http://www.tdx.cat:80/handle/10803/378 www.uao.es/ Sun, 19 May 2013 09:56:17 GMT 2013-05-19T09:56:17Z http://www.tdx.cat:80/bitstream/id/76083/ http://www.tdx.cat:80/handle/10803/378 http://www.tdx.cat:80/handle/10803/83301 El servei d'esports universitari. El cas de Catalunya 2002-2007 Requesens Pallerola, Anna Objectiu: analitzar l’organització i gestió dels serveis d’esports de les universitats a Catalunya durant el període 2002-2007 des de dos perspectives. En primer lloc des d’una vessant organitzativa i de participació i en segons lloc des d’una vessant econòmica. Mètode: la primera part s’ha analitzat a través d’una enquesta on es reflecteixen els recursos humans, les instal·lacions i els usuaris del servei d’esports. La segona part s’ha analitzat a través d’una model econòmic que resumeix els ingressos, les despeses i les Inversions en aquest període. Resultats: de les 11 universitats de Catalunya han participat en l’estudi un total de 10. Els resultats han donat una visió històrica de l’organització i gestió dels serveis d’esports. Conclusions: A partir d’aquestes dades es proposa una reflexió sobre el model esportiu universitari a Catalunya per tal de definir el paper exacte de l’esport en tota la seva dimensió respecte els estudiants universitaris i el paper que han de tenir les administracions. Wed, 27 Jun 2012 10:31:09 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/83301 2012-06-27T10:31:09Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9368 El Museu Diocesà de Lleida. La seva formació i la legitimitat del seu patrimoni artístic Berlabé Jové, Carmen La tesi presenta la gènesi, formació, trajectòria i vicissituds del Museu Diocesà de Lleida a través de la figura del seu fundador, el que fou bisbe de Lleida Josep Meseguer i Costa (1890-1905) i dels seus successors en la mitra. Amb la documentació aportada, la tesi pretén demostrar la legitimitat de la col·lecció i la propietat de les obres per par del bisbat de Lleida. Tue, 12 Apr 2011 18:52:05 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9368 2011-04-12T18:52:05Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9367 La sinistralitat viària a Catalunya: la percepció socials dels canvis en l'entorn viari Sauret, Jordi A partir de l'observació de desenes de punts d'especial sinistralitat d'arreu de Catalunya i l'anàlisi de centenars de sinistres ocorreguts en aquests punts, va permetre arribar a sistematitzar que, segons sigui la decodificació del tram viari a partir de les senyals que arriben de l'entorn, senyals de tot tipus, l'usuari adapta el seu patró de conducció en aquell tipus de tram en funció de la seva experiència; el problema rau però, quan apareix de forma "sobtada" un factor "no previst" en aquell tipus de tram i per aquella forma "normal" de circular-hi, o, quan el tram canvia de categoria en pocs segons, i per tant, en pocs instants cal canviar i adaptar el patró de conducta a un entorn canviant, que no sempre les senyals de trànsit poden preveure, o en altres casos, aquestes senyals han perdut credibilitat i hom condueix "al marge" dels inputs oficials. L'adaptació, l'adaptació lenta o simplement, la no adaptació als canvis sobtats de l'entorn estaria en la base de la immensa majoria dels sinistres analitzats. Tue, 12 Apr 2011 18:51:59 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9367 2011-04-12T18:51:59Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9366 Naturalesa i rellevància dels serveis universitaris: el cas dels serveis de cooperació i relacions internacionals Ten Pujol, Agustí En la primera part d'aquest treball, en el que es descriu l'objecte de l'estudi, es dedica un primer capítol a categoritzar aquest objecte mitjançant l'anàlisi de la naturalesa jurídica dels serveis universitaris entroncant-los amb la de les activitats públiques prestacionals. I és en un segon capítol quan es descriu la metodologia de la recerca. <br/>Tot seguit, en la segona part del treball es produeix el relat de la recerca empírica realitzada, que s'ordena entre, per una banda, la demanda (espontània i suggerida) de serveis i el grau d'importància que li atribueixen, i, per l'altra, la notorietat amb la que es perceben i el grau de satisfacció dels mateixos. <br/>Finalment, en la tercera part de l'estudi, es procedeix a detallar les principals conclusions obtingudes. Tue, 12 Apr 2011 18:51:59 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9366 2011-04-12T18:51:59Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9364 El sistema de seguridad pública en la Constitución Española de 1978 Gil Márquez, Tomás El contenido de la presente tesis doctoral es abordar el análisis del sistema de seguridad pública contenido en la Constitución española de 1.978 El desarrollo que el mismo ha experimentado sobre el actual estado de las autonomías y las posibilidades que permite el mismo a la luz de nuestro texto constitucional. El estudio toma como punto de partida el análisis de nuestro constitucionalismo del siglo XIX para ir viendo a la luz de nuestra historia el desarrollo del sistem,a policial español pasando por diferentes etapas, hasta la actual . Todo ello con reflexiones sobre nuestros avatares históricos y para finalizar una reflexión sobre modelo comparados de nuestro entorno. Tue, 12 Apr 2011 18:51:58 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9364 2011-04-12T18:51:58Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9365 Criminalidad versus criminalización de la inmigración en España Antón, José A. La presente tesis nace como consecuencia de la vinculación de su autor con el desempeño profesional policial en tareas de control de fronteras. Del desenvolvimiento de dicha actividad laboral, en contacto directo con personas inmigrantes y profesionales del derecho, surge una inquietud y necesidad de tratar el tema de la inmigración prescindiendo de tópicos maniqueístas. <br/>Con ello se intenta exteriorizar sin pretender ser exhaustivos, toda vez el carácter multidisciplinar del fenómeno, las repercusiones y derivaciones substantivas que son consecuencia directa de la cuestión de fondo planteada, y como son vividas por la comunidad de acogida en el momento histórico presente. En el terreno de la praxis, se ha considerado de vital importancia para la sociedad en su conjunto la exigencia de efectuar periódicamente prospectivas de futuro, que teniendo en cuenta de forma equilibrada la variabilidad de las circunstancias aleatorias y sus posibles cambios permitan prever el escenario real a medio y largo plazo. No se oculta por tanto que, sin incurrir en exagerados trascendentalismos, el análisis y entendimiento de las claves de los movimientos migratorios se adivina como una de las cuestiones cardinales para el futuro de la humanidad. Tue, 12 Apr 2011 18:51:58 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9365 2011-04-12T18:51:58Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9363 La gestió dels residus municipals: el cas de la recollida selectiva a la Regió Metropolitana de Barcelona Puebla Pons, Concepció La primera part de la memòria de la tesi doctoral es dedica a la descriptio jurídica d'aquest objecte d'estudi que és el règim jurídic de la gestió de residus a la Unió Europea, perfilant els àmbits competencials i funcionals que pertoquen a cada nivell administratiu, i el contingut de la seva tasca pública. En aquests tres primers capítols de la tesi s'hi exposen els marcs normatius generals, comunitari i espanyol, en un primer terme, seguits, en el capítol segon, d'una descripció específica del règim jurídic de la gestió dels residus municipals en l'ordenament jurídic català. <br/><br/>Finalment, el tercer capítol, encara dins la primera part descriptiva de la tesi, es dedica a la relació sistemàtica dels continguts de la recollida selectiva de residus municipals, abordant tant l'objecte com les formes de la gestió i complementant la descripció amb els factors socials (participació ciutadana) i econòmics (finançament), a partir dels quals exposar un balanç dels objectius assolits en la gestió.<br/><br/>Arribats en aquest punt, la recerca obre una segona part en la qual inflexiona vers la dimensió científico-social de l'objecte d'estudi. El balanç revelat en la gestió de la recollida selectiva apunta una certa disintonia entre un règim jurídic socialment acceptat (o, si més no, poc qüestionat), a partir del qual es basteix una política pública i s'executa una gestió en la qual s'hi consumeixen nombrosos recursos públics, i uns resultats evidentment insatisfactoris. Aquesta evidència és la que obliga a plantejar una segona part empírica articulada en dos capítols successius però absolutament vinculats. En el primer d'aquests (IV), la recerca consisteix en una comprovació empírica del nivell de satisfacció real que la demanda social manifesta sobre la gestió de la recollida selectiva de residus municipals. En el segon (V) l'objectiu és l'invers: la satisfacció real de l'oferta, és a dir, dels operadors públics locals responsables de la gestió.<br/><br/>La recerca empírica adopta com a marc territorial d'estudi el conjunt dels vuitanta-cinc municipis de la regió metropolitana de Barcelona, un àmbit territorial definit per disposició legal i que presenta una clara homogeneïtat en els seus trets bàsics. Dins aquest conjunt, els subjectes analitzats són l'univers de municipis amb una població superior als cinc mil veïns, i que estan obligats per llei a gestionar la recollida selectiva de residus, escollida com a restricció metodològica bàsica per a la comprovació de la hipòtesi.<br/><br/>Les tècniques aplicades en la recerca permeten inferir unes conclusions objectives sobre el resultat de la gestió de residus, a partir de les quals la tercera part de la memòria aborda les necessàries explicacions del fenomen i, en alguns casos, s'apunten elements de prospectiva i propostes d'actuació que pertoquen agregar en tota recerca científica. Tue, 12 Apr 2011 18:51:57 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9363 2011-04-12T18:51:57Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9362 Els factors d'elecció d'universitat: el cas de la demanda a Catalunya Del Olmo Arriaga, Josep Lluís Les investigacions realitzades a Catalunya sobre les opcions institucionals han estat fins ara força escasses. Amb l'objecte de conèixer els factors d'elecció, s'ha realitzat una investigació quantitativa centrada en estudiants de segon curs de batxillerat a Catalunya, on es recullen les seves opinions, expectatives i preferències sobre l'elecció d'universitat, així com les motivacions i actituds manifestes. L'estudi posa de relleu que en una decisió d'alta implicació com hauria de ser l'elecció d'universitat, la presa de decisions obeeix a criteris sovint irracionals, basats en percepcions, essent la demanda poc permeable als instruments de marketing i comunicació que utilitza l'oferta per influir en la seva decisió. Tue, 12 Apr 2011 18:51:54 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9362 2011-04-12T18:51:54Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9361 Economia i territori. L'Euroregió de l'Arc Mediterrani. EURAM Casas i Onteniente, Joan B. La justificació de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani com a regió econòmica, a partir de les variables habitualment utilitzades en l'economia i la necessitat d'aplicar-hi politiques pensades per la seva realitat. Descripció de les polítiques necessàries per mantenir la competitivitat del sistema i les estrangulacions més importants que ho poden impedir. Tue, 12 Apr 2011 18:51:53 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9361 2011-04-12T18:51:53Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9360 Eficiència de les universitats públiques espanyoles. Una anàlisi quantitativa Vilalta Ferrer, Montserrat L'estudi inclou una anàlisi d'eficiència de les universitats del sistema públic espanyol usant la tècnica no paramètrica d'anàlisi de fronteres coneguda com a Data Envelopment Analysis (DEA). Mitjançant una tria d'inputs i outputs vinculats a la docència i a la recerca, s'obté una classificació de les universitats en eficients i no eficients, indicant per aquestes últimes el grau o nivell d'ineficiència. Usant una tècnica desenvolupada a partir del DEA, s'aborda l'estudi de les unitats eficients per tal de determinar-ne aquelles que presenten un comportament atípic i, per a la resta, obtenir-ne una ordenació segons els nivells del que es coneix com eficiència robusta o supereficiència. En una segona part, s'analitza la possible influència de variables o factors ambientals -inputs no controlables- sobre els resultats d'eficiència obtinguts, usant, per tal de comparar resultats, una tècnica paramètrica basada en una análisi de regressió, i una no paramètrica coneguda com a model de valors ajustats. Tue, 12 Apr 2011 18:51:52 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9360 2011-04-12T18:51:52Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9358 El gerencialisme en la gestió de serveis públics. La realitat del model gerencial al consorcis públics locals de Catalunya Sales Pardo, Xavier La tesis analitza l'expansió cap el sector públic de les formes de gestió de sector privat d'organització d'empreses i té com a hipòtesi central que l'expansió del model gerencial -introduït al món local per la Llei d'organització Comarcal de Catalunya a l'any 1987- en una zona especialment favorable de la gestió pública com els consorcis públics locals, és molt més limitada del que cabia esperar a partir del discurs predominant. <br/><br/>És plantegen com a subhipòtesis demostrar una més gran acceptació en aquells consorci els quals, primerament, tenen per objecte la realització de serveis susceptibles de prestació per part d'empreses privades, en segona lloc, aquells en que participa la Generalitat de Catalunya i finalment, aquells de més recent creació. <br/><br/>La tesis esta estructurada en tres parts. La primera part realitza una conceptualització de l'objecte d'estudi, analitzant el corpus teòric que anima l'expansió del nou model gerencial, les funcions de la direcció i les funcions executives locals a Catalunya.<br/><br/>La segona part esta dedicada a l'estudi i coneixement de la realitat dels 173 consorcis locals actius a Catalunya, estatutària i empíricament, necessari per la demostració de la hipòtesi. <br/><br/>La tercera part recull impacte del model sobre els ens analitzats i conclou que tot i que el discurs dominant de la Nova Gestió Pública impregna (90%) la organització dels ens locals, la realitat demostra també de facto que el model gerencial real i efectiu és minoritari (23%) i per tant aquestes figures modernitzadores no han tingut l'èxit esperat, demostrant una desintonia entre l'acceptació ideològica del model i la seva presencia real. <br/><br/>S'adjunta finalment un apèndix documental amb les taules d'estructuració de la informació obtinguda, persones entrevistades, models, etc..., i la bibliografia de referència utilitzada. Tue, 12 Apr 2011 18:51:51 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9358 2011-04-12T18:51:51Z http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9359 La compensación total flexible: conquistar el talento en el siglo XXI Delgado Planas, Carlos Todas las empresas manifiestan la creciente dificultad de atraer y vincular a los mejores profesionales. Los expertos achacan esta situación a que los modelos retributivos se han quedado obsoletos para hacer frente al reto de ganar en la lucha por el talento en una situación como la actual, donde han cambiado radicalmente el entorno donde se desarrolla la relación empresa y profesional.Abandonamos los modelos clásicos para adentrarnos en el excitante concepto de la compensación total.La compensación total podemos definirla como todo aquello que un empleado, o candidato a serlo, percibe como contraprestación de su decisión de trabajar en una determinada organización. En la actualidad se está yendo a una mayor individualización de la relación laboral y a una mayor flexibilidad del modelo retributivo para poder llegar, conquistar individualmente, a cada empleado. Para ello se mejora más el modelo retributivo y hablamos de la compensación total flexible. Tue, 12 Apr 2011 18:51:51 GMT http://www.tdx.cat:80/handle/10803/9359 2011-04-12T18:51:51Z