TDX/TDR - Departament de Filologia Catalana

Les traduccions catalanes del "Liber de moribus hominum et de officiis nobilium super ludum scachorum" de Jacobus de Cessulis.

Tue, 12 Apr 2011 19:05:29 GMT

Les traduccions catalanes del "Liber de moribus hominum et de officiis nobilium super ludum scachorum" de Jacobus de Cessulis. Bataller Catalá, Alexandre La tesi es planteja una aproximació a les dues traduccions catalanes medievals del Liber de Moribus (ca. 1300) del dominic piemontés Jacobus de Cèssulis i l'edició crítica de la primera d'elles (ca. 1385), transmesa a través del ms. M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms. 925).
L'edició és precedida d'un estudi que s'inicia amb la contextualització de la funció del joc dels escacs en la vida social i literària medieval. Aspectes com ara la transformació del caràcter militar del joc en cortesà, la possessió de taulers d'escacs, les condemnes socials als jocs, la presència de tractats tècnics d'escacs i de textos literaris on el joc és present, proven l'arrelament dels escacs a tot l'occident medieval i, molt especialment, a la Corona d'Aragó.
Pel que fa al Liber, es fa un repàs biogràfic a la vida del seu autor i es valora la seua vigència durant més de dos segles a través de les seues múltiples traduccions (quatre alemanyes, tres franceses, dues italianes i una holandesa, txeca i sueca, respectivament) i edicions, especialment en el perídode 1474-1551. En aquest sentit, es localitza i descriu una traducció castellana del s. XV no coneguda fins ara, diferent al Dechado de 1549.
S'estudia l'obra des de diferents perspectives, que caracteritzen el tractat successivament com un pseudosermó, un mostrari de vicis i virtuts, un art de la memòria, una col·lecció d'exemples i sentències, un regiment de prínceps que descriu un model social jerarquitzat i, finalment, un llibre d'escacs. S'hi arrepleguen les fonts bàsiques del Líber (en especial Vicent de Beauvais), el context genovés de la seua redacció i la influència posterior de l'obra.
A partir de documentació procedent d'inventaris, s'estudia l'enorme difusió del Líber, almenys en tres llengües (llatí, català i francés) formant part de les biblioteques de les diferents categories socioprofessionals en la Corona d'Aragó durant el període 1349-1527. Entre els possesors, són importants els conjunts de la Casa Reial i dels centres monàstics diversos, però hi destaca el grup dels notaris i escrivans i el dels nobles i cavallers, amb una forta presència entre els mercaders.
Es descriuen codicològicament els cinc ms. coneguts que transmeten les traduccions catalanes. Una traducció, que anomenem A, de mitjan s. XIV, amb el testimoni del còdex de Madrid. I una segona traducció, que anomenem B, de finals del s. XV, tranmesa pels manuscrits següents: Carpentràs, Biblioteca Inguimbertina, ms. 951, el ms. 58 de l'Arxiu Capitular de Girona, l'incomplet ms. 41 de l'ACA, procedent de Sant Cugat i el ms. 4.801 de la Biblioteca Vaticana, copiat el s. XVIII pel canonge Antoni de Basteró a la compilació del ms. 239 de la Biblioteca Universitària de Barcelona.
La compilació on es troba el ms. M hauria estat encarregada pel rei Pere III amb la finalitat de servir a la formació del seu fill primogènit, l'infant Joan (ca. 1370-1385). El traductor, per les característiques de producció del volum, el suposem un membre de la Cancelleria Reial.
Es caracteritza lingüísticament el ms. M, amb constància de l'ús asistemàtic de les correspondències gràfiques, i de les formes consonàntiques i morfosintàctiques, i s'hi analitzen les seues particularitats traductològiques i estilístiques. El text editat destaca per la convivència de formes, entre cultes i populars dins un model prosa cancelleresc i és prou més fidel respecte al text llatí, que no pas el de la traducció B, més tardana, i amb un grau d'intervenció major respecte a l'original.
L'edició es completa amb una síntesi dels errors accidentals de còpia motivats pels fenòmens de l'addició, omissió, alteració i substitució. S'hi acompanya del text llatí i s'hi anoten les fonts llatines constatades. A l'aparat crític es contrasten les lliçons dubtoses amb el text llatí i, subsidiàriament, amb les traduccions romàniques més pròximes. Tanca el treball un índex de noms, un glossari de lèxic, una taula sistemàtica amb els diferents exempla i sententiae, amb anotació de les fonts clàssiques i tardanes i les indicacions bibliogràfiques particulars, i un annex amb la reproducció de fulls manuscrits dels volums descrits i una selecció de motius iconogràfics, comuns en múltiples còpies.; The objective of this work, is the study of the two Middle Age Catalan translations of the Liber de Moribus (ca. 1300) of the Dominican Jacobus de Cessulius from Piedmont, Italy, and a review of the first of them, which was diffused through the ms M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms 925). The publication is preceded by a survey, which begins with the conceptualisation of the role of the game of chess within the medieval social and literary life. In regards to the Liber, the work includes a review of the author's life and its influence during more than two centuries, through its various translations and editions. In this vein, the study has identified Castilian translation from the 15th century, which was unknown till our days. The study reviews the edition from different perspectives, which describe it as a pseudo sermon; an inventory of virtues and vices; an art of memory; a compilation of models and sentences; a regiment of princes that describes a hierarchic social model; and eventually, a chess book. The study also compiles the fundamental sources of the Liber, its Genoa context in its writing, and the later influence of the work. It studies the large diffusion of the Liber, which is available at the different socio-professional libraries within the Kingdom of Aragon during the period 1349-1527. It also includes a codified description of the five well-known ms., which diffuse the Catalan translation. The ms M is linguistically characterised, and its translation and style peculiarities are analysed. The various copying errors are also described. Finally, the edition includes Latin text, with annotations of the Latin sources (with special attention to the ones coming from the Speculum maius of Vincent of Beauvais) and ends with a systematic table of exempla and sententiae and one selection of iconographic motifs witch appear in many editions.

Principis teòrics i metodològics per a l'estudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de "l'Espill".

Tue, 12 Apr 2011 19:05:28 GMT

Principis teòrics i metodològics per a l'estudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de "l'Espill". Guia Marín, Josep La tesi de Josep Guia, Principis teòrics i metodològics per a l'estudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de l'Espill, consta de cinc capítols, que es poden agrupar en tres parts. La primera part (capítols 1 i 2) es dedica als aspectes teòrics de la Fraseologia, en tant que disciplina lingüística, als processos de formació d'unitats fràsiques i llur inserció en context, així com a consideracions metodològiques per a l'elaboració i l'estudi de corpus fràsics, fets a partir de la presència intertextualitzada de les unitats. S'hi inclou un ampli ventall d'exemples en textos poètics medievals de diverses literatures europees. La segona part (capítol 3) té per objecte la presentació de l'Espill, en tant que obra elegida per a l'anàlisi fraseològica, alhora que s'hi aporten puntualitzacions i novetats en el camp de la crítica literària i la indagació de fonts. En particular, s'hi estableix la temporalitat detallada de la vida de ficció del protagonista-narrador, mostrant alguns anacronismes contextuals, i s'hi posa de manifest que Lo Cartoixà, traduït al català per Joan Roís de Corella, és una font de l'Espill. La tercera part (capítols 4 i 5) recull l'estat de la qüestió, és a dir, la descripció i valoració de les observacions amb interès fraseològic fetes fins avui per crítics, comentaristes i editors de l'Espill (al capítol 4). Al capítol 5, s'hi fa l'anàlisi fraseològica de l'obra, a partir del disseny d'una fitxa amb quinze camps: Fragments amb unitats fràsiques, Forma canònica, Definició, Classificació, Quantificació, Modalitat d'inserció, Funció discursiva, Documentació, Traduccions, etc. i l'elaboració d'una base de dades interactiva, amb 1111 registres, corresponents a les unitats fràsiques extretes de l'Espill. A les conclusions, s'hi troben les principals aportacions de la tesi, entre les quals el mètode de les concordances fràsiques, el model per a l'elaboració d'un corpus fràsic a partir d'un corpus textual i les correccions d'errors en la fixació i interpretació del text de l'Espill, derivades de la lectura de Lo Cartoixà i de l'anàlisi fraseològica. La tesi duu dos apèndix: l'un, la relació de les unitats fràsiques del corpus, ordenada pels mots clau i amb remissions als registres corresponents de la base de dades; l'altre, la base de dades completa, ordenada segons l'ordre d'aparició de la primera inserció de cada unitat a l'Espill.; The doctoral thesis of Josep Guia, titled Methodological and Theoretical Principles for Studying Phrasal Units in Versed Text: A Phraseological Analysis of Espill, consists of five chapters which are grouped into three parts. The first part, chapters 1 and 2, is dedicated to the theoretical aspects of the Phraseology, as the linguistic discipline, including the process of formation of phrasal units and the ways in which they are inserted in a text, and the methodological considerations needed to extract and study a phrasal corpus. In doing this, Guia looks at intertextualized occurrences of phrasal units and a wide range of examples drawn from European poetic medieval literature. The second part, chapter 3, introduces the Catalan medieval text Espill as the focus of the thesis's phraseological analysis and comments on and contributes to literary criticism and the investigation of primary sources. Guia establishes in detail the chronology of the fictional life of the protagonist-narrator of Espill and discovers several contextual anachronisms. He also claims that Lo Cartoixà, translated to Catalan by Joan Roís de Corella, was a source for Espill. The third part, chapters 4 and 5, looks at the state of the question by describing and evaluating observations of phraseological interest contributed hitherto by critics, commentators, and publishers of Espill (in chapter 4). In chapter 5, analyzes Espill's phrasicon through use of a form consisting of 15 fields. The fields are Fragments Containing Phrasal Units, Canonical Form, Definition, Classification, Quantification, Modes of Insertion, Discursive Function, Documentation, Translations, et cetera. The analysis is further developed through use of an interactive database with 1,111 entries of phrasal units extracted from Espill. The conclusion contains the thesis's principal contributions, including a method to locate and evaluate phrasal units, a model for developing a phrasal corpus using a body of text, and corrections of errors committed in the interpretation and determination of the text of Espill, as found via a close reading of Lo Cartoixà and phraseological analysis. Finally, the thesis contains two appendices. The first lists Espill's phrasal units, which are ordered by keyword and are referenced to corresponding entries in the database. The second is the database in its entirety, ordered according to each unit's order of appearance in Espill.

L'alternança datiu/acusatiu en la recció verbal catalana.

Tue, 12 Apr 2011 19:05:26 GMT

L'alternança datiu/acusatiu en la recció verbal catalana. Morant i Mascarell, Marc El present treball, cal situar-lo dins dels estudis sobre la variació lingüística, i més concretament sobre la variació sintàctica. És un fet evident que les llengües, com a entitats vives, evolucionen amb el pas dels anys i que aquests canvis no solen ser discrets o radicals, sinó continus o progressius. Això significa que en un determinat període històric poden conviure perfectament la solució conservadora, que tendeix a desaparéixer, i la innovadora, que mira d'imposar-se. Aquestes solucions, al mateix temps, poden donar-se en un mateix parlant, de manera que manifeste vacil·lacions, o poden estendre's més ràpidament en unes determinades zones dialectals.

Entre els estudis sobre la variació, els sintàctics són els que han rebut una menor atenció. Per la nostra part, volem contribuir a millorar aquesta situació centrant-nos en el fenomen de les alternances entre el règim datiu i l'acusatiu, que no disposa d'un estudi exhaustiu i detallat en el nostre idioma.

Per dur a terme aquesta investigació, afrontem l'estudi des de dos vessants fonamentalment: un basat en un corpus escrit, que té un caràcter més exhaustiu, i un altre basat en un corpus oral, que té una funció més complementària.

Per a l'anàlisi de la llengua escrita, partim d'un extens corpus de textos literaris provinents de tot el domini català extret del fons bibliogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans (Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana/CTILC). Aquest corpus, l'hem dividit en dos períodes cronològics: de 1833 a 1932 i de 1933 a 1988, per tal de comprovar si l'aparició del Diccionari general de la llengua catalana de Fabra ha suposat un canvi en l'ús del règim verbal per part dels nostres literats.

Estructuralment, el treball es divideix en cinc apartats. El primer capítol constitueix la introducció. En aquesta, es mostra el posicionament pres pels distints estudiosos sobre el tema a analitzar, es justifica aquesta investigació, es fa una descripció de les característiques del corpus escrit i s'aborden aspectes metodològics de l'anàlisi del corpus.

En els capítols segon i tercer, a partir de l'estudi del corpus escrit, es fa una descripció del comportament dels verbs seleccionats. D'acord amb l'entrada que ens ofereix el DIEC, hem classificat aquests verbs segons les estructures sintàctiques que els caracteritzen, es fa una anàlisi quantitativa dels resultats i s'indica la procedència geogràfica de les tendències sintàctiques. Els verbs agentius estudiats són: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, i xiular. Mentre que els verbs psicològics són: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, i sorprendre.

En el capítol quart, es comenten les característiques del corpus oral elaborat a partir d'unes enquestes dialectals, i es confronten i valoren les dades obtingudes amb les que aportaven les fonts bibliogràfiques, a més de les que ens proporcionen els capítols segon i tercer. El capítol es tanca amb un apartat de caràcter interpretatiu, en el qual s'intenten explicar els factors que han pogut intervenir en el tema que tractem.

Finalment, en el capítol cinqué, dedicat a les conclusions, fem un breu repàs dels diversos aspectes i hipòtesis que hem plantejat al llarg de la tesi i apuntem la conveniència que els documents normatius tinguen presents les tendències observades.

La tesi doctoral es completa amb un segon volum, que a tall d'apèndix mostra de manera ordenada i classificada la totalitat dels exemples que per raons d'espai i expositives no s'han inclòs en el primer volum, però que constitueixen la base de les anàlisis quantitatives que duem a terme al llarg de la tesi.; This thesis is situated in the studies about linguistic variation and, more specifically, about syntactic vacillation. In this research, we focus on the phenomenon of the vacillation between dative and accusative government, since there isn't an exhaustive analysis in Catalan language.

In order to carry out this research, we are based on the analysis of an oral corpus and a written corpus. For the study of the written language, we start from a lengthy corpus that contains literary texts from the whole catalan dominion. This corpus is extracted from the Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana and it is divided into two chronological periods: from 1833 to 1932 and from 1933 to 1988, in order to prove if the appearance of the Fabra Diccionari general de la llengua catalana has meant a change in the use of the verbal government among our literary people.

Structurally, this study is divided into five sections. Chapter one is the introduction, where we justify our research.

In chapter two and three, according to the entry of the DIEC, we describe the performance of the verbs from their syntactic structures and we indicate the geographical origin of syntactic tendencies. The agentive verbs which have been studied are: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, and xiular. And the psycological verbs are: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, and sorprendre.

In chapter four, we comment on the characteristics of the oral corpus which has been prepared from dialectal surveys, and we compare the information with the other one of the chapter two and three.

Finally, in chapter five, which is on conclusions, we do a brief review of the diverse aspects and hypothesis we have explained throughout our research and we point out it would be better normative documents would take these observed tendencies into account.

Our doctoral thesis has another volume by way of an appendix that shows all the analyzed examples neatly.

La cohesió léxica en seqüències narratives.

Tue, 12 Apr 2011 19:05:25 GMT

La cohesió léxica en seqüències narratives. Ribera i Condomina, Josep Aquesta tesi doctoral s'ocupa de les operacions discursivocognitives
d'establiment de referents i de represa lèxica de la referència en textos escrits
d'estudiants de secundària.
Partim d'un corpus doble constituït per seqüències narratives produïdes, d'una
banda, per alumnes de quart curs d'E.S.O (aprenents) i, d'altra banda, per periodistes
cinematogràfics (experts), que ens proporcionen el corpus de control i, doncs, la base de
comparació de les produccions dels aprenents.
En primer lloc, hem analitzat els diversos tipus d'estructures nominals i
predicatives que vehiculen la introducció dels referents discursius. En segon lloc, ens
hem ocupat de la represa lèxica dels referents mitjançant la repetició i els diferents tipus
de reiteració (sinonímia, hiperonímia-hiponímia i noms generals).
L'objectiu darrer de la recerca ha estat delimitar els problemes de l'establiment i
del manteniment lèxic de la referència en les produccions escrites dels aprenents,
considerant que les dues operacions constitueixen un pilar fonamental sobre el qual es
basteix la coherència textual i, doncs, l'èxit o el fracàs de la comunicació.
El treball s'estructura en set capítols. En el capítol d'introducció exposem el
tema, el corpus d'investigació, les hipòtesis, els objectius, la metodologia i el marc
teòric de la recerca, que, des d'una perspectiva eclèctica, assumeix els diversos models
interpretatius de l'anàfora que ens proporciona la pragmàtica, la lingüística textual i la
lingüística cognitiva.
En el capítol segon ens ocupem del concepte de referència des de l'òptica de la
filosofia del llenguatge, analitzem i discutim la dicotomia entre els modes referencials
de la dixi i de l'anàfora i, finalment, estudiem el concepte en el marc de la lingüística
textual i de la gramàtica cognitiva.
En el capítol tercer fem una aproximació a les diverses perspectives
interpretatives de l'anàfora: la teoria generativa del lligam, la reinterpretació
neogriceana d'aquesta teoria i els diversos models discursius i cognitius, insistint en la
teoria de Givón sobre la continuïtat dels tòpics i en la teoria de l'accessibilitat d'Ariel.
En el capítol quart ens centrem en el concepte de cohesió textual de Halliday i
Hasan (Cohesion in English, 1976), dedicant una especial atenció a la repetició i a la
reiteració com a mecanismes de represa lèxica discursivament i cognitivament diferents.
Els capítols cinquè i sisè constitueixen el nucli central de l'estudi. En el cinquè
analitzem l'establiment de la referència i l'anàfora lèxica d'identitat referencial en les
seqüències narratives dels escriptors experts. El capítol sisè s'estructura de manera
paral·lela al capítol cinquè i analitza l'establiment i la represa lèxica de la referència en
les produccions escrites dels aprenents. L'anàlisi s'efectua a partir de la comparació dels
resultats obtinguts amb els que ens ha proporcionat l'anàlisi dels experts, tant des de la
perspectiva qualitativa com des del punt de vista estadístic. En general, tant l'anàlisi
qualitativa com la quantitativa revela que el comportament de la cohesió referencial en
les produccions escrites dels aprenents és significativament diferent del que palesen els
textos dels experts.
Finalment, en el capítol setè presentem les principals conclusions de la recerca i
les possibles extensions d'aquest treball.
Comptat i debatut, a través de l'anàlisi de la cohesió referencial, aquesta tesi
doctoral aprofundeix en les condicions discursives que vehiculen l'establiment dels
referents textuals i la represa lèxica de la referència en les produccions d'escriptors
aprenents. Els resultats que obtenim a través de la comparació amb els usos dels experts
permeten diagnosticar els problemes de la cohesió referencial dels textos dels aprenents
i constitueixen una bona base per a efectuar en el futur propostes aplicades de resolució
dels problemes detectats per millorar la competència comunicativa escrita dels
estudiants.; This dissertation is concerned with the cognitive operations of introduction of
discourse referents and their lexical retrieval in learners' written texts. Our research is
based on a corpus consisting of film summaries (i.e., narrative sequences of film
reviews) produced by secondary school students. In addition, a collection of similar
texts written by film journalists (expert writers) is analysed; the experts' corpus
provides a ground to examine critically the learners' texts.
The main aim of the research is to delimit those problems related to the
introduction and subsequent lexical retrieval of referents in the learners' written
narrative sequences, assuming that the two discourse-cognitive operations are essential
to assure textual coherence and thus communicative success or failure.
Firstly, the different nominal and predicative structures which make it possible
the introduction of discourse referents are detected and analysed. Secondly, the lexical
retrieval of the referents previously introduced is examined in detail. A basic distinction
between repetition and reiteration (synonymy, hypernymy-hyponymy and general
nouns) as cognitively different devices of lexical cohesion is established. Repetition
constitutes an anaphoric device which enhances the direct identification of referents,
whereas reiteration implies the cognitive recategorisation of the referents and as a
device to avoid repetition makes the discourse more fluent.
The results of the research are submitted to a qualitative and quantitative
analysis which leads to characterise and classify the problems observed in the students'
texts so that further applied research on how to improve their writing communicative
abilities can be conducted in the future.

El lèxic del valencià central: un estudi de disponibilitat lèxica.

Tue, 12 Apr 2011 19:05:25 GMT

El lèxic del valencià central: un estudi de disponibilitat lèxica. Llopis Rodrigo, Francesc RÈSUM
Aquest treball analitza de manera quantitativa i qualitativa el lèxic disponible del valencià dels estudiants de segon de batxillerat de les comarques valencianoparlants de la província de valència.
El lèxic disponible s'obté mitjançant l'aplicació de tècniques associatives controlades, les quals possibiliten que els individus actualitzen unitats lèxiques, principalment de caràcter paradigmàtic, a partir de determinats centres d'interés que actuen com a veritables estímuls verbals de situacions comunicatives concretes per als parlants.
En el nostre cas el lèxic estudiat correspon als camps lèxics següents: el cos humà, la roba, parts de la casa (sense mobles), els mobles de la casa, menjars i begudes, objectes col·locats a taula per a menjar, la cuina i els seus utensilis, l'escola: mobles i material (institut o col·legi), il·luminació, calefacció i ventilació, la ciutat, el camp, mitjans de transport, treballs del camp i del jardí, els animals, jocs i distraccions, professions i oficis, i colors.
La mostra està formada per 464 informants i les variables preses en consideració han estat: sexe, tipus de centre, llengua habitual, nivell sociocultural, lloc de residència, llengua materna, programa d'educació bilingüe i comunitat de parla.
Els programes emprats per a l'estudi del corpus lèxic obtingut, han estat per una banda el programa Lexidisp (Moreno i altres, 1995) i per d'altra el programa SPSS (versió 11.0). El primer és un programa estadístic, que parteix de la fórmula de López Chávez i Strasburguer (1991) que calcula l'índex de disponibilitat (Disponibilitat) de cada vocable (Paraula) combinant el seu nombre d'aparicions amb la posició que ocupa en la llista; el nombre de vegades que sobre el total de lexies recollides s'actualitza aqueix mot (Freqüència %); la freqüència d'actualitzacions (Aparició %) % i la suma de les freqüències relatives (Freqüència Acumulada).
Per la seua part, el programa SPSS calcula els valors que mostren el grau de significació
estadística dels resultats obtinguts (valor p), les correlacions que es poden establir entre totes les variables interrelacionades, dependents i independents, i el pes específic que les variables socials tenen en el comportament lèxic definitiu.; This study analyses, both in quantity and in quality, the available Valencian lexic of 2n year Baccalaureate students from Valencian-speaking areas of the province of València. This is obtained by applying controlled associating techniques, which enable testees to update lexical units/ items, mainly of paradigmatic character, arising from interest focuses that stimulate verbal performance in communicative situations.
The studied lexic falls under the following semantic areas/ hyperonims : the human body, clothes, , the house, furniture, food and drink, the table set, the kitchen and its utensils, school, light, heating, the town and countryside, transport gardening and farming activities, animals, games and entertainment, jobs and colours.
The samples have been taken from 464 informants and the considered variables include sex, school type, language used habitually, socio-cultural level, place of residence, mother tongue, bilingual education programme and type of speaking community.
The programmes used to carry out the study are Lexidisp (Moreno et altri1995) and SPSS 11.0. The first one, developed from López Chávez an Strasburguer (1991) calculates the index of availability of each word by combining its frequency with its position in the list; the number of times a particular word is updated over the total number of collected lexical items (frequency %); the frequence of updates (appearance %) and the addition of relative frequencies (accumulated frequency).
The second programme calculates the value p , the values which show the degree of statistic significance of the obtained results, the relationships that can be established amongst the connected variables, both dependent and independent, and the specific weight the social variables have in the final lexical behaviour.

L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València 1677-1748). Estudi lingüístic i edició.

Tue, 12 Apr 2011 19:05:24 GMT

L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València 1677-1748). Estudi lingüístic i edició. Juan-Mompó Rovira, Joaquim La tesi doctoral L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudi lingüístic i edició estudia la vida i obra del canonge Teodor Tomàs Palomar, que es dedicà al mecenatge d'obres d'art (retaules i llenços) i sobretot a la reescriptura i edició d'obres medievals en català de tema hagiogràfic. Aquesta tasca la concebé com un exercici d'actualització lingüística i d'assentament doctrinal; això va comportar que el canonge farcira amb altres passatges les seues edicions, que ampliara alguns capítols o parts, que glossara mots dels llibres medievals sense suprimir-los i que n'eliminara fragments poc consistents doctrinalment, sobretot a causa del seu caràcter supersticiós. En concret, les dues edicions que el canonge va editar, després d'haver-les modificades com hem explicat, van ser el Verger de la sacratíssima Verge Maria i la Història y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; la primera es va imprimir a Barcelona l'any 1732 i la segona a València el 1736. Segons les conclusions aportades, l'estudi de les edicions de Tomàs demostra que al segle XVIII existia un públic lector interessat en la literatura hagiogràfica en català, escrita en un model lingüístic culte; i també prova que el mercat del llibre i de la cultura escrita no se supeditava a les fronteres polítiques, sinó que s'estenia naturalment de València a Barcelona.; The doctoral thesis L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudi
lingüístic i edició studies the life and work of the canon Teodor Tomàs Palomar, who
dedicated himself to the patronage of works of art and specially to the rewriting and
medieval edition of works in Catalan of hagiographic subject. The two editions that the
canon edited, after having modified them, were Verger de la sacratíssima Verge Maria and
Història y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; the first one
printed in Barcelona in year 1732 and the second one in Valencia 1736. According to the
brought conclusions, the study of the editions of Tomàs demonstrates that in the 18th
century there was a reading public interested in the hagiographic literature in Catalan,
written in a literate linguistic model; and also evidences that the market of the book and the
written culture did not depend on the political borders, but arrived naturally from Valencia
to Barcelona.

Els processos de normalització lingüística en l'àmbit municipal valencià.

Tue, 12 Apr 2011 19:05:23 GMT

Els processos de normalització lingüística en l'àmbit municipal valencià. Minguet i Tomàs, Empar Aquesta tesi doctoral conté els problemes i entrebancs bàsics als quals s'enfronta l'Administració local valenciana a l'hora de promoure l'ús de la llengua pròpia, així com les actuacions i mesures d'intervenció que es porten a terme per tal d'avançar en els processos de normalització lingüística. A més, s'hi ofereix una anàlisi descriptiva, una visió panoràmica de les accions de política i planificació lingüístiques que repercuteixen en el canvi lingüístic en l'àmbit municipal.

El municipi és l'entorn més pròxim i immediat als ciutadans i, per tant, té una importància clau i estratègica per tal d'intentar capgirar el procés de substitució lingüística. Per la proximitat i relació amb la població en general, l'ajuntament, en l'àmbit municipal, ocupa una posició privilegiada per tal de desplegar mesures i accions de política lingüística.

Els avanços més importants i destacats en els processos de normalització lingüística que s'han dut a terme en els ens locals al País Valencià s'han produït en aquells ajuntaments o mancomunitats de municipis en què hi ha -o hi ha hagut- una clara i decidida política lingüística, sobretot en aquelles administracions en què hi ha un servei lingüístic encarregat de planificar, programar i donar suport tècnic a l'ús de la llengua.

La creació de serveis lingüístics, l'aprovació de reglaments d'usos lingüístics, la normalització en la toponímia i la retolació, la convocatòria de premis literaris, l'exigència del requisit lingüístic, les jornades i les festes per la llengua, l'extensió de l'ensenyament en català, etc. són actuacions positives i fonamentals per tal d'avançar i intentar capgirar la situació actual de subordinació de la nostra llengua. Un treball, però, que també es troba farcit d'obstacles, problemes i dificultats, de contradiccions i paradoxes: toponímia i retolació bilingüe, sentències en contra del requisit lingüístic, informes en contra de l'augment de les línies en català, contraplanificació lingüística, etc.

L'objectiu fonamental d'aquest treball de recerca és facilitar una informació completa i ordenada que servisca de referència i eina de consulta, i contribuïsca a establir noves mesures i intervencions estratègiques, fermes i decidides, en política lingüística en l'àmbit municipal, orientades a impulsar i afavorir els canvis necessaris per a la recuperació i la promoció del català en tots els àmbits d'ús: l'administració, l'escola, els mitjans de comunicació, la cultura, les festes, l'esport, l'empresa..., tot tenint en compte la importància dels ajuntaments i de la societat civil en aquest procés de canvi lingüístic.; This doctoral thesis deals with the problems and the pitfalls that Valencian local administration confronts when promoting the usage of the language native to the region (Catalan), as well as the measures of intervention implemented in order to promote use of the language in all areas (linguistic normalisation). Moreover, a descriptive analysis is offered, with a panoramic view of the linguistic policies that affect language shifts on a local scale.

The local sphere is the closest and most immediate environment for citizens and therefore has a clear strategic importance in reversing the process of language shift. The establishment of services whose aim is linguistic normalisation, the passing of local regulations determining the usage of the official languages, the «normalisation» of place-names and all the written notices, the establishment of literary awards, the fact that a mastery of Catalan is demanded in the recruitment of civil servants («requisit linguistic»), the festivals and meetings to celebrate and defend the language, the extension of lessons carried out in Catalan, etc., are all proactive policies, that are key in any advance in the process of reversing the present-day situation of Catalan's subordination to Spanish. It is, nevertheless, a task with pitfalls, problems and difficulties, contradictions and paradoxes, such as Catalan place-names signed bilingually (in both Catalan and Spanish) and bilingual road signs, judges ruling against the demand for a mastery of Catalan in the recruitment of civil servants («requisit linguistic»), reports that oppose the increase of subjects taught in Catalan, language counterplanning and so forth.

The fundamental aim of this dissertation is to make available a comprehensive, well-ordered documentation that might serve both as a reference and as a consultative tool, and which might help to establish new measures and strategies of intervention, in a steady and determined way, with respect to language-planning on the local scale, intended to encourage and foster the necessary changes for the recovery and the promotion of Catalan in all spheres of usage: administration, education, media, culture, festivities, sport, business, etc., taking into account the importance of local authorities and civil society in this process of language shift.

Discurs i gramaticalització: verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral.

Tue, 12 Apr 2011 19:05:22 GMT

Discurs i gramaticalització: verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral. Marín Jordà, Maria Josep Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta d'un grup d'elements bastant homogeni des del punt de vista semàntic, que realitza un paper destacat en el gènere analitzat pel que fa a l'organització de l'intercanvi comunicatiu i a l'argumentació.

L'estudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semàntics i morfosintàctics d'aquests marcadors i, a continuació, els pragmaticodiscursius. Així, posa de manifest com, des del punt de vista semàntic, aquests marcadors han passat del significat literal que tenien com a verbs (percepció física visual i auditiva) a un significat metafòric relacionat amb la percepció intel·lectual i/o a un significat discursiu relacionat amb la connexió i amb la subjectivitat del parlant. El treball mostra també com, paral·lelament al canvi de significat, aquestes formes perden (en major o menor grau) les característiques categorials que les definien com a verbs, de manera que deixen de funcionar com a predicats per a realitzar una funció connectiva en el nivell textual.

Quant a les funcions pragmàtiques i discursives dels elements estudiats, directament relacionades amb els aspectes semàntics i formals descrits, es concreten en dos nivells: el de l'organització discursiva i el de les relacions que s'estableixen entre els participants en el debat. Com a organitzadors del discurs, aquests marcadors estructuren el diàleg i gestionen l'intercanvi, i, al mateix temps, realitzen funcions vinculades al torn de parla o al tema. Com a indicadors de les relacions entre els participants, aquests elements ens situen en el terreny de la cortesia lingüística, ja que s'utilitzen fonamentalment per a introduir actes que amenacen la imatge positiva de l'interlocutor.

El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra aportacions diverses basades en enfocaments teòrics centrats en l'ús lingüístic. Per una part, la lingüística cognitiva i la teoria de la gramaticalització acullen l'evolució semanticosintàctica dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció. Per una altra, l'anàlisi del discurs, i particularment l'anàlisi de la conversa i els estudis sobre cortesia lingüística, proporcionen explicacions adients al paper discursiu d'aquestes formes en el debat electoral.; This doctoral dissertation deals with discourse markers that derive from Catalan verbs of perception in the political debate. The study focuses on the forms aviam, a veure, miri and escolti, whose origin is to be found in veure, mirar and escoltar. In addition, it analyzes the function of these elements in the electoral debate.

The research presents two interrelated facets. In a primary plane, it treats semantic and morphosyntactic aspects; in a secondary plane, pragmatic-discoursive ones. From the semantic point of view, the aforementioned markers go from the literal meaning they had as verbs of perception (visual and auditive physical perception) to a metaphorical and discoursive meaning related to intelectual perception. Along with the semantic change, these forms lose (to a smaller or greater degree) the categorial characteristics that defined them as verbs, and stop working as predicates to carry out a connective function in the textual plane. At the pragmatic level, the functions of the analyzed elements can be spelled out in the following way: firstly, they manage the interactional exchange; secondly, they indicate the relations of power that are established between the participants of the debate.

The theoretical frame on which this work is grounded integrates a diversity of approaches that focus on language use: cognitive linguistics and the theory of grammaticalization explain the semantic-syntactic evolution of the markers; discourse analysis and, particularly, conversational analysis and the studies on linguistic politeness provide adequate answers to the discourse role carried out by these forms in the electoral debate.