimensión espacial de las medidas sanitarias que llevaron a la práctica los sucesivos gobiernos ilustrados. Seguramente, el espacio constituye la categoría de análisis más genérica e imprecisa de cuantas dispone la geografía para sustentar sus estudios. En nuestro caso, lo entendemos como una realidad relacional conformada por la configuración territorial ‒el conjunto de objetos geográficos, tanto naturales como artificiales‒ y las relaciones sociales. Así entendido, el concepto de espacio nos brinda la posibilidad de integrar el territorio y la sociedad en un todo indisoluble, en el que aquél constituye la forma y ésta el contenido. La hipótesis que planteamos es que el espacio tuvo un papel determinante en la configuración del sistema sanitario español del siglo XVIII. Nuestro cometido reside, pues, en analizar tanto los factores espaciales que condicionaron la puesta en marcha de la política de la salud, como las consecuencias espaciales que acarreó dicho proceso histórico. De este modo, pretendemos contribuir a llenar un vacío en los estudios sobre historia de la salud pública. Necesariamente, hemos dado un enfoque generalista a la investigación. Tal opción parece la más adecuada para afrontar el objetivo que proponemos, pues nos permite abarcar la pluralidad de acontecimientos, razonamientos, biografías, etc. que entraron en liza en el despliegue de la política ilustrada de la salud. Nuestro propósito es construir una narración en la que las ideas científicas y políticas sobre la salud pública aparezcan enmarcadas en su contexto social, económico, ideológico y cultural. En este sentido, participamos de la idea de que las historias externa e interna de la ciencia no son más que dos formas de estudiar una misma realidad, por lo que ambas perspectivas deben complementarse entre sí y hacer confluir sus resultados en el marco general de la historia total, entendida como el estudio integrado de todas las facetas de la actividad humana a través del tiempo. Pensamos que este enfoque es especialmente pertinente a la hora de abordar la historia de la salud pública, cuyo estudio requiere atender a una gran diversidad de factores. Todo ello nos lleva a plantear cinco objetivos accesorios, que, implícitamente, están asociados a otras tantas hipótesis de trabajo: 1) explicar los precedentes políticos y científicos que condicionaron el debate sobre la salud pública en el siglo XVIII, remontándonos a la etapa de formación del Estado moderno; 2) examinar los motivos que explican el despegue de la sanidad española durante la centuria ilustrada; 3) situar la preocupación política por la salud de la colectividad en el marco más general del pensamiento económico ilustrado sobre la población; 4) estudiar la organización político-administrativa de la sanidad española en el siglo XVIII, dando cuenta de las principales actividades desarrolladas por las instituciones que asumieron competencias sanitarias y de los conflictos jurisdiccionales que se suscitaron entre ellas; y 5) analizar de qué modo las ciudades se convirtieron en los ámbitos preferentes de aplicación de las nuevas políticas sanitarias.; The overall objective of the research is to study the Spanish health policy in eighteenth century from a geographic perspective, which means placing the emphasis on the spatial dimension of health measures that implement successive enlightened governments. Surely, space is the more generic and imprecise category of analysis that geographers has to support their studies. In our case, we understand it as a relational reality consists of the territorial configuration and social relations. Thus understood, the concept of space gives us the opportunity to integrate territory and society as an indivisible whole. The hypothesis we propose is that space had a decisive role in shaping the Spanish healthcare system of the eighteenth century. Our goal is analyzing spatial factors that conditioned the implementation of health policy, and the spatial consequences that entailed this historical process.

Revolución urbana y derechos ciudadanos: Claves para interpretar las contradicciones de la ciudad actual

Mon, 02 Jul 2012 09:37:17 GMT

Revolución urbana y derechos ciudadanos: Claves para interpretar las contradicciones de la ciudad actual Borja, Jordi La “Revolució urbana i drets ciutadans”, títol de la tesi, no es pot adscriure a una disciplina acadèmica específica. Crec que predomina la Geografia Urbana, però també hi ha Urbanisme, és a dir intervenció sobre el territori, Política (no confondre amb “ciència política”), és a dir preses de posició al llarg de tots els texts, Sociologia i Dret (cal dir que van ser les primeres disciplines dels meus estudis universitaris) i sempre present una visió històrica. No cal dir que em sento molt més proper al historicisme de Gramsci que al estructuralisme que va marcar molt (excessivament) a la meva generació i que mai m’ha atret, malgrat que en algun dels meus primers treballs, de fa 40 anys, es notés la seva influència. La primera i la segona parts del treball es basa en escrits i reflexions dels darrers anys. En els anys 90 reconec que vaig prioritzar la dimensió positiva de la ciutat, influència especialment deguda als meus 12 anys (1983-95) en el govern de Barcelona. Gradualment he recuperat el “mètode dialèctic” i m’he centrat principalment en les contradiccions dels processos urbans. La primera part és analítica i general i exposa la fallida de les promeses de la revolució urbana de les darreres dècades. Es centra en la ciutat metropolitana o les regions urbanitzades. Inclou també una reflexió sobre l’ensenyament del urbanisme, resultat de la reflexió sobre el màster que he dirigit a partir de l’any 2000 a la UB i després a la UOC. Aquesta part està feta des de la perspectiva relacional entre els poders polítics i els processos urbans en la seva dimensió socio-econòmica a més de territorial. La segona part, a partir de l’anàlisi crítica de l’urbanisme, està feta des de la perspectiva de la relació entre espai públic i moviments socials. La qüestió de l’espai públic, vinculat al dret a la ciutat, ha estat el principal eix de reflexió en els darrers 10 anys. Els annexes (14 entre les dues parts) permeten presentar anàlisis concretes que complementen els texts bàsics. La tercera part consisteix en un sol capítol però molt extens (90 pàgs.), es de redacció molt recent i reprèn els temes del primer capítol a partir de la crisi econòmico-financera iniciada cap els anys 2007-2008, una crisi molt vinculada als processos d’urbanització especulativa i a la borbolla immobiliària. És el capítol més “polític”. Els tres annexes que completen aquesta part són també representatius de l’ideari de l’autor i han estat escrits en moments diversos. He afegit un text complementari que ha donat com a resultat un segon volum de 300 pàgines. Una mena d’autobiografia sobre com he après el que sé de les ciutats i he afegit una relació bastant extensa de les publicacions (llibres i articles) i dels treballs (informes, plans o projectes, etc) realitzats al llarg de gairebé 50 anys. L’he titulada “Les meves universitats. Història d’un procés d’aprenentatge”. El títol, inspirat en Gorki, ja dóna la pista de que no es tracta d’una “autobiografia intel•lectual”. El meu aprenentatge ha estat més al carrer que a les aules, més en la pràctica política i social i també professional de l’urbanisme que en la recerca, més en els viatges que en el sedentarisme obligat per les classes universitàries. Reivindico com mètode de coneixement el que es deriva de la pràctica social, professional i política. Però crec que aquesta vida agitada no m’ha impedit llegir, escriure i fins i tot pensar. Sense menysprear altres formes de coneixement, com el que s’entén actualment en el món acadèmic, reivindico el valor del coneixement derivat de la pràctica i no admeto que se li negui el seu caràcter “científic”, si és que les ciències socials es poden qualificar així. En la reflexió sobre la pràctica hi ha també base teòrica, mètode, treball empíric i verificació o avaluació dels resultats. El text de conclusió es titula “L’agonia de la Universitat i la responsabilitat dels intel•lectuals” i és una crítica de la regressió de les ciències socials quan es converteixen en caricatures de les anomenades “ciències dures”.; “Urban Revolution and citizens’ rights”, the title of the thesis, can not be assigned to a specific academic discipline. I think it fits into Urban Geography, but also Urban Planning, that is to say intervention on the territory, and Politics (not to be confused with “political science”), i.e. giving points of view in all of the writings, as well as Sociology and Law (these disciplines were my majors at the University) and offers a historical view, present through the text. Needles to say that I always felt closer to Gramsci and his historicism then to structuralism that marked my generation (in excess) and never attracted me, although in my first works, written 40 years ago, one could notice its influence. The first part of the thesis is analytical and general and exposes the failure of the promises of urban revolution of the past decades. It focuses on the metropolitan city or urbanized regions. It also includes a reflection on the way Urbanism has been taught, a result of my experience in the Master course that I directed at the University of Barcelona from 2000 to 2006 and later at Open University of Catalonia. This part is written from a relational perspective between political power and urban processes in their socio-economical and territorial dimension. The second part is based on a critical analysis of urbanism and is written from a perspective of the relationship between public space and social movements. The question of public space, related to the right to the city, has been a principal axis of my thinking in the past 10 years. The annexes (14 altogether), allow us to present a specific analysis that complement the base text. The third part consists of only one chapter, but much longer (90 pages), that has been written quite recently and it returns to the topics from the first chapter now from the perspective of an economic-finance crisis that began in 2007-2008, a crisis whose roots are largely to be found in speculative urbanization and real estate bubble. It is a rather “political” chapter. The three annexes that complete this part are also representative of the author’s ideology and have been written at different moments. I also added a complementary text that turned to be a second volume of 300 pages. It is a sort of autobiography about the way I learned what I know about the cities. I also added a long list of my publications (books and articles) and other works (such as apports, plans, projects, etc.) produced in the last almost 50 years.

La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868)

Thu, 09 Feb 2012 10:31:25 GMT

La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) Capdevila Subirana, Joan S’estudia el procés de delimitació de la frontera hispanofrancesa, partint del Tractat dels Pirineus (1659) fins als Tractats de Límits de Baiona (1856-1868), fent especial esment al tram que correspon a la província de Girona. Amb el Tractat dels Pirineus les dues monarquies es van repartir el territori però no van arribar a fer una delimitació precisa de la línia fronterera. Durant el segle XVIII es van fer algunes delimitacions parcials i hi va haver diversos intents de fer-ne una de sencera. Va caldre esperar a la constitució de la Comisión Mixta de Límites de 1853 per a que es pogués portar a terme. La Comisión Mixta de Límites va treballar durant 15 anys i va haver de fer de mitjancera en una gran diversitat de conflictes que enfrontaven a les comunitats d’una i altra banda, la majoria dels quals relacionats amb l’aprofitament econòmic de les zones a cavall de la frontera (pastures, boscos, aigua, conreus, etc.). L’estudi es fa a dues escales: una de general, de mar a mar, on es descriuen les diferents problemàtiques i s’analitzen les solucions adoptades als Tractats de Límits de Baiona; una altra a escala local, centrada a la província de Girona, que descriu l’activitat de la Comisión Mixta de Límites, des de les negociacions fins als treballs d’afitament de la frontera. A més, es planteja un model relacional entre les diferents parts que intervenen al procés de delimitació i s’aporta el catàleg de totes les fites frontereres a Girona i el traçat fronterer desenvolupat a escala 1:25.000. Finalment, es discuteix sobre el paper d’aquest tipus de tractats tant en el Dret Internacional com a l’àmbit de les relacions de veïnatge i de l’ordenació del territori.; Summary of the thesis “The delimitation of the spanish-french border (1659-1868)” by Joan Capdevila Subirana We study the delimitation of the border between Spain and France since the Treaty of the Pyrenees (1659) to the Border Treaties of Bayonne (1856-1868), with particular emphasis on the section corresponding to the province of Girona. With the Treaty of the Pyrenees the two monarchies divided the territory but failed to make a precise demarcation of the border. During the eighteenth century there were some partial demarcations and there were several attempts to complete one. It was the Joint Boundary Commission (Comisión Mixta de Límites) established in 1853 who succeeded in bringing out the entire border demarcation by the Border Treaties of Bayonne. The Joint Boundary Commission worked for 15 years and had to mediate in a variety of conflicts facing the communities of both sides, most of which were related to the economic use of the areas on the border. The study was performed at two scales: on the one hand, a study on a general scale, from sea to sea, which describes the different problems and what were the solutions adopted; on the other hand, a local-scale study focusing on the province of Girona, which describes the activity of the Joint Boundary Commission, from the negotiations until the work of demarcation of the border. It also presents a relational model between the different parties involved in the process of demarcation, it provides the catalog of all border markers in Girona and the border is drawn on 1:25,000 scale mapping. Finally, we discuss the role of such treaties in both international law and in the field of neighborly relations between local communities.

La metamorfosi del centre a les capitals comarcals: entre tradició i postmodernitat

Wed, 11 Jan 2012 10:23:34 GMT

La metamorfosi del centre a les capitals comarcals: entre tradició i postmodernitat Frago Clols, Lluís El fet que cada cop siguin més les persones que viuen en ciutats comporta que l’antiga pregunta sobre el què és una ciutat mantingui total rellevància. Relativament fàcil és definir el concepte de gran ciutat però és molt més difícil definir el què és una ciutat mitjana. La recerca demostra una gran orfandat teòrica i metodològica de la ciutat mitjana un fet que n’explica la seva extensa utilització tan en la política i la planificació territorial com en la producció científica actual. És justament la cerca d’una clarificació conceptual de la ciutat mitjana el que ha guiat aquesta recerca. La metodologia ha estat la hipotètico-deductiva basada en un anàlisi multiescalar de geometries. Tot i que la reflexió empírica ha estat per al conjunt del sistema urbà de Catalunya, les ciutats més treballades han estat cinc capitals comarcals, considerades tradicionalment com a ciutats mitjanes però que actualment mostren un perfil urbà clarament diferenciat:Balaguer, Tortosa, Valls, Vic i Vilafranca del Penedès. Malgrat això la comparativa internacional a partir dels casos investigats de Sao Paulo (Brasil), Alexandria (Egipte) i Sarajevo (Bòsnia Herzegovina) ha servit per a la profundització teòrica i conceptual. El marc teòric utilitzat ha vasculat en tres línies metodològiques: les teories de l’espai geogràfic desenvolupades pel geògraf brasiler Milton Santos, les teories clàssiques de l’Escola Sociològica de Chicago i les culturalistes amb autors com Yi-Fu Tuan. La investigació ha demostrat la operativitat per a reconceptualitzar a la ciutat mitjana. Específicament s’han investigat els següents processos urbans: la integració metropolitana, la metamorfosi de la funció comercial, la consolidació de les formes urbanes amb especial èmfasi en la suburbanització, les transformacions del centre, la promoció de les ciutats a partir de la seva imatge i el planejament. El mètode utilitzat ha estat bàsicament el treball de camp (a partir de deriva urbana i d’entrevistes semiestructurades), l’anàlisi bibliogràfic i el treball cartogràfic a diverses escales (nacional, interurbana, intraurbana i de barri). Ha estat especialment rellevant la metodologia desenvolupada en el cas de la geografia comercial, havent-se realitzat mapes d’implantació puntual per a l’estudi de l’estructura comercial del centre de la ciutat. Les eines utilitzades per tal de dur a terme aquesta metodologia i aquest mètode ha estat bàsicament la cartografia comercial i els treballs en fotointerpretació. Els principals resultats obtinguts són: Des de l’escala local es constata com l’espai urbanitzat durant el període postmodern representa una proporció que supera el 50% del total de la ciutat, en la majoria dels casos. Durant la dècada dels 90 del segle XX i la primera del segle XXI és quan es produeix el màxim creixement del període. L’existència, tan d’elevat capital cultural ( a partir de la funció universitària) com de capital econòmic (a partir d’empreses locals) va directament relacionat amb la conservació i el manteniment del simbolisme del centre. Des de l’escala metropolitana-barcelonina es comprova com la integració a la megalòpoli catalana ajuda a la homogeneïtzació dels temps dels processos urbans, com els de la centrificació. Des de l’escala nacional-catalana es comprova a mode general la negació del caràcter urbà de la Catalunya comarcal. A nivell de conclusions la recerca planteja el concepte de retard. Aquest és un temps relatiu i multiescalar que permet parlar d’un denominat time-gap o diferencial de temps. Aquest concepte a la vegada permet reconceptualitzar a la ciutat mitjana com aquella ciutat que presenta els mateixos processos que una gran ciutat però amb un retard en el temps.; "The metamorphosis of the inner-city in the medium-sized cities: between tradition and postmodernity" SUMMARY: This PhD focuses in medium-sized cities and the theoretical and methodological problems that arise when they are studied. The goal is to clarify several concepts based on a multiscale analysis of urban processes of uneven geometry. The theoretical framework focuses on the space as a scientific-technical and informational medium which includes culturalist perspectives and the morphology the urban space. This PhD is based on the Catalan megalopoli whose main center is Barcelona (NE Spain), but it also includes examples from of São Paulo, Alexandria and Sarajevo. The methods included semi-structured interviews in five different middle-sized Catalan cities and bibliographic as well as cartographic analyses at different scales. Specifically, I studied commercial geography by means of commercial mapping through photointerpretation. I propose the concept of “time delay” affecting urban processes in Catalan midle-size cities This concept is the lapse of time occurring between the moment a a process takes place in a reference city until the same process is found in another place. The period of time is considered the time-gap and it affects all city landmarks This approach implies that urban phenomenons can spread through a megalopoli. I suggest a new cronogeography approach which takes into account all possible future scenarios and how likely are they. My research suggests that the medium-sized cities concept may not be valid as important processes occur at different times and rythms in the urban landscape.

Análisis teórico y aproximación práctica a las relaciones entre ciudad y comercio: El caso de la producción, venta y consumo de libros en Barcelona

Fri, 25 Nov 2011 12:04:03 GMT

Análisis teórico y aproximación práctica a las relaciones entre ciudad y comercio: El caso de la producción, venta y consumo de libros en Barcelona Moreno, Sergio, 1976- Esta tesis doctoral analiza las relaciones entre ciudad y el comercio urbano en la bibliografía especializada. El punto de partida son los cambios económicos, sociales y culturales que están transformando estructuralmente el papel que juegan las ciudades en la sociedad global y el comercio urbano en las ciudades occidentales, en particular. La tesis doctoral analiza en profundidad la producción de la Geografía Urbana y la Historiografía a partir de las obras fundamentales y los conceptos utilizados. Se analizan los enfoques teórico-metodológicos y las principales escuelas geográficas de Francia, Alemania, España, Portugal, Italia y Brasil. También analiza en dos capítulos monográficos las teorías de la localización de las actividades comerciales y las técnicas de investigación utilizadas. Incluye un capítulo que analiza las clasificaciones de las actividades terciarias y propone una nueva clasificación a partir de la utilización de la técnica del diferencial semántico. Por último, el caso de estudio expone las relaciones entre las editoriales y las librerías, principalmente, en la ciudad de Barcelona desde el último cuarto de siglo XX hasta el año 2011.; The main aim of this study is to explore in depth the relationship between city and retail. To this end, it sets of with a review of the state-of-the-art in specialized literature. The beginning is the analysis focused on the economic, social and cultural changes that transforming the role of cities in the global society and retail in the western cities too. This thesis explores in depth the most important theories in Historiography and Urban Geography and key works used. One important point is the theoretical and methodological discusses approaches at geographical schools in France, Germany, Spain, Portugal, Italy and Brazil. To achieve these aims, the study is divided in some parts, one of them deals with the theoretical fundamentals of commercial location and research techniques used. Other chapter deals with the tertiary activities classifications and proposes a new classification from the use of semantic differential technique. Finally, the case study discusses the relationship between publishers and libraries, mainly in Barcelona city from the last quarter of the twentieth century until 2011.

El retorn al centre de la ciutat. La reestructuració del Raval entre la renovació i la gentrificació

Wed, 01 Jun 2011 09:14:43 GMT

El retorn al centre de la ciutat. La reestructuració del Raval entre la renovació i la gentrificació Martínez Rigol, Sergi La gentrificació dels centres urbans degradats és un dels aspectes més visibles de les transformacions que s'estan donant en les ciutats contemporànies. La mobilitat del capital en el medi construït i els canvis en l'estructura i el mercat laboral, fruit del procés de reestructuració econòmica iniciat a mitjans dels anys setanta, s'apunten com aquelles causes estructurals que poden explicar el procés de gentrificació. Peró per altra banda, es considera que els individus que decideixen anar a viure als centres urbans també formen part de l'explicació i tenen un paper destacat tant en la reconstrucció social del barri que invadeixen, com en el procés econòmic de revalorització. En el cas d'estudi del barri del Raval de Barcelona, en el marc concret de la reestructuració econòmica, social i urbana de la metròpoli barcelonina, s'analitza com la formació urbana i social del barri justifiquen l'aplicació d'una política urbana liderada pel govern municipal i orientada a la rehabilitació integral, que es converteix en l'impuls al retorn al centre tant del capital com dels nous habitants. L'anàlisi de dades demogràfiques extretes de fonts censals i padronals, així com sobretot la utilització d'entrevistes a nous residents del barri, mostren l'existència del procés de gentrificació al Raval. Aquest es troba en el seu estadi inicial, essent doncs un procés encara en marxa, i en el que el paper dels gentrificadors és reconegut com molt més cultural, a partir de la desmitificació del Raval, que no pas econòmic, buscant la revalorització dels seus habitatges.; The gentrification of the downgraded urban centres is one of the most visible aspects of the transformations of the contemporary cities. Mobility of capital on the built environment and also changes in the working structure and labour markets, caused by the economic restructuring started in the seventies, are seen as the structural causes that could explain the process of gentrification. But by the other side, the individuals that decide to go to live in the urban cores of the cities have and important role in changing the social character of the neighbourhoods that they invade, and also in the economic process of revalorization. In the case study of the Barcelona's neighbourhood named "Raval", framed in the context of the economic, urban and social restructuring of the metropolis of Barcelona, the urban and social production of the neighbourhood are analysed as the cause of the implementation of an urban policy, leadership by the local government and oriented through the integral rehabilitation of the district, that is considered as the impulse of the back to the city movement of capital and people. The analysis of demographic data from the census sources, and above all the use of interviews with new residents of the neighbourhood, shows the Raval's process of gentrification. This process is at the initial stage, so it's still going on, and the role of the gentrifiers is recognized as more cultural, producing a debunk of the neigbourhood, than economic, looking for !he revalorization of their properties.

Do discurso ao projecto urbano de reinvenção da ruralidade

Wed, 25 May 2011 10:23:24 GMT

Do discurso ao projecto urbano de reinvenção da ruralidade Matos Fernandes, Ana A presente tese tem como núcleo temático o discurso de reinvenção da ruralidade. Partindo da premissa de que vem sendo disseminada e institucionalizada, em diversas esferas da vida social, uma valorização discursiva da ruralidade e do seu potencial de reinvenção (perante uma suposta crise demográfica e funcional generalizada e igualmente forte nos discursos políticos, mediáticos e sociais), pretendemos ir ao encontro do projecto de ruralidade que se precipita neste contexto. Da assunção da crise do mundo rural parece brotar um discurso optimista por relação às suas perspectivas de reinvenção, do qual deriva a proposta de uma determinada versão de ruralidade. Ora, importa discutir este projecto e o seu programa funcional para as áreas rurais, pelo seu poder e influência, já que é a partir dos discursos e do seu trabalho de definição de significados para os lugares, que se define o modo como vemos, valorizamos, gerimos e projectamos os territórios. Discutimos o discurso em três dimensões fundamentais, ou seja, no seu registo político e técnico (mais precisamente no âmbito das políticas de desenvolvimento rural), na sua raiz cultural (a bateria de representações bucólicas que compõe o chamado Ideal Rural) e, finalmente, no seu registo comercial (naquilo que é a promoção dos produtos rurais e do rural enquanto produto). Posto isto, verificamos que a estratégia política de desenvolvimento para as áreas rurais, fortemente baseada no seu potencial natural e patrimonial, se alimenta do ideal rural, para fazer vender um conjunto de produtos, num processo de transformação destes territórios em espaços de consumo e não mais de produção. Esta perspectiva de desenvolvimento baseia-se na valorização dos patrimónios naturais e culturais e sai legitimada pelo binómio axiológico que sustenta o discurso de reinvenção da ruralidade. De facto, património e sustentabilidade ambiental gozam, nas sociedades ocidentais, de uma sacralidade e de uma centralidade discursiva, que facilita a legitimação da ruralidade idílica, no sentido em que esta é apresentada como uma reserva dos valores culturais e ambientais que estão em risco nas cidades e na civilização. Desta feita, os argumentos e os valores por detrás do discurso, ao mesmo tempo que reforçam o seu poder e a sua aceitação social, precipitam as grandes missões do mundo rural – preservar o passado e garantir o futuro. Por fazer sentido enquanto alteridade a um modelo de cidade próspera, dominante, mas muito demonizada discursivamente, por responder às expectativas de recreação e consumo urbanas e às suas representações idílicas de ruralidade, por favorecer o alargamento dos negócios e mercados urbanos e a reintegração dos recursos rurais nas lógicas de rentabilização do capitalismo, por resultar em estratégias de requalificação territorial muito próximas das aplicadas aos centros históricos das cidades, entre outras razões, somos levados a pensar neste discurso/projecto pela sua origem urbana. Assim sendo, para além de analisar o conjunto de interesses culturais, económicos e políticos que sustentam este discurso, sempre à luz das relações territoriais e tendo em conta a forte dominação urbana, importava ir ao corpo da cidade para palpar as materializações deste discurso. Escolhemos estudar espaços de recriação da ruralidade idílica, para perceber os contornos do projecto que se impõe aos territórios rurais, ou seja, conhecer as paisagens desejadas (e, portanto, as expectativas que pairam sobre as paisagens reais), a partir da sua materialização cenográfica em lugares temáticos, para usufruto urbano. Assim, através de uma incursão etnográfica, conhecemos a quinta do Mata-Sete e o Núcleo Rural de Aldoar, que constituem pequenos nichos de ruralidade recriada, nos dois maiores parques urbanos da cidade do Porto, “capital” do Norte de Portugal. Encontrámos uma ruralidade educativa, patrimonial, depurada e cómoda, adaptada às exigências de conforto urbano e derivada do ideal rural.; This thesis’ core theme is the rurality reinvention discourse. The starting point is the assumption that the valuation of rurality and its reinvention potential is being discursively disseminated (facing a supposedly generalized demographic and functional crisis in rural territories, very centralized in political and social discourses as well as in the media). This valuation of rurality is being institutionalized in several layers of society. Our intention is to meet the rurality project emerging from this context. We handled the discourse in three fundamental dimensions, that is, its political and technical feature (more precisely in the scope of rural development policies), its cultural root (the range of bucolic representations which build the so-called Countryside Ideal) and finally, its commercial feature (the promotion of rural products and of the rural as a product). This development perspective is based on the valuing of natural and cultural patrimony and is legitimated by the axiological binomial which sustains the discourse of rurality reinvention. The arguments and the values behind the discourse reinforce its power and social acceptance at the same time they hasten the big missions of the rural world – preserve the past and grant the future. Because it makes sense as an alternative to a model of prosperous city, dominant, but very discursively demonized; because it responds to urban recreation and consumption expectations and their idyllic representations of rurality; because it encourages business and urban market growth; because it results from territorial requalification strategies very close to the ones used in historical city centres, among other reasons, it makes sense to think of this discourse/project as having an urban origin. That being so, it was important to go deep into to the city (as an empirical object) in order to grasp the discourse’s materializations. We have chosen to study spaces of idyllic rurality thematization in order to understand the outlines of the reinvention project imposed to rural territories. That is, getting to know the desired landscapes (and thus the expectations floating over the real landscapes), from their scenographic materialization, in thematic places for urban fruition

Ciutat i producció d'imatge: Barcelona 1979-1992

Tue, 12 Apr 2011 13:46:16 GMT

Ciutat i producció d'imatge: Barcelona 1979-1992 Benach Rovira, Núria L'objectiu principal d'aquest treball s'estableix en l'intent de definir, pel cas de Barcelona, el paper que les imatges de la ciutat juguen en relació a les seves transformacions. Aquest objectiu global es desglossa, de fet, en tres subobjectius:

a) establir el procés de producció de les imatges: qui produeix què i per a qui, quins mitjans i canals són els utilitzats.

b) analitzar el contingut de les imatges en relació als objectius de les polítiques
urbanes, destriant-ne els missatges, explícits o no, i,

c) abordar el consum o, en termes de marketing, l' 'efectivitat' de les imatges produides, ja que no existeix una correspondència automàtica entre els missatges tal com son emesos i tal com són debuts.

Aquest tercer subobjectiu es deIxat explícitament fora de l'abast d'aquest treball
ja que no es pretén arribar a una valoració sistemàtica de les imatges produïdes, sinó contribuir a desvetllar els mecamsmes a través dels quals aquestes imatges son concebudes, produïdes i distribuïdes en un context concret de reestructuració de la ciutat.

Es tracta, doncs, d'abordar un tema complex com és el de les transformacions urbanes recents des d'un punt de vista parcial, la producció d'imatge, que aqul s'ha situat en el centre del punt de mira de la mateixa manera, es sosté que l'anàlisi de les imatges de la ciutat pren especial rellevància quan es posa al servei de l'estudi dels processos de reestructuració urbana. Establir la relaci entre ambdós enfocs mantenint la doble direcció de l'anàlisi és, potser, el principal repte que afronta aquest treball.

RESUMEN:

Los procesos de reestructuración urbana de los dos últimos decenios han comportado nuevas maneras de gestionar y de planificar la ciudad hasta el punto que se afirma la existencia de una nueva política urbana, definida por el énfasis en el corto plazo, en su orientación a la demanda más que a la oferta y en la creciente participación privada. En Barcelona, este proceso de adaptación a la nueva situación ha sido liderado en buena medida por el gobierno municipal que ha apoyado su política urbana en una amplia producción de imágenes de la ciudad, que han ido dirigidas tanto a la obtención de un indispensable consenso social en torno de un modelo de ciudad como al reforzamiento de la proyección de una imagen atractiva para los potenciales consumidores.

Se han analizado, para el caso de Barcelona, las imágenes de la ciudad producidas fundamentalmente por las instancias públicas -aunque también se ha concedido algún lugar a los agentes privados, especialmente a la prensa diaria- a través de dos grandes temas. En primer lugar, la producción de una imagen de ciudad revitalizada, una condición indispensable para el buen funcionamiento de cualquier otra imagen parcial. En segundo lugar, se ha analizado la producción de imágenes específicas siguiendo las principales líneas de la política urbana contenidas en los planes estratégicos de Barcelona: la internacionalización, las infraestructuras y la calidad de vida, y los "productos" Barcelona.

Viabilidad de la agricultura familiar asociada: el caso del Reasentamiento São Francisco, Cascavel, PR, Brasil, La

Tue, 12 Apr 2011 13:46:11 GMT

Viabilidad de la agricultura familiar asociada: el caso del Reasentamiento São Francisco, Cascavel, PR, Brasil, La Zaar, Miriam-Hermi Esta investigación estudia la viabilidad de la agricultura familiar a partir de un caso concreto, el de los agricultores familiares del Sur de Brasil que fueron expropiados de sus tierras a partir de la construcción de la Hidroeléctrica de Salto Caxias. Su organización y reivindicaciones tuvieron como resultado la formación de reasentamientos, que desde 1998 están regidos por los fundamentos del cooperativismo solidario. La vida comunitaria, la formación de asociaciones y de una cooperativa de crédito, CRESOL, les ha permitido acceder a préstamos a través del "aval solidario". La organización en asociaciones les posibilita comprar insumos y vender la producción colectivamente.

Con una diversidad de actividades que abarca desde la cría de vacas para leche hasta cultivos de oleaginosas como la soja y de productos de subsistencia como el maíz, el arroz, el fríjol, la yuca, frutas, etc, cultivados en el sistema biológico y en el convencional, estos agricultores han obtenido ingresos que en estos ocho años (1998- 2006) permitieron el mantenimiento de sus familias y la realización de inversiones en sus explotaciones.

El análisis de la estructura socioeconómica que instituyeron y de las características económicas de las explotaciones nos permite constatar que se trata de un magnífico ejemplo de la viabilidad de la agricultura familiar organizada dentro de un Estado democrático. Experiencias como éstas pueden repetirse en diferentes espacios rurales de
Brasil y de otros países.

PALABRAS CLAVE: agricultura familiar, cooperativismo solidario, Reassentamento São Francisco, CRABI, CRESOL, agricultura ecológica.; "The viability of associate family agriculture: the case of the Reasentamiento São Francisco, Cascavel, PR, Brazil".

TEXT:

This research studies the viability of family agriculture from a concrete case, that of the family farmers in the South of Brazil, who were expropriated from their lands when the construction of the Salto Caixas hydroelectric took place. Their organisation and claims had the result of the creation of new settlements, which from 1998 are ruled by the principles of supportive cooperatives. The community life, the setting up of associations and a credit cooperative, CRESOL, has allowed them to be able to obtain loans through the "supportive endorsement". Their organisation, structured in associations, allows them to purchase agricultural supplies and sell their production collectively.

With a diversity of activities which span from cattle rising for milk, to the cultivation of oleaginous, such as soy beans, kidney beans, yucca, fruits, etc, grown both with the biological system and the traditional one, in the past eight years (1998-2006) these farmers have obtained enough income to keep up their families and to invest in their exploitations.

The analysis of the socioeconomic structure which they established and of the economic characteristics of their exploitations allows us to state that it represents an extraordinary example of the viability of family agriculture organised within a democratic state. Experiences such as this can be repeated in different rural spaces in Brazil as well as other countries

KEY WORDS: family agriculture, supportive cooperatives, Reassentamento São Francisco, CRABI, CRESOL, ecological agriculture

Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, L'

Tue, 12 Apr 2011 13:46:09 GMT

Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, L' Nofre i Mateo, Jordi L'economia de l'oci nocturn és, avui dia, acceptada a moltes ciutats del primer món com a part significativa de les estratègies de renovació urbana i de construcció d'una nova "marca" urbana. L'oci nocturn i les múltiples activitats que se'n deriven són considerats també com a font significativa d'ingressos i d'ocupació. D'altra banda, el pes social dels joves s'està desplaçant cada vegada més cap a la nit. En aquest sentit, el consum i l'oci han esdevingut elements centrals en la construcció d'identitats individuals i col·lectives dels diferents grups de joves. Ara bé, la segregació social derivada de l'estructura espacial de l'oferta d'oci nocturn visibilitza cada vegada més l'ús polaritzat de l'espai d'ús públic de la ciutat. Es produeixen "desplaçaments espacials" de les activitats d'oci de joves de classe treballadora alhora que sorgeixen resistències al procés de branding de la ciutat per part d'alguns sectors joves de les classes treballadores dels suburbis.

Després de presentar i analitzar en el primer capítol com la cultura s'ha convertit al llarg de les dues últimes dècades en un dels principals motors de desenvolupament urbà i de control social no només a Barcelona sinó també als seus suburbis, en el segon capítol es realitza una aproximació sintètica a la història de l'oci nocturn de la capital catalana des de finals del segle XIX fins a finals de la dècada de 1980 amb l'objectiu de visualitzar com l'oci nocturn, independentment de l'època considerada, ha estat caracteritzat per una forta segregació social i espacial. El capítol tercer mostra una cartografia de l'oferta d'oci nocturn de la ciutat de Barcelona així com una anàlisi crítica de les polítiques públiques que en matèria de joventut i cultura ha portat a terme l'administració pública local per a la construcció d'un oci nocturn alternatiu. Els capítols quart presenta una lectura crítica de l'oferta d'oci nocturn del clúster "Marià Cubí-Muntaner-Aribau-Tuset" -situat a la part baixa del districte acomodat de Sarrià-Sant Gervasi- on es (re)produeixen de manera molt significativa els mecanismes de distinció/exclusió social relacionats amb la higienització social de la nit duta a terme pel sector privat amb la conformitat de l'administració pública. En el capítol cinquè, es presenta l'oci nocturn de L'Hospitalet de Llobregat. Si bé al seu centre històric es localitza un oci nocturn orientat vers les capes mitjanes i mitjanes-altes de la ciutat, al polígon industrial de Can Famades es localitza un oci nocturn "marginal", caracteritzat per l'alcoholització de la nit, la sexualització de la figura femenina i el consum de simbologia nacionalista espanyola a través, fonamentalment, de la música i l'estètica personal.

Precisament en el capítol sisè es presenta una caracterització dels "cholos" i "cholas", joves de 13 a 25 anys, de classe treballadora i residents als suburbis de Barcelona que s'apropien i transformen elements de l'estètica i ètica gitana per a construir un discurs de contestació a l'hegemonia político-cultural catalanista i conservadora dels últims trenta anys que ha vingut (re)produint-se des de l'administració pública catalana En aquest sentit, demanden i consumeixen productes culturals que contenen de manera associada una forta simbologia nacionalista espanyola. Aquesta construcció d'un discurs identitari com a contestació reivindica una certa alteritat suburbana enfront la ciutat central. Aquesta visibilització no només té lloc a l'espai físic urbà, sinó també al cibernètic.

Aquesta tesi doctoral conclou afirmant que la regulació moral de la "nit", el control social i la segregació socioespacial constitueixen elements decisius en la configuració del mapa d'oci nocturn de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Se suggereix que existeixen indicis que apuntarien a l'existència d'una "agenda cultural oculta" per a l'homogeneïtzació social de la capital catalana i els seus suburbis. Alhora, caldria aprofundir en aspectes tals com, per exemple, de quina manera els centres històrics de les ciutats catalanes passen a ser consumits actualment com símbol de catalanitat, ruralitat i tradicionalitat per part de les noves classes mitjanes locals.; DISSERTATION'S SUMMARY:

TITLE: The Non-Visible Cultural Agenda. A deconstruction of nightlife promotion in Barcelona and its suburbs.

TEXT:

Nightlife's economy is currently accepted as part of the strategies for urban renewal and branding in many European cities. Nightlife is also considered as a source of income and employment. Moreover, consumption and leisure have become central elements in the construction of self-identities for young people. However, young working class' leisure activities are being displaced towards "marginal" spaces as well as emerging resistance to this process of urban branding.

The first chapter shows how culture has recently become one of the main tools for urban transformation and social control not only in Barcelona but also its suburbs. The second chapter performs a synthetic approach to the history of nightlife in Barcelona since the late nineteenth century until the end of the 1980s in order to see how night life has been always characterized by a strong social and spatial segregation. The third shows a critical reading on youth and cultural policies and maps current nightlife in the Catalan city. The fourth chapter focuses on nightlife cluster called as "Marià Cubí", showing how are (re)produced mechanisms for social distinction/exclusion related to social cleaning held by private sector. The fifth chapter shows the nightlife promotion localized in L'Hospitalet de Llobregat, focusing specially in its "marginal" nightlife, being characterized by free-long drinks promotion, sexualized image of women and consume of strong Spanish nationalist symbolism through music and aesthetics.

The sixth chapter presents a characterization of "cholos" and "cholas", young people aged from thirteen to twenty-five. They use to belong to working class and mainly live in Barcelona's suburbs. "Cholos" and "cholas" demand and consume cultural products having linked a strong Spanish nationalist symbolism in order to build a identity against the inner city.
This dissertation concludes that the moral regulation of the "night", the social control and social and spatial segregation are pretty important issues in Barcelona and metropolitan area's nightlife promotion. It is suggested that there are indications pointing to the existence of a hidden cultural agenda for social homogenization of the Catalan capital and its suburbs. Likewise, we should delve into issues such as, for example, how downtowns of Catalan cities are currently being consumed as a symbol of Catalan identity, rurality and traditionality by the local new middle-classes.

Ciutat de Vilafranca del Penedès: estructura urbana i procés d'urbanització (segles XIX-XX), La

Tue, 12 Apr 2011 13:46:08 GMT

Ciutat de Vilafranca del Penedès: estructura urbana i procés d'urbanització (segles XIX-XX), La Alió i Torres, Mª Àngels DE LA TESI:

Des de la problemàtica urbanística actual, se'ns ocorren dos possibles enfocaments que permetin desenvolupar una investigació con aquesta i que tracti de la Vilafranca decimonònica. El primer al.ludeix al tema de la morfologia, que té a veure amb la capacitat de permanència de la mateixa ciutat, construïda en gran part durant el XIX, i que és reutilitzada i reinventada en l'actualitat. El segon té a veure amb el caràcter polític de l'organització i el creixement urbà, el qual es recalza en les actuacions i la influència prepotent de propietaris i Industrials als quals, també aquí a Vilafranca, poden considerar-se burguesía.

De fet, les similituds entre l'organització de l'espai i les classes dominants en el període decimonònic i en l'actualitat tenen un bon exemple en la polèmica viscuda a Vilafranca entre els anys 1976 i 1979, de la qual em va ser possible participar a partir de la trobada d'alguns professionals de les ciències urbanes amb membres del partit socialista local, aleshores encara a l'oposició, per tal de parlar sobre les estratègies del que hauria d'ésser la política urbana del futur Ajuntament democràtic. Per part dels professionals, hi havia el convenciment de les possibilitats intrínseques de l'urbanisme com a instrument de canvi de les condicions de vida de la població, la qual cosa suposava que s'estava assumint, amb més o menys consciència, un paper polític clàssic dins de qualsevol procés urbà: el d'uns tècnics adscrits a un bloc urbà que pretenia intervenir en la gestió i la transformación de la ciutat.

I tanmateix, quines eren les característiques de la Vilafranca que llavors es volia canviar? Quines eren les seves mancances i quins eren els seus condicionants? Aquí és on neix la present tesi doctoral, que vol aprofundir en la gènesi dels mecanismes i dels processos mitjançant els quals Vilafranca del Penedès va aconseguir la seva estructura espacial bàsica i va posar els fonaments de la ciutat del futur.

A efectes estructurals, la tesi es troba dividida en sis parts, La primera comprèn els capítols primer a quart i presenta l'entorn físic i els fonaments teòrics del treball. La segona part (capítols cinquè a novè) analitza el procés de construcció de la Vilafranca moderna entre els anys 1865 i el 1938. La tercera (capítols desè a dotzè) estudia els processos de control del territorio i de la planificació de la seva gestió en el mateix interval temporal. La quarta part (capítol tretzè) aborda la situació durant els primers anys de la postguerra (1939 a 1944). Un cinquè bloc de conclusions i una sisena part (formada per la bibliografia i l'apèndix) completen el contingut de la present tesi.

Ciencia, sociedad y planificación territorial en la institución del Lazareto

Tue, 12 Apr 2011 13:46:07 GMT

Ciencia, sociedad y planificación territorial en la institución del Lazareto Bonastra Tolós, Joaquim En esta investigación se estudia el lazareto y el resto de institución cuarentenaria desde su invención y puesta en marcha, con la aparición de las grandes epidemias de la Edad Media, hasta el fin de la era prebacteriológica. Se pone una atención especial a las bases sobre las que se fundaba este mecanismo de protección epidémica y a la evolución de la institución, a lo largo del lapso temporal marcado, en diferentes países. Para ello se ha hecho un repaso, por un lado, a las diferentes concepciones médicas sobre la aparición de las enfermedades epidémicas y su despliegue entre los humanos y en el territorio. Por otro lado se ha analizado, el corpus de conocimientos que se encontraba en la base del sistema cuarentenario. Este cuerpo de conocimientos formado tanto por las ideas de la ciencia médica como por una serie de concepciones populares sobre la enfermedad y usos profilácticos puestos en marcha por los administradores sanitarios de cada ciudad o país no era homogéneo y de ello se desprende la gran variedad en la práctica y en la reglamentación cuarentenaria. Por otra parte, se atiende a toda una serie de aspectos espaciales, territoriales y morfológicos derivados de su funcionamiento. Así, se presenta una taxonomía de lazaretos en la que se tienen en cuenta aspectos morfológicos, estéticos, culturales y científicos (aparte de los cronológicos y espaciales). Los modelos resultantes de esta sistematización son cuatro: a) el lazareto renacentista (aparecido en el véneto y en el milanesado en los siglos XV y XVI); b) el lazareto ilustrado (con exponentes en Italia, España y Francia en el siglo XVIII y principios del XIX); c) el lazareto pabellonario (surgido en Europa a finales del siglo XVIII y vigente hasta principios del siglo XX); d) el lazareto romántico (perteneciente a los Estados Unidos y a Canadá y en vigencia a lo largo del XIX). Finalmente se estudia el lazareto en relación con la ciudad y se estudia la creación de redes de defensa antiepidémica. Para ello y con la ayuda de tres estudios de casos (Ragusa, Marsella y Liorna), se hace una repaso a las vicisitudes de la colocación del lazareto en un entorno urbano y al papel desempeñado por éste en el conjunto de las funciones urbanas, siempre teniendo en cuenta su finalidad de infraestructura de defensa contra las epidemias. En lo que concierne a la creación de redes cuarentenarias, se ha hecho un somero repaso a los diferentes estadios de la configuración de estas redes de defensa, desde la escala municipal, hasta la escala estatal. Así, se puede observar, a grandes rasgos, una progresiva convergencia reglamentaria y una centralización de las operaciones que se manifestó de manera diferente en cada país.; "Science, society and territorial planning in the institution of the lazaretto"

In my doctoral research, I study the lazaretto and the wider quarantine institution from its foundation, with the appearance of the major epidemics in the Middle Ages, to the end of the pre-bacteriological era. I give priority to the bases on which this protective, sanitary mechanism was formed and to the evolution of the institution, in different countries, throughout the specified time scale. With this aim in mind, I have surveyed, on the one hand, the different medical conceptions regarding the emergence of epidemics and their spread amongst populations and territories. Also, I have analysed the corpus of knowledge which surrounded the formation of the quarantine system. This corpus made up of the ideas of medical science and the network of popular concepts about diseases and prophylactic practices was not homogenous and in turn this gave rise to the variety within quarantine practice and regulation. Furthermore, I focus on a whole series of spatial, territorial and morphological aspects deriving from its functions in society. Thus, I present a taxonomy of lazarettos in which I take account of morphological, aesthetic, cultural and scientific factors (in addition to chronological and spatial ones). The resultant models of this classification are as follows: a) the 'Renaissance' lazaretto (with its appearance in the Veneto and the Duchy of Milan in the fifteenth and sixteenth-centuries); b) the 'Enlightenment' lazaretto (with examples in Italy, Spain and France in the eighteenth and early-nineteenth-centuries); c) the 'Pavilion' lazaretto (emerging in late-eighteenth century Europe and current until the early-twentieth-century); d) the 'Romantic' lazaretto (specific to the United States and Canada and in operation throughout the nineteenth century). Finally, I look at the lazaretto with regard to the city and the creation of networks of epidemic protection. For this, and with the help of three case studies (Ragusa, Marseilles and Livorno), I undertake a survey of the problems of the position of the lazaretto within an urban context and the role it played in the wider framework of urban functions, always bearing in mind its ultimate purpose as part of the infrastructure of sanitary protection. Regarding the creation of quarantine networks, I have made a summary study of the different stages of the configuration of these defensive systems, from the municipal to the state level. Thus, in short, one observe a progressive regulating convergence and centralisation of the operations adhering in different ways, in each country.

La dinámica de las periferias urbanas y su percepción. Agentes y factores de transformación del territorio. El caso del sector central del Baix Llobregat

Tue, 12 Apr 2011 13:46:04 GMT

La dinámica de las periferias urbanas y su percepción. Agentes y factores de transformación del territorio. El caso del sector central del Baix Llobregat Palos Rodríguez, José La Tesis se enmarca en la dinámica, extensión y transformación de las periferias urbanas en las Áreas Metropolitanas, especialmente referidas al modelo europeo. Estas transformaciones demográficas, socioeconómicas y de usos del suelo, en las que intervienen los diferentes agentes transformadores, presentan potencialmente dinámicas diferenciales dentro de estos mismos marcos periféricos. De la misma forma, las características de estos marcos territoriales de carácter supralocal, así como la composición de su población, caracterizada por la diversidad, conforman mapas mentales, sentimientos de pertenencia y percepciones de las transformaciones territoriales diferentes a las establecidas por los estudios de percepción de la ciudad.

El territorio estudiado es la Comarca del Baix Llobregat, comarca metropolitana que se encuentra en el ámbito de influencia de la ciudad de Barcelona. El análisis de un sector de esta comarca, formado por 8 municipios, el Sector Central, aporta conclusiones de detalle. El periodo analizado es el que va entre 1975-1990, años que engloban la etapa de crisis económica y de estabilidad migratoria, y los primeros años de recuperación económica. La sectorización de la comarca en diferentes funciones económicas y estructuras demográficas, por efecto del proceso económico anterior, presentaba potencialmente, en esta etapa cronológica, un comportamiento diferencial de sus sectores territoriales, así como una diferenciación en los modelos de mapas mentales y en la percepción del territorio.

Así, los resultados sitúan a los municipios de menor tamaño demográfico, con más zonas de segunda residencia y con más suelo calificado como no urbanizable, como los más dinámicos en su crecimiento demográfico, en su actividad constructora y en su proceso de terciarización de base. Asimismo, presentan los mayores incrementos de participación económica. Esta dinámica diferencial quita validez al factor distancia como factor de localización determinante en esta comarca, y rompe de forma global el modelo de crecimiento establecido en la década de 1960.

Esta dinámica ha supuesto también importantes transformaciones en los usos del suelo. Por un lado se consolida la división económica del territorio, establecida anteriormente, con la extensión de las zonas industriales que ocupan los suelos de secano y regadío; con el crecimiento de los núcleos urbanos y de las urbanizaciones, que ocupan suelo de secano y bosque, conformando los ejes de crecimiento del continuo urbano metropolitano; y con la continua reducción del suelo agrícola que marca una tendencia a la marginalidad al ser ocupado por la industria, por el suelo urbano y por las redes viarias. Este proceso se ve reforzado por el incremento de las infraestructuras viarias y de servicios, y por los Planes Generales de Ordenación Municipal que consolidan a este territorio como área al servicio de la expansión metropolitana.

Los mapas mentales y la percepción de este territorio aportan una sectorización de la comarca como espacio vivido diferente a la conformada por la dinámica económica. Entre otras aportaciones, los municipios se presentan como los elementos de legibilidad más importantes de estos territorios periféricos. Este hecho se da dentro de una ausencia de elementos y factores potentes que estructuren y de identidad a este territorio supralocal. La unidad de territorio percibido es el "sector", definido por una agrupación de municipios (no suele coincidir consus términos municipales) con centro en el municipio de residencia, desde el que se manifiesta un sentimiento de diferenciación del "centro", al que se asocien principalmente valores topofóbicos, y se potencia la identidad "periférica" con valores topofílicos. De forma global, la comarca se percibe como un territorio dividido en diferentes sectores territoriales por diversos factores y elementos. Este hecho se correlaciona con la falta de identidad de la comarca, para lo cual se aportan algunas soluciones, y con un desconocimiento de la globalidad de su territorio.

Se apuntan además diferencias significativas con los estudios de percepción urbana y se establecen importantes correlaciones entre percepción, nivel económico, nivel de estudios y tamaño del municipio de residencia. Las transformaciones son poco percibidas, considerando a la industria y a los usuarios como los principales agentes transformadores. La mayor percepción de las transformaciones se asocia al tiempo de residencia y a la perspectiva histórica, hecho que lo relaciona con la edad de los residentes. Este hecho, entre otros, sitúa al territorio como un soporte relacional, en función de las necesidades de los habitantes, y vivido de forma poco crítica.

Finalmente, el estudio de percepción del territorio comarcal nos aporta el constructo cognitivo colectivo sobre el Baix Llobregat, que agrupado en los tres bloques de conocimientos a) Hechos, conceptos y sistemas de conceptos. b) Procedimientos. c) Valores, actitudes y normas nos sirve para establecer una didáctica fundamentada en los conocimientos previos y orientada hacia un aprendizaje significativo.; This work deals with the dynamic of extension and transformation of the urban peripheries in metropolitan areas referring especially to the European pattern, as well as with the studies of territorial perception of supralocal settings.

The territory studied is "El Baix Llobregat", an area within the Metropolitan Area of Barcelona. The period under analysis is between 1975 and 1990. These years comprise the time of economic crisis and migratory stability, as well as the first years of economic recuperation.

According to the results, the municipalities of smaller demographic size, with more second residence areas and more green belt areas, are the most dynamic in their demographic expansion, in the building-up activity and in the growth of tertiary sectors, having the greatest rise in economic participation. This distinctive dynamic breaks down the pattern of growth established in the 60s.

The transformation of the rural, industrial and urban ground as a synthesis of the economic activity has consolidated the economic division of this peripheral territory established in a preceding phase. The territory keeps on with its function in the service of the metropolitan decentralization, which on the other hand generates a process of territorial homogenization.

The demographic and economic configuration left by the preceding economic dynamic seemed bound to give distinctive behaviours in the different sectors in the chronologic stage under study. Likewise the regional setting appeared to offer few legibility and identity elements to its inhabitants.
The perception of this supralocal territory and of its transformation brings important differences regarding the urban studies in what concerns the elements of legibility and of cohesion, the topophilic and topophobic factors of identity, and the feelings of belonging. Some correlations are established among these factors and the economic level, the cultural level and the size of the town of residence among other variables. Finally the relation between perception and territorial reality is directly correlated with the time of residence and with the historical perspective of the transformations.