TDX/TDR - Departament de Filologia Semítica

Crítica textual en el Libro de Ester: Un estudio sobre los textos “M”, “T”(Amb), “S”, “G”, “L” y “V”

Mon, 08 Oct 2012 07:47:17 GMT

Crítica textual en el Libro de Ester: Un estudio sobre los textos “M”, “T”(Amb), “S”, “G”, “L” y “V” Almeida F., Edno José Las diversas versiones antiguas que han llegado hasta nosotros del libro bíblico de Ester presentan notables diferencias entre sí. Esta tesis se propone investigar sobre el carácter y la idiosincrasia de los textos antiguos de Ester a partir de un análisis exhaustivo de las variantes textuales. La pregunta que se nos plantea es: ¿por qué existen estas diferencias? Tenemos la convicción de que los textos son el resultado de las lecturas que las diversas comunidades de lectores han realizado del libro bíblico en circunstancias que responden a su historia religiosa particular. Las páginas que siguen intentaran dar respuesta la pregunta planteada.

Edició i estudi filològic d’un manuscrit aljamiat trilingüe (MS. 122 de l’Arxiu del Regne de Mallorca) del segle XIV

Tue, 20 Dec 2011 08:54:36 GMT

Edició i estudi filològic d’un manuscrit aljamiat trilingüe (MS. 122 de l’Arxiu del Regne de Mallorca) del segle XIV Pérez Pons, Idan Aquesta tesi presenta l'edició i l'estudi filològic del còdex 122 de l'arxiu del Regne de Mallorca (ARM). El manuscrit és un llibre de comptes o pinqàs d'un jueu prestamista mallorquí de la segona meitat del segle XIV. Es tracta del registre personal d'aquest jueu on hi ha anotats préstecs realitzats majorment a cristians tot i que s'hi registren també préstecs a jueus i a moros. Consta de 137 folis dels quals 180 planes contenen alguna anotació. La llengua del manuscrit és el judeoàrab tot i que els noms de lloc, de persona, els mesos de l'any, mesures i algunes festivitats cristianes apareixen en català i part del lèxic en hebreu. Les dates de les anotacions corresponen al calendari gregorià i els préstecs registrats van des de l'any 1360 fins l'any 1391. Pel que fa a la paleografia l'escriptura emprada és la cursiva sefardí i hi apareixen afegitons de dos escrivans més. La tesi està dividida en dues seccions principals. La primera secció inclou: a) l'estudi i la descripció codicològica i paleogràfica del manuscrit, b) un estudi lingüístic de les tres llengües que hi apareixen (l'hebreu, el català i el judeoàrab), c) una anàlisi del contingut que inclou l'edició d'unes cèdules i un estudi dels préstecs, d) un apartat sobre la metrologia i e) un estudi de l'onomàstica. La segona secció conté l'edició facsímil del manuscrit, la transcripció paleogràfica, els índexs onomàstics i la bibliografia. En un estudi paral•lel al del manuscrit es publiquen unes cèdules en judeoàrab custodiades també a l'ARM i que són contractes d'obligació o de "comanda" de quatre dels préstecs anotats al còdex. El prestamista autor del manuscrit és el mateix, el jueu en Magalluf Mili i els notaris que van custodiar aquestes cèdules foren en Jordi Nadal i en Julià Font Cuberta. En el còdex hi apareixen préstecs realitzats sota la supervisió de 31 notaris cristians tot i que molts són realitzats en obligació al Veguer de la Cort, al Governador o en obligació a la ciutat on són duts a terme. Els prestamistes són 3, en Magalluf Mili, el rabí Se'adià Mili i la dona Havà. Aquests préstecs van ser realitzats a 28 poblacions mallorquines. Aquest treball de tesi presenta una relació de totes les operacions de préstec contingudes al manuscrit i un estudi comparatiu per poblacions. D'aquest es desprèn que més de tres quartes parts del total dels préstecs foren duts a terme a Ciutat de Mallorca on s'hi registren préstecs referents a cabassos de farina, préstecs realitzats a la Llotja del comerç i garanties. De les anotacions s'ha pogut deduir que l'interès que s'aplicava era variable i oscil•lava entre el 10 i el 20%. Pel que fa a l'estudi onomàstic es presenten les principals fonts documentals que havien servit fins ara de base per a l'estudi de l'antroponímia mallorquina del segle XIV i es remarca la importància que representa per aquesta disciplina del cabal d'antropònims aportat pel còdex 122. Un total de 768 noms de cristians, 19 moros i 81 jueus conformen una llista que es presenta als índexs onomàstics amb referències al número de foli on són registrats. El període que reflecteix el manuscrit, la segona meitat del segle XIV, va ser un temps de revoltes que va representar gairebé el final de la comunitat jueva de Mallorca. L'any 1391 van arribar a l'illa els avalots que s'havien estès a les jueries peninsulars. Durant aquests avalots habitants de la part forana de l'illa van arribar a la capital per tal d'alliberar-se dels contractes d'obligació. Van assaltar la jueria i van matar més de 300 jueus. La major part dels supervivents van ser forçats a batejar-se i acceptar el cristianisme. Els nous conversos van ser obligats a declarar davant del Governador i aquesta declaració s'ha conservat en els Pregons de 1391 de l'arxiu de l'antiga Cúria General de Mallorca. Entre les declaracions se'n troben dues que fan referència a l'autor del manuscrit, en Magalluf Mili. Segons aquestes declaracions se suposa que aquest va morir durant els avalots de 1391 deixant vídua a na Vitala, la seva esposa.; This thesis presents the editing and philological study of the codex 122 of the Archive of the Kingdom of Majorca (ARM). The manuscript is a book of accounts or pinqás written by a Jewish Majorcan moneylender in the second half of the fourteenth century. This is the personal record of this Jew where noted loans made mostly to Christians although there are also loans to Jews and Moors. It consists of 137 folios including 180 pages contain some annotation. The language of the manuscript is Judaeo-Arabic although place names, anthroponyms, months of the year, the measures and some Christian festivals are in Catalan and lexicon in Hebrew. The dates registered correspond to the Gregorian calendar and the loans are recorded between 1360 and 1391. In regard to paleography writing is the Sephardic Cursive script and there are additions of two more scribes. The thesis is divided into two main sections. The first section includes: a) the study of the manuscript including a codicological and paleographic description, b) a linguistic study of the three languages that appear (Hebrew, Catalan, and Judaeo-Arabic), c) a content analysis that includes the publication and study of some warranty documents of loans, d) a section on metrology and e) a study of onomastics. The second section contains the facsimile edition of the manuscript, a paleographic transcription, the name indexes and bibliography. Published here are some warranty documents of loans in Judaeo-Arabic that are contracts of obligation or "command" of 4 loans registered in the codex. The lender is the author of the manuscript itself, the Jewish Magalluf Milli. In the codex are registered loans made under the supervision of 31 Christian notaries although many are made in obligation to the Veguer of the Court, the Governor or in obligation to the city in wich they are made. Lenders are 3, Magalluf Milli, Rabbi Seadiah Milli and a woman named Khavah. Loans are made in 28 villages of Mallorca. In the comparative study of the loans it follows that more than 75% were made in the City of Mallorca. From the annotations is also clear that the interest was variable and ranged between 10 and 20%. The codex presents a rich onomastic resource, greatly expanding our knowledge of anthroponomy of the era. The thesis adds this source to the index available from previously documented material. A total of 768 Christians, 19 Muslims and 81 Jews make up a list displayed in the index of names.

El "Kitab al-'Amal Bi-al-'Asturlab"(Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn al-Samh. Edició, traducció i estudi

Tue, 12 Apr 2011 13:40:59 GMT

El "Kitab al-'Amal Bi-al-'Asturlab"(Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn al-Samh. Edició, traducció i estudi Viladrich i Grau, Maria Mercè A les pàgines que segueixen trobareu l'estudi d'una obra d'un astrònom andalusí conegut per Ibn al-Samh, que va morir l'any 1035. L'obra és un tractat sobre l'ús de l'astrolabi, un instrument astrònomic basat en la projecció estereogràfica de l'esfera celest que fou teorizat pel savi Ptolomeu d'Alexandria i desenvolupat pels científics àrabs a Orient i a Occident. He preparat l'edició del text àrab, l'he traduït al català i he mirat de fer entenedor el seu contingut. Però això ha suposat un cert temps de treball previ i destaco aquí aquest fet perquè no és casual que aquesta tesi tracti sobre l'astrolabi, ni que sigui llegida avui a Barcelona.

El seu orígen es troba al curs del Dr. Juli Samsó sobre Història de la Ciència a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí vam començar a analitzar els textos sobre construcción i ús de l'astrolabi del Manuscrit 225 del "Scriptorium" de Ripoll, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i d'altres textos hispànics sobre aquest instrument, en llengües llatina i romanç castellà, coneguts bé a la Marca Hispànica bé a Castella entre els segles X i XIII. Vam aprendre a valorar l'importància que tingué l'astrolabi i la seva divulgació amb el coneixement de la ciència àrab al món cristià medieval car era l'objecte de les primeres traduccions de textos científics de l'àrab al llatí que podem conèixer perquè es van conservar al Monestir de Ripoll.

Fruit d'aquest treball va ésser la Memòria de llicenciatura que varem presentar junt amb el meu company, amic estimat, Ramón Martí. Va ser aleshores quan vaig començar a estudiar la llengua àrab i més endavant el Dr. Samsó em va suggerir l'interès de començar a llegir el tractat d'Ibn al-Samh, objectiu d'aquest estudi. Ja he dit abans que no és casual que aquesta tesi es llegeixi a Barcelona car aquesta ciutat és, a hores d'ara, la seu d'una escola d'historiadors de la ciència que inicià J.M. Millàs i que ha tingut continuïtat a l'entorn del Departament de Llengua Àrab i Islam de la Universitat de Barcelona. La Història de l'Astronomia ha estat un dels aspectes que ha rebut més atenció per part dels seus membres, de manera que hom disposa de molta bibliografia especialitzada sense la qual no hauria estat possible l'estudi que vaig proposar-me.

El llibre "Qüestions de Vida" de Moixé Natan, jueu de Tàrrega. Estudi preliminar, edició crítica i traducció catalana d'una col·lecció medieval de proverbis hebreus

Tue, 12 Apr 2011 13:40:57 GMT

El llibre "Qüestions de Vida" de Moixé Natan, jueu de Tàrrega. Estudi preliminar, edició crítica i traducció catalana d'una col·lecció medieval de proverbis hebreus Muntané i Santiveri, Josep Xavier Aquesta tesi proposa l'edició crítica d'una col·lecció medieval de proverbis, escrita en hebreu per Moixé Natan, jueu de Tàrrega (ca. 1290-1360), titulada "Totseot khaiim" i que traduïm per "Qüestions de vida".

"Qüestions de vida" comença amb un exordi poètic construït com un mosaic de cites bíbliques, reelaborades i combinades en parelles monorimes. A través d'aquesta prosa rimada, Moixé Natan exposa al seu lector els motius que l'animaren a escriure aquesta obra. A continuació ve un total de 322 proverbis aplegats temàticament en 58 capítols. La majoria de proverbis són apariats, de rima consonant externa, encara que en un terç d'ells també hi ha rima interna. Tots i cadascun d'ells s'adapten fidelment als diversos metres que la poesia hebrea medieval havia adoptat com a part del seu llenguatge.

L'edició crítica es fonamenta en la col·lació dels testimonis que han preservat l'obra i que classifiquem de la manera següent: tres còpies manuscrites: dues prèvies i una posterior a les primeres edicions impreses del text; tres edicions impreses: dues realitzades per Menakhem de Lonzano els anys 1573, a Constantinoble, i 1618, a Venècia, i la tercera, d'inicis de segle XIX, que és una reimpressió feta a Husiatyn, ciutat de Galítsia, de l'edició de 1618; i, finalment, un tercer grup format per les cinc còpies manuscrites de les primeres edicions impreses: concretament, quatre còpies, d'origen iemení, de l'edició de 1573 (que van de 1646 a 1695) i una, del segle XIX, de l'edició de 1618. En total, doncs, onze testimonis, amb uns trets codicològics, paleogràfics i de transmissió textual específics.

D'aquest conjunt de testimonis n'hem escollit dos per fixar el text de referència de la nostra edició crítica: per a l'exordi poètic hem utilitzat l'edició de Menakhem de Lonzano de l'any 1573, feta a Constantinoble, perquè és el primer que transmet aquesta part de Qüestions de vida; i per als proverbis hem seguit el manuscrit miscel·lani que es custodia a la Biblioteca Nacional de París, perquè és el més antic de tots i també un dels més ben conservats. A l'aparat crític hi figuren totes les variants, tant les de caire consonàntic i vocàlic, com les de natura manuscrita o tipogràfica.

A l'aparat crític s'hi indiquen també els paral·lels que es pot establir entre el text de Qüestions de vida i altres textos bíblics, rabínics i de col·leccions medievals de proverbis, tant hebrees com catalanes. Aquesta informació es complementa amb la indicació del tipus de metre i de rima emprats en cada poema.
La tesi complementa l'edició crítica del text amb la traducció catalana d'aquesta obra medieval, la primera que es fa del conjunt sencer dels proverbis a una llengua diferent de l'original.

L'edició crítica va precedida per una introducció en la qual s'aprofundeix la figura de l'autor i el seu context històric (capítol 1); es descriu l'obra i el seu context literari (capítol 2); s'estudia de manera detallada els testimonis que han transmès el text i se'n proposa l'arbre de filiacions (capítol 3) i, finalment, s'analitza Qüestions de vida des d'un punt de vista literari. Dins d'aquests capítols introductoris hi ha també dos apèndixs: una visió sinòptica dels proverbis i dels capítols en funció de les tradicions textuals i un elenc dels metres utilitzats. Al final de la tesi, precedint la bibliografia, n'hi ha dos més: l'edició crítica i la traducció catalana dels poemes d'elogi que van ser adreçats a Moixé Natan amb motiu de Qüestions de vida i un elenc de paral·lels literaris.; This doctoral thesis consists on a critical edition of a Hebrew medieval collection of proverbs composed by Moixé Natan, a Jew from Tàrrega (ca. 1290-1360), and titled "Qüestions de vida" ("Issues of Life") in Catalan.

"Qüestions de vida" begins with a poetical exordium, that is a mosaic made of biblical verses reelaborated and arranged in monorhymed pairs. Through it, Moixé Natan exposes the reasons that encouraged him to write. The rest of the book is constituted by 322 proverbs grouped in 58 chapters devoted to different subjects. Most of the poems have two verses with perfect rhyme, and all of them have been composed in accordance with the metres used during medieval ages in Hebrew literature.

The critical edition is founded in eight manuscripts and three printed editions. We have selected two of them to stablish the text base: Menakhem de Lonzano's printed edition of 1573 to the exordium, and the manuscript of the National Library of Paris (XVth century) to the whole body of proverbs. The critical apparatus includes all kind of variants (about consonants, vowels or textual transmission); the parallels between "Qüestions de vida" and biblical or rabinical texts and other medieval Hebrew or Catalan collections of proverbs and the type of metre and rhyme used in each poem too. Moreover a Catalan translation follows it.

Furthermore an introduction preceeds the main body of the doctoral thesis and it is dedicated to introduce the author and his time (chapter one); to present the book and its literary context (chapter 2); to study the different witnesses of "Qüestions de vida" (chapter 3) and, finally, to analyze the literary value of the collection (chapter 4).

Selomoh Bonafed, poeta y polemista hebreo

Tue, 12 Apr 2011 13:40:56 GMT

Selomoh Bonafed, poeta y polemista hebreo Bejarano Escanilla, Ana María La presente tesis consiste en la edición crítica de una importante parte de los poemas contenidos en el "Diwán" (hasta la fecha prácticamente inéditos), de Selomoh ben Reuben Bonafed, la traducción de los mismos y un estudio introductorio acerca de la figura del poeta y de loe manuscritos utilizados para la edición.

Selomoh Bonafed es el último poeta de importancia de la poesía hebraicoespañola. Del lugar y fecha de nacimiento y muerte de Bonafed nada seguro sabemos, aunque según conjeturas nuestras a las que hemos llegado por medio de sus escritos, parece muy probable que hubiera nacido en Barcelona alrededor de 1370 y que muriera en Belchite después de 1445. Bonafed habría nacido en Barcelona de donde suponemos que huyó, ya que no se convirtió al cristianismo al estallar, en 1392, en dicha ciudad las revueltas populares que diezmaron su aljama.

Por sus escritos nos consta que Bonafed vivió además en Zaragoza, en Serós, muy probablemente en Tárrega y, ya en su vejez, en Belchite. Tres veces, en distintos encabezamientos a sus poemas, dice Bonafed que vivía en el pueblo, de Serós, situación que según sus propias palabras no le satisfacía en absoluto, quizá porque añorara los días pasados en Zaragoza en casa de su principal mecenas, Don Benveniste de la Caballería, lugar en el que se reunía a principios del siglo XV el último círculo de poetas hebreos en tierras de España ("Adat Ha-Nogenim"), del que, además de Bonafed, formaban parte los poetas Don Vidal ben Labí y Selomoh ben Mesullam de Piera.

En Zaragoza se instaló Bonafed más tarde, bien entrado ya el siglo XV. Habiendo llegado a ser un personaje influyente en la aljama de esta ciudad, tuvo que salir huyendo de ella, pues a causa de su fuerte carácter se había enemistado con los principales judíos de la aljama. Fue entonces cuando se refugió en Belchite desde donde escribió sus sarcásticos e hirientes escritos en prosa rimada contra los judíos de Zaragoza, escritos entre los que se incluyen unos poemas fechados en 1445.

Al margen de los lugares en los que Bonafed nos dice explícitamente que vivió, lo que resulta evidente es que, debido a su condición de poeta profesional, anduvo de un lado para otro en busca de clientes para sus poemas. Bonafed es el último poeta hebraico-español que intentó hacer de su poesía un medio de vida. Él mismo nos cuenta a través de sus escritos las dificultades por las que pasaba en busca de un mecenas o de un cliente ocasional al que poderle ofrecer, naturalmente a cambio de dinero, sus poemas. En ocasiones se queja Bonafed de que no sepan apreciar sus poemas, tanto por sentir herido su orgullo de poeta, y eso no lo ponemos en duda, como por saber que entonces no va a recibir renumeración pecuniaria por sus versos.

A la disputa de Tortosa acudió Bonafed con "la mayoría de los poetas del reino", y varios de sus poemas están escritos desde aquella ciudad. Los poetas seguían teniendo la función de narrar "bellamente" los acontecimientos que afectaban a la sociedad y más concretamente a su comunidad, y por esa razón acudieron también en aquella ocasión. Varios son los poemas de Bonafed que reflejan el estado de postración en que quedaron las aljamas judías de la Corona de Aragón a raíz de aquella controversia, que fue la más larga e importante de los debates entre judíos y cristianos que jamás haya habido. Repetidamente se lamenta Bonafed de que los principales hombres del judaísmo de entonces no supieran resistir la prueba. La conversión de su amigo el poeta Don Vidal ben Labí, en febrero de 1414, le causó una gran decepción y lo entristeció profundamente, hasta llegar casi a ser una obsesión a lo largo de su obra. Así mismo, el abandono de la fe judía por parte del conocido poeta Selomoh ben Mesullam de Piera, también conmocionó a Bonafed, que se lamenta de ello en varios poemas. Sin embargo, que sus amigos se convirtieran al cristianismo no supuso, que rompiera con ellos. Muchos de los escritos que nos han llegado de aquella generación son testimonio de las estrechas relaciones que seguían manteniendo los judíos y los conversos. Bonafed expresa su dolor ante la nueva situación, pero desea mantener el contacto.

A pesar de ser Bonafed uno de los autores que menos poesía religiosa nos ha dejado, fue sin duda alguna un hombre fiel a la fe de sus mayores. Repetidamente pone unas pinceladas de religiosidad en sus escritos y, en ocasiones, expone explícitamente su postura al respecto, que es la de defender la verdadera de de las almas cándidas y criticar el averroísmo que había corrompido el espíritu de los principales de su pueblo hasta arrastrarlos a la apostasía.

Además de poeta, Selomoh ben Reuben Bonafed destacó como polemista. Llegó a lo más alto del género en sus escritos contra los judíos principales de la aljama de Zaragoza. Víctima, seguramente, de su mordaz lengua, Bonafed se vio obligado a huir de Zaragoza y refugiarse en Belchite, desde donde escribió el opúsculo satírico que distribuyó entre sus amigos y conocidos. Parece, pues, que Bonafed acabó sus días buscando la imposible reconciliación con los últimos poetas de su generación, que habían traicionado su fe y su poesía, y querellándose verbalmente (como era inherente a su carácter) con la última gran aljama, ante cuya decadencia no podía permanecer impasible.

El manuscrito en el que se encuentra el "diwán" de Selomoh Bonafed es un manuscrito único, el Mich.155 (OI.809) de la Biblioteca Bodleiana de Oxford. Este códice figura con el núm. 1984 en el catálogo de Neubauer (A. Neubauer: Catalogue of the Hebrew Manuscripts in the Bodleian Library and in the College Libraries of Oxford. Clarendon Press, Oxford 1886) y ha sido descrito en esta tesis con todo lujo de detalles. Además de este manuscrito Oxoniense que ha sido utilizado como base para la edición de los poemas y que es llamado O en el aparato crítico, han sido utilizados dos manuscritos más: uno depositado en la biblioteca Sassoon de Londres y que figura con el núm. 590 en el catálogo de Sasoon "Ohel David" (S. Sassoon: "Ohel David" Descriptive Catalogue of the Hebrew and Samaritan Manuscripts in the Sassoon Library, London. London 1992) y al que se ha llamado L en el aparato crítico, y un manuscrito que se halla en la Biblioteca Montezinos de Amsterdam que figura con el núm. 440 en el catálogo de Fuks (L. Fuks: Hebrew and Judaice Manuscripts in Amsterdam Public Collections. II: Catalogue of the Manuscripts of Ets Haim / Livraria Montezinos Sephardic Communíty of Amsterdam, Leiden, 1975) y al que se ha llamado A en el aparato crítico.

Para la edición de los poemas se ha tomado, pues, como base el texto que transmite el ms. O, que ha sido vocaliado; además se presenta una traducción al castellano de los poemas.; Selomoh ben Reuben Bonafed (Barcelona ca. 1370 - Belchite ca. 1445) is the last poet of any importance in Hebrew Spanish poetry. He wrote his poetry when the period of decadence was at its highest level and died approximately 50 years before the expulsion of Spanish Jews. He was the last professional Hebrew poet and his principal patron was Don Benveniste de la Caballería. The last circle of Hebrew Spanish poets, Adat Ha-Nogenim, would meet in the house of Don Benveniste de la Caballería from the last decade of the 14th century until the Dispute of Tortosa (1414). Together with Bonafed, such poets as Don Vidal ben Labí and Selomah ben Mesullam de Piera, formed also part of this circle.

This thesis presents the critical edition and the translation of 57 poems of the "diwán" of Selomoh Bonafed which has not been published until now. The edition is based upon ene single manuscript which contains the diwán of Selomoh Bonafed and is deposited in the Bodleian Library in Oxford. The catalogue number is 1984 and it was registered by A. Neubauer, Catalogue of the Hebrew Manuscripts in the Bodleian Library and in the College Libraries of Oxford. Clarendon Press, Oxford, 1886. For the edition of eight of the poems two more- manuscripts were used: one is in the Sassoon Library in London and the other one in the Montezinos Library in Amsterdam.

The edition is preceded by an introduction studying the figure of the poet, the level of importance he reached in his time, and also his work as a polemicist and it is followed by annotated translation.

Tasyir y proyección de rayos en textos astrológicos magrebíes

Tue, 12 Apr 2011 13:40:55 GMT

Tasyir y proyección de rayos en textos astrológicos magrebíes Díaz Fajardo, Montserrat ABREVIADO:

La tesis se divide en dos aspectos complementarios: el trabajo filológico y el comentario histórico científico.
El trabajo filológico ha consistido en la edición crítica de cuatro textos de autores magrebíes de los siglos XI al XV. Estas fuentes son inéditas y uno de sus autores fue el astrólogo más influyente en el occidente islámico cuya obra se difundió ampliamente en la Europa Medieval. La edición crítica se ha realizado a través del cotejo de quince manuscritos. La lectura directa de la mayoría de ellos ha sido posible gracias a una estancia de investigación en la Biblioteca Real de Rabat en Marruecos.

El tasyir y la proyección de rayos son técnicas basadas en cálculos matemáticos, utilizadas en la astrología medieval para conocer las influencias celestes. La edición y el estudio de las fuentes anteriores permiten reconstruir la historia de la ciencia árabe que se practicaba en el Magreb en los siglos mencionados. La tesis revela que los astrólogos magrebíes conocían la producción científica que se realizaba en oriente y en el occidente islámico tanto en su época como en épocas anteriores. Se sirven en sus obras de fuentes orientales de las que no se tenía constancia documental de su uso en el Magreb. Aunque la astrología que llevan a cabo tiene su origen en los ciclos de los astrólogos persas, alguna de las obras estudiadas posee características distintivas: se observa en ella un desarrollo y evolución que la convierten en una astrología práctica, centrada en el hombre, independiente de la que se llevaba a cabo en al-Andalus.

NOTA: EL TEXTO COMPLETO DEL RESUMEN SE HALLA COMO DOCUMENTO ANEXO A LA TESIS EN FORMATO PDF.; SHORT SUMMARY:

"Tasyir and the projection of rays in Maghrib÷ astrological texts"

This thesis is divided into two complementary parts: a philological study, and a historical and scientific commentary.
The philological study constitutes the critical edition of four texts by Maghrib authors of the eleventh to fifteenth centuries. These sources are unpublished; one of them was the most influential astrologer in the Islamic West whose work spread widely in medieval Europe. The critical edition is based on a collation of fifteen manuscripts, most of them compiled during a research stay in the al-Hassania Library in Morocco.

Tasyir and the projection of rays were techniques based on mathematical operations, which were used in medieval astrology to identify celestial influences. The edition and study of these sources helps to understand the history of Arabic science practised in the Maghrib in those centuries. We learn that Maghrib astrologers were aware of the scientific production in the Islamic East and West, both in their own times and in ancient times. They based their work on Eastern sources; indeed we now have documentary proof of their use in the Maghrib. Their astrology goes back to the system of cycles however, it has distinctive traits of its own, as it evolved into a practical discipline interested in the human being, and independent from the discipline practised in al-Andalus.

NB: THE COMPLET VERSION OF THIS SUMMARY IS AVALAIBLE AS A SEPARATE DOCUMENT IN THE THESIS PDF FILES

Formació i estructura de les arrels verbals en semític: Comentari etimològic dels determinatius radicals presents en els "verba tertiae infirmae" de l'hebreu bíblic masorètic

Tue, 12 Apr 2011 13:40:53 GMT

Formació i estructura de les arrels verbals en semític: Comentari etimològic dels determinatius radicals presents en els "verba tertiae infirmae" de l'hebreu bíblic masorètic Vernet i Pons, Eulàlia La fita principal d'aquesta tesi doctoral és oferir un estudi històric i comparatiu dels verbs de tercera radical dèbil en hebreu bíblic masorètic i mostrar, en aquells casos que pugui ser possible, l'origen etimològic d'aquest determinatiu radical sufixat a l'arrel verbal protosemítica. S'ha pretès, doncs, reconstruir etimològicament aquestes arrels verbals protosemítiques i detectar-ne morfològica i semànticament el determinatiu radical.

Aquesta tesi doctoral es divideix en dues parts principals i que a la vegada es complementen. La primera (§§1-5) va encaminada a explicar, des d'un punt de vista històric, l'origen i la formació de les arrels verbals semítiques, uns capítols que ens han semblat imprescindibles per poder dur a terme la segona part de la nostra recerca.

La segona (§§6 i 7) se centra bàsicament en l'estudi etimològic i comparatiu dels verba tertiae infirmae de l'hebreu bíblic masorètic per una banda (§6) i en la catalogació etimològica d'aquests verbs per l'altra (§7).

Les reconstruccions etimològiques s'han basat en el testimoni de les llengües semítiques més antigues documentades, en el funcionament intern d'aquest tipus de verbs de cada llengua i, cas que l'arrel verbal pugui ser remuntada a l'àmbit camito-semita, en el testimoni de les llengües afro-asiàtiques.

Les llengües semítiques que hem utilitat per realitzar el comentari són les antigues, en concret, les llengües epigràfiques nord-occidentals (i.e., hebreu epigràfic, arameu antic i oficial, fenici, etc.), l'ugarític, l'arameu antic, el bíblic i el rabínic, el siríac, l'accadi, l'antic sudaràbic epigràfic (sabeu), l'àrab clàssic i el geez.

Aquesta part comparativa ha estat imprescindible per arribar a conclusions de caràcter etimològic. En la part comparativa, doncs, hem volgut oferir sempre els paral·lels semítics del verb tertiae infirmae així com també les formes còncaves o de primera dèbil, les pll i les reduplicades que hi poguessin estar emparentades, així com també els substantius.

En el capítol següent (§7) oferim la catalogació etimològica de tots aquests verbs per donar-li una visió de conjunt. El darrer capítol de la nostra tesi se centra, doncs, en les conclusions argumentals i etimològiques que hem fet derivar de l'estudi etimològic dels verba tertiae infirmae (v") de l'hebreu bíblic masorètic realitzat en el capítol anterior.

La detecció morfològica d'aquests sufixos radicals ha estat un pas important per a entendre històricament la formació i l'estructura de l'arrel verbal protosemítica (i afroasiàtica). Els resultats que s'han obtingut d'aquest estudi han estat molt satisfactoris i interessants, perquè ajuden a definir des d'un punt de vista històric l'estructura de l'arrel protosemítica i afroasiàtica.; The aim of this doctoral dissertation is to offer an etymological and comparative study of the third weak radical verbs (*y and *w) in Proto-Semitic and to show, in those cases where it would be possible, the etymological origin of the root-determinative suffixed to the Semitic verbal root.

This doctoral thesis can be divided into two parts. The first one (§1-5) explains from a historical point of view the origin and formation of the verbal (and nominal) roots in Semitic. The second part (§§ 6 and 7) centres basically on the etymological and comparative study of masoretic biblical Hebrew tertiae infirmae.

The etymological and reconstructive work has been based fundamentally on the comparative study of the Semitic languages. The comparative task of this dissertation has always offered the parallel Semitic forms of weak verbs (tertiae infirmae, secundae infirmae, primae infirmae, secundae geminatae (type pll) and the reduplicated ones (type plpl) that could be in contact with the third radical *y or *w verbs.

The Semitic languages that are used to reconstruct the Proto-Semitic system are the most ancient: Akkadian, Ugaritic, Old Epigraphic South Arabic (Sabaean dialect), Classical Arabic, Geˁez (Ethiopic), north-western epigraphic languages, Hebrew (biblical and rabbinic), Aramaic (biblical and rabbinic) and Syriac.

It is interesting to mention that the morphological and semantical identification of this root-determinative has been an important step to understand the historical formation of the verbal root in Proto-Semitic. The results obtained in this project have been very satisfactory and interesting for our discipline, as a tool to define from a historical point of view the structure of the Proto-Semitic and Afro-Asiatic verbal and nominal root.

KEY WORDS:

Historical linguistics
Proto-Semitic
Afro-Asiatic
Weak verbs
Root-determinative